Juncker perd el pols per la reforma institucional de la UE

Ni fusió de presidències ni encara menys que el futur president de la Comissió Europea sigui automàticament el cap de llista del partit polític més votat en les pròximes europees del maig del 2019. Les grans idees llançades fa una setmana pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, per revitalitzar la Unió Europea i acostar-la als ciutadans van xocar ahir amb el mur imposat pels caps d’Estat i de Govern de la UE.

    

«La idea que el procés és més democràtic és equivocada. El Tractat diu que el president de la CE ha de ser proposat pels líders democràticament elegits dels estats membres i escollit pels membres democràticament electes del Parlament Europeu», va dir el president del Consell Europeu, Donald Tusk. Aquesta és, segons l’opinió del polonès, la doble legitimitat del president de la Comissió.

    

«Si no, el procés seria menys democràtic. No hi pot haver automaticitat. El Consell Europeu no pot garantir per endavant que proposarà a un cap de llista per a president de la Comissió Europea», va insistir sobre un posicionament que augura un enfrontament polític amb el Parlament Europeu, ferri defensor d’aquesta idea. El gruix dels dirigents europeus –hi ha excepcions com l’irlandès Leo Varadkar– no volen lligar-se de mans i deixar a la Cambra la prerrogativa d’elegir el futur capità de la Comissió.

DIFÍCIL POSICIÓ DE MACRON

I entre els que s’hi oposen, curiosament, hi ha un dels dirigents més europeistes del moment, el francès Emmanuel Macron, a qui aquest debat col·loca en una difícil posició. El seu moviment, En Marxa, no està adscrit a cap partit, de manera que el sistema de spitzenkandidat el deixaria fora de joc per influir en l’elecció del futur president de la Comissió.

    

La conclusió suposa una galleda d’aigua freda per a Juncker, que ha encaixat el cop amb resignació. «El Tractat és clar. No descriu un procés d’automaticitat. Si ets cap de llista en el teu país i el teu partit guanya les eleccions no hi ha automaticitat que seràs el primer ministre. És un procés democràtic normal», va defensar sobre el sistema que va ser utilitzat el 2014 per elegir-lo i que segons el seu parer reforçarà la democràcia.

    

Igual de nul és el desig dels líders europeus per fusionar dues de les presidències de la UE, la de la Comissió Europea i la del Consell Europeu, com planteja el luxemburguès fins al punt que han descartat fins i tot la seva valoració. Tampoc ha rebut una acollida calorosa el suggeriment de retallar el nombre de comissaris ni la idea de crear llistes transnacionals per a les eleccions europees, que recolzen Emmanuel Macron o Juncker, que ha quedat aparcada per més endavant, almenys fins després de les pròximes eleccions europees.

    

L’únic element que ha tingut èxit entre els 27 dirigents europeus –tots excepte la britànica Theresa May, que no ha estat present a la cimera– és la reducció del nombre d’escons del Parlament Europeu en les pròximes eleccions, de 751 a 705. La sortida del Regne Unit obliga a reorganitzar la casa i pensar una solució per als 73 seients que ocupen els eurodiputats britànics. La proposta de la Cambra és reduir el futur hemicicle i redistribuir 27 de les 73 cadires, de les quals cinc anirien a Espanya. La decisió la prendran els líders al juny, però segons el president Mariano Rajoy és «una bona notícia».

MÉS DINERS PER AL PROJECTE

Els Vint-i-set han tancat aquesta primera incursió sobre la reforma institucional de la UE sense gaire conflicte. Més problemes augura la batalla sobre el nou marc pressupostari per al període postbrexit, a partir del 2020. La sortida del Regne Unit deixarà un forat d’entre 10.000 i 14.000 milions anuals que sumat als fons addicionals per a les noves prioritats –control de la immigració, vigilàncies de les fronteres, defensa o Erasmus– obligaran, segons els càlculs de Rajoy, a buscar uns 190.000 milions.

Notícies relacionades

El repte de finançar la nova UE

Rajoy es queda en blanc a l'enumerar els països del Sahel

    

«¿Posarem més diners o no? La meva opinió és que Espanya ha d’estar oberta a posar més recursos entre altres coses perquè si volem més integració és positiu que ho fem», va avisar. Igual que Espanya, va explicar Juncker, 14 estats membres més s’han mostrat disposats a elevar la seva contribució. També hi ha calat la idea, segons Tusk, d’imposar una certa condicionalitat en el pressupost a l’hora de repartir fons. «El pressupost de la UE no ha de servir per finançar estats que incompleixen els drets fonamentals ni per finançar polítiques que tenen com a estratègia  fer dúmping social», va advertir Macron.