ENTREVISTA

Wafa Abdul Fatah Ismaïl: «L'Aràbia Saudita ataca amb bombes de dispersió"

Activista dels drets humans al Iemen, aquesta advocat de 47 anys viu des de fa quatre anys com a refugiada política a Alemanya després de ser amenaçada per Al-Qaida al seu país

zentauroepp42136516 barcelona  15 02 2018   entrevista a  wafa abdel fatah ismai180220164001

zentauroepp42136516 barcelona 15 02 2018 entrevista a wafa abdel fatah ismai180220164001 / JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
Kim Amor / Barcelona

Wafa Abdul Fatah Ismaïl és una advocada iemenita de 47 anys, professora de la universitat de la ciutat del sud d’Aden, que viu com a refugiada política a Alemanya des de fa quatres anys, després de ser amenaçada per Al-Qaida. Activista dels drets humans, va formar part del Consell de Diàleg Nacional (CDN) creat després de la revolta popular del 2011, en plena primavera àrab, que va forçar la sortida del poder del llavors president, l’assassinat Ali Abdul·là Salih. Ismaïl ha visitat Barcelona per explicar de primera mà «la tragèdia» que pateix el seu país, en guerra des de fa tres anys, convidada per l’Associació Catalunya-Líban. 

–El fracàs del diàleg va conduir a la guerra. ¿Què va passar? 

–Un dels principals objectius del diàleg entre els diferents partits va ser portar a terme una transició pacífica del poder entre Saleh i el vicepresident Abdo Mansul Hadi. El 2014, el CDN va acabar els seus treballs amb gran consens. Es va presentar un projecte de Constitució que va significar avanços en qüestió de drets i llibertats, com la igualtat entre homes i dones. El problema va sorgir quan el moviment secessionista del sud va demanar que el Iemen es convertís en un país federal amb dos estats, cosa a la qual Hadi, ja com a president, es va negar. També es van agreujar les relacions entre Hadi i els rebels houthis [xiïtes recolzats per l’Iran]. 

–El conflicte ha derivat en un clar enfrontament entre xiïtes i sunnites.

–Abans, al meu país, no hi havia cap problema entre les dues comunitats. Durant la revolta del 2011, tant els uns com els altres van sortir a protestar al carrer per evitar que Saleh cedís el poder al seu fill i per exigir reformes democràtiques. L’enfrontament és fomentat per l’Aràbia Saudita que intenta frenar l’expansió iraniana. 

–La guerra civil s’ha convertit en un conflicte regional. 

–Sens dubte. Quan els houthis van aconseguir el control de Sanà, la capital, Hadi va fugir a Aden i després a l’Aràbia Saudita, el seu gran aliat. Els saudites van formar la coalició de nou països àrabs sunnites recolzats pels Estats Units i el Regne Unit per evitar que els houthis controlessin el país. Malgrat l’elevat nombre de morts civils pels bombardejos, els estats europeus segueixen venent armes als saudites. El Regne Unit els va vendre l’any passat armes per valor de 6.000 milions de dòlars [uns 4.860 milions d’euros]. Em consta també que Espanya està venent armament a la monarquia saudita. 

–¿I quin paper hi té l’Iran?

–Al principi es va dir que l’Iran recolzava els houthis amb armes, però EUA va reconèixer fa un mes que no és així. Els recolza a altres nivells, amb assessors. Hi ha houthis que s’han preparat militarment a l’Iran. 

–¿Quina és actualment la situació de la població? 

–Dramàtica. Hi ha un bloqueig per terra, mar i aire per part dels saudites. Els bombardejos saudites han causat més de 10.000 morts i 50.000 ferits. Human Right Watch (HRW) ha denunciat que s’usen bombes de dispersió. Hi ha tres milions de desplaçats i 2.000 nens soldats que lluiten als dos bàndols. Metges Sense Fronteres (MSF) ha sortit de la zona que controlen els houthis pels atacs aeris. Només està en zones dels saudites. És insuportable.

Notícies relacionades

–¿Creu que el país es pot dividir en dos, com en la guerra freda?

–La comunitat internacional rebutja aquesta idea, però sobre el terreny la cosa és diferent. Al sud s’ha creat un consell de transició i ja té una força militar, recolzada pels Emirats Àrabs Units, que forma part de la coalició saudita. Jo estic per la unitat del país i per la unitat àrab. Però com que la República Democràtica del Iemen és un Estat independent i és membre de l’ONU, és un dret internacional que el poble del sud pugui decidir si vol o no la independència.