La Unió Europea obre la batalla que pot deixar Espanya sense fons regionals

De moment només és un escenari de treball, però si una cosa té clara la Comissió Europea és que en el futur pressupost de la Unió Europea (UE) per al període 2020-2027 s’hauran de fer servir les estisores en dues de les partides clau per a Espanya: la política agrícola comuna i la política de cohesió. El forat anual d’uns 14.000 milions que deixarà a les arques comunitàries el brexit, sumat a les noves prioritats de lluita contra el terrorisme, blindatge de les fronteres i defensa, obliguen els governs europeus a repensar com volen gastar els diners europeus i a redefinir els seus objectius.

El debat ja està en marxa i és, segons Brussel·les, urgent. «L’últim cop vam perdre un any. Ens agradaria que aquest cop les decisions es prenguin a temps», ha reclamat aquesta setmana el president Jean-Claude Juncker, conscient de les dificultats que hi haurà per unir postures entre els que no volen pagar més i els que no volen rebre menys. L’objectiu de la Comissió és tancar un pacte abans de les eleccions europees de maig del 2019, però fonts diplomàtiques ho consideren poc realista.

De moment, no hi ha propostes legislatives –la intenció és publicar-les el 2 de maig– però sí moltes idees flotant. I es posaran per primera vegada sobre la taula a la cimera informal de caps d’Estat i de Govern de la UE a 27 convocada pel president Donald Tusk per a aquest divendres al voltant de tres elements de debat: les dimensions del futur pressupost, les prioritats i el procediment.

Menys per a regions 

Al menú plantejat per la Comissió, suggeriments que generaran molta polèmica: un augment de fons per a les noves prioritats però a costa de retallades importants en les dues polítiques que concentren actualment el 70% dels recursos. En el cas de la política regional, que rep ara 370.000 milions d’euros (35% del pressupost), hi ha tres escenaris, un de statu quo i dos amb retallades.

Si la tisorada es limita al 15% (95.000 milions menys) només algunes regions espanyoles podran seguir rebent ajudes regionals: Extremadura, Andalusia, Múrcia i Castella-la Manxa. És a dir, Catalunya deixaria de rebre les ajudes per impulsar projectes relacionats amb el coneixement i la innovació, millorar la competitivitat de les pimes i l’economia verda, les tres prioritats a les quals destinarà els 835 milions que té assignats en aquest període, als quals se sumen 304 milions del fons social europeu.

Si la retallada arribés al 33% (124.000 milions menys) totes les regions espanyoles, incloses les més pobres, quedarien automàticament excloses de l’accés als fons estructurals i les ajudes a la cohesió. És a dir, que d’un cop de ploma s’esfumarien els gairebé 38.000 milions d’euros assignats durant aquest període a Espanya. En aquest escenari només seguirien rebent suport financer els països de l’Est, els del Bàltic, Xipre, Grècia i Portugal.

Tres escenaris 

La perspectiva per a la política agrícola comuna (37% del pressupost europeu o 400.000 milions), de la qual Espanya segueix sent amb França i Alemanya una de les grans beneficiades, tampoc és favorable. Brussel·les insisteix que s’ha de reduir i planteja tres escenaris possibles més: l’statu quo, una retallada del 15% (60.000 milions d’euros menys) i un altre del 30% (uns 120.000 milions). En tots dos casos els ingressos dels agricultors podrien veure’s seriosament afectats a la baixa, inclosos els 2.515,3 milions assignats a Catalunya en ajudes directes i desenvolupament rural en el període actual.

Més per a Erasmus 

«Hem d’aplicar retallades en la política agrícola comuna i en la política de cohesió si volem complir amb totes les noves prioritats que ens hem fixat», defensava aquesta setmana el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. Prioritats que han canviat el panorama pressupostari de manera radical. Segons el diagnòstic de Brussel·les, la UE necessita més diners per reforçar programes com l’Erasmus+ i la R+D però, sobretot, per lluitar contra el terrorisme, millorar la defensa europea, blindar fronteres i controlar la pressió migratòria.

«Un sistema de gestió de fronteres complet implicaria una plantilla de 100.000 funcionaris i un equipament comparable al dels Estats Units o el Canadà, cosa que requeriria 150.000 milions en set anys», subratlla la Comissió. Aquest import equivaldria al 14% de l’actual marc financer. «Si volem prendre’ns seriosament la protecció de les fronteres necessitem recursos per a això», esgrimeix el comissari de Pressupost, Gunter Oettinger.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

El pla també planteja multiplicar gairebé per tres els diners destinats a la defensa europea –de 3.500 a 10.000 milions–; per sis el programa Erasmus+, perquè un de cada tres joves europeus pugui viure aquesta experiència –de 14.700 milions a 90.000–, i doblar els diners per a innovació i recerca –de 80.000 milions d’euros a 160.000–, cosa que permetria crear 650.000 llocs de treball de cara al 2040.

«Amb un (pressupost del) 1% del PIB no n’hi ha prou. O tenim cohesió i agricultura o no podrem desenvolupar les noves tasques», avisa Oettinger, que xifra les necessitats entre un 1,1 i un 1,2% del PIB. A l’espera del debat, l’única cosa clara per ara és que Espanya es convertirà a partir del 2021 en contribuent net al pressupost de la UE. És a dir, que aportarà més del que rebrà.