Antonio Ledezma: "L'oposició no hem sabut rematar el chavisme"

Antonio Ledezma, de 62 anys, va ser alcalde de Caracas del 2008 fins al 2015, quan va ser destituït acusat de conspiració. Va estar primer a la presó i després en arrest domiciliari fins que es va escapar del país al novembre, primer a Colòmbia i després a Espanya. Crític amb el diàleg amb el Govern, que es va trencar fa una setmana, i favorable al boicot de les presidencials del 22 d’abril, Ledezma ha estat a Barcelona en un col·loqui organitzat pel Memorial Xavier Batalla al Palau Macaya de l’Obra Social La Caixa. 

–¿Maduro és més bel·ligerant amb l’oposició del que va ser Chávez? 

–Són alumnes de la mateixa escola: autoritaris, amb vocació de cabdill. Es mouen sobretot amb frases fetes; tenen un mateix discurs amb el qual es tracta d’exaltar una suposada revolució. Busquen sempre l’enemic extern, que és l’imperi yankee o l’antic imperi espanyol. Tenen les mateixes males habilitats per usar indegudament els recursos de l’Estat. L’única diferència és que Maduro no és militar. 

–L’opositor Henrique Capriles va perdre per un punt les presidencials del 2013 que va guanyar Maduro i el 2015 l’oposició va guanyar les legislatives. Han estat a punt de derrotar el chavisme ¿Què ha passat? 

–No ho hem sabut rematar. La nostra competència no era Maduro sinó disputar el poder a un estat totpoderós, que havia convertit els tribunals en comparses jurídiques del règim; que tenia la policia i les Forces Armades per reprimir; les institucions de l’Estat reduïdes a titelles del poder Executiu per muntar judicis arreglats als líders dissidents. En el cas de Capriles ens va faltar fermesa i en les parlamentàries no vam saber complir el compromís de designar un nou poder electoral i un nou poder judicial. Vam actuar de bona fe i vam apostar per un suposat diàleg que va acabar sent una maniobra de Maduro per guanyar temps. 

–En les regionals de l’octubre, l’oposició hi va participar i les va perdre... 

–Després de derrotar Maduro en les parlamentàries ells van resoldre tancar el capítol de l’autoritarisme competitiu i inaugurar l’autoritarisme pur, que és el que ha passat amb aquestes eleccions fraudulentes. 

–Però quatre dels cinc governadors elegits de l’oposició van jurar davant de l’Assemblea Constituent, que l’oposició no reconeix, i van acceptar els resultats ¿Com explica això?

–És el que nosaltres considerem que va ser el trencament de la coherència de l’oposició i això és el que hem de corregir. 

–Vostè parla de fer una purga de l’oposició ¿A què es refereix? 

–Vull dir que ens retrobem. Per tirar endavant  un canvi cal una direcció que l’encerti. És necessari la coherència. Si adoptem una estratègia s’ha de complir i no fer salts al mig del camí, com ha passat. 

–¿El diàleg no li sembla a vostè una bona estratègia? 

–El diàleg és un patrimoni de la humanitat, s’ha de cuidar i preservar perquè no es prostitueixi. El que ha passat és que aquest diàleg ha sigut una paròdia. La gent sent que s’han burlat d’ella. Els ciutadans senten que després de l’inici del diàleg amb (José Luis Rodríguez) Zapatero el que hi ha hagut és més presos polítics, més repressió, s’ha aguditzat la crisi humanitària i el Govern ha guanyat temps.

– ¿Per què és tan crític amb el paper de mediador de Zapatero? 

– No ha jugat net i ha inclinat els seus passos cap al règim. 

–Vostè aposta per més sancions i per boicotejar les eleccions d’abril. ¿Aquesta és la millor estratègia? 

– Es tracta de fer justícia i, com que no hi ha justícia a Veneçuela, n’hi ha d’haver a nivell internacional. A Veneçuela han matat estudiants i han empresonat gent per protestar. Aquests delictes no poden quedar impunes. A Veneçuela hi ha alts funcionaris relacionats amb el narcotràfic que han comès escandalosos casos de corrupció. Al Banc d’Andorra hi ha comptes multimilionaris i això són diners mal tinguts. Mentre la gent està menjant de les escombraries en un país ric, aquests paios estan donant-se la bona vida a costa del que han robat. 

– No sembla que aquesta estratègia estigui aconseguint avanços... 

– Jo crec que sí. Fa uns anys, la comunitat internacional era permissiva i quan dèiem que teníem un monstre a les entranyes no ens creien. Ara està preocupada.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

–¿L’elit antichavista no està contribuint també al boicot econòmic i a la crisi?

–En absolut. El boicot econòmic el va fer Chávez i Maduro quan van expropiar més de 3,5 milions d’hectàrees de terra que eren productives. Nosaltres érem autosuficients en arròs i cafè i ara hem d’importar l’arròs. El boicot el fa aquest règim que ha tancat fàbriques i que ha expropiat finques. Tenim la inflació més elevada del món, els salaris més baixos i les taxes més altes de criminalitat. Aquest és el menú de la revolució socialista.