El Louvre destina dues sales a obres robades pels nazis a França

 

 

Algunes de les obres d’art robades pels nazis durant l’Ocupació i recuperades per l’Estat francès després de la segona guerra mundial havien sigut objecte d’exposicions temporals però mai abans se’ls havia reservat un espai permanent com el que acaba de crear el Museu del Louvre. Es tracta de dues petites sales sota teulada a la segona planta de l’ala Richelieu que passen pràcticament inadvertides entre la pintura flamenca del segle XVII i la galeria Mèdici. Un lloc tranquil que exhibeix 31 pintures de diferents escoles (francesa, italiana, alemanya i sobretot flamenca, molt del gust dels col·leccionistes de l’època) i desigual valor artístic. Juntament amb autors més modestos hi ha un delacroix, un boucher i un rousseau.

Però l’interès de la mostra transcendeix els criteris museístics. La seva intenció és doble, segons explica el director del Departament de Pintura del Louvre, Sébastien Allard. Per un costat, dedicar un espai a la memòria històrica per recordar l’envergadura de l’espoliació orquestrada pel III Reich. Per un altre, facilitar que els propietaris o els ººereus, la majoria famílies jueves, puguin recuperar les obres. «L’ideal és que aquesta sala algun dia desaparegui. Això significaria que haurem aconseguit tornar tota la col·lecció als verdaders propietaris», assenyala Allard.

Entre el 1940 i el 1945, el règim nazi va espoliar a França al voltant de 100.000 béns de tota mena –obres d’art, mobiliari i estris– que van ser traslladats a Alemanya. La Comissió per a la Recuperació Artística creada el 1944 va aconseguir recuperar-ne una mica més de 61.000 i en cinc anys se’n van tornar 45.000 als legítims propietaris.

Museus Nacionals de la Recuperació

 

 

A partir dels anys 50, una part dels objectes que no havien sigut reclamats fins llavors van ser venuts i l’Administració francesa va conservar 2.000 obres d’art registrades sota l’epígraf MNR (Museus Nacionals de la Recuperació).

El Louvre és responsable de custodiar 1.700 peces d’aquesta mena, 800 d’elles pintures, de les quals 296 estan físicament als seus fons (76 es poden veure a les exposicions permanents amb la corresponent etiqueta que n’especifica l’origen) i la resta repartides en diferents museus francesos de províncies.

Oficialment, cap forma part de les col·leccions públiques. No es poden prestar ni restaurar. «Seria impensable, perquè si alteres el quadro n’alteres el record», assenyalen responsables del Louvre. Les 31 obres que pengen de les parets de la nova galeria estan a l’espera de ser reclamades. Com la resta de les pintures recopilades per Claude Lesné i Anne Roquebert al Catàleg MNR publicat el 2004.

Els hereus de les víctimes del pillatge han d’aportar proves de compra o fotografies on aparegui el quadro i iniciar els tràmits administratius a través del Ministeri de Cultura, que coordina la seva feina amb la Comissió d’indemnització de les víctimes de l’espoliació (CIVS) creada el 1999 per rastrejar l’origen de les obres. La fotografia d’un saló familiar ha sigut precisament el que ha permès a la ministra de Cultura, Françoise Nyssen, entregar el 12 de febrer als hereus del matrimoni Bromberg el Tríptic de la Crucifixió, quadro atribuït al taller de Joachim Patinir datat entre el 1483 i el 1524.

Experts en genealogia

Arran de la reunificació alemanya a finals dels noranta, després de l’estancament viscut en les dècades posteriors al final de la guerra, es tornen a accelerar les restitucions. En els últims anys s’han tornat als hereus dels col·leccionistes saquejats 112 obres, tot i que encara en queden 2.100 sense assignar. Malgrat la tasca dels historiadors i els experts en genealogia, el misteri s’apoderada de molts quadros.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

«D’escenes com aquesta de la Bacanal a Venècia n’hi ha milers i el pintor és anònim, així que trobar-ne el rastre en un catàleg de venda per seguir la pista del propietari és molt difícil», sosté el responsable del Departament de Pintura. Tampoc se’n sap res del titular de Les senyoretes Duval, un retrat de principis del segle XIX firmat per Jacques Augustin Pajou, reservat per ocupar un lloc a la residència del ministre d’Exteriors de Hitler, Joachim von Ribbentrop. El quadro va ser confiscat i venut el 1942 a Drouot. Ni de l’origen de les ruïnes d’una abadia, pintades per l’alemany Wilhelm Steuerwladt i trobat en un garatge a Alemanya. 

El Louvre projecta que totes les ales del museu tinguin un espai per exposar-hi les obres robades.