CRISI A CARACAS

L'èxode des de Veneçuela amenaça l'estabilitat regional

Milers de veneçolans arriben diàriament a Colòmbia i el Brasil fugint de la pobresa, però també s'estableixen a Argentina, Xile i Perú

mbenach42017777 topshot   venezuelan citizens cross the simon bolivar intern180212173932

mbenach42017777 topshot venezuelan citizens cross the simon bolivar intern180212173932 / GEORGE CASTELLANOS

2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Les fronteres de Veneçuela amb Colòmbia, el Brasil i Curaçao s'han convertit en les més calentes i dramàtiques de la regió. Una verdadera bomba de temps política, amb incidència creixent als dos costats de la línia limítrofa. Milers de persones les creuen diàriament amb la decisió de no fer marxa enrere. L'oposició calcula que l'efecte de l'èxode no solament és social i familiar: també electoral. La Mesa d'Unitat Democràtica (MUD) estima que, si es presenta als comicis presidencials del 22 d'abril, comptarà amb mig milió de vots menys. El Govern atribueix aquest flux constant a una crisi provocada per la conjura internacional.

El president colombià, Juan Manuel Santos, va anunciar dies enrere a Cúcuta la militarització de la frontera i mesures de rigorós control que van provocar perplexitat en els veneçolans acostumats a arribar a Colòmbia per San Antonio de Táchira com si creuessin el carrer. “Colòmbia mai ha viscut una situació així. És un problema seriós que està creixent, un problema que hem d'afrontar amb pragmatisme”, va dir Santos.

Una dona amb el seu nadó en braços, al pont internacional Simón Bolivar, en un intent de passar cap a Colòmbia, el 10 de febrer. / AFP / GEORGE CASTELLANOS

La revista 'Semana' de Bogotà va posar números a aquesta candent qüestió: “Encara que les xifres oficials de Migració Colòmbia parlen de 550.000, les organitzacions no governamentals esmenten més d'un milió de veneçolans. Els hospitals estan desbordats, els 'cambuches' (campaments molt precaris) apareixen en carrers i places de les ciutats frontereres, la demanda de quotes escolars per a nens veneçolans no dóna l'abast i la criminalitat s'ha disparat en diversos municipis”.

El portal caraqueny Contrapunto informa que 40.000 veneçolans van fugir de la crisi cap al Brasil. L'estat de Roraima, en particular la capital, Boa Vista, així com les amazòniques ciutats de Manaus i Paracaima, són les que reben el màxim impacte migratori. Una part important dels que abandonen Veneçuela són integrants de la ètnia Warao degut a les situacions de pobresa. El Brasil ha canviat radicalment les seves polítiques des que va agafar les regnes el president interí Michel Temer. Si abans expulsava veneçolans sense papers, ara ha decidit fer front a l'onada migratòria i albergar-los.

Ciutadans veneçolans creuen el pont internacional Simon Bolívar des de San Antonio del Táchira, a Veneçuela, cap a Colòmbia, el 10 de febrer. / AFP / GEORGE CASTELLANOS

Contraban d'or i coure

Notícies relacionades

El passat 5 de gener, el president Nicolás Maduro va decidir tancar les comunicacions per aire i mar amb Curaçao. El contraban d'or i coure va activar la mesura. “Ja n'hi ha prou que ens robin, ja n'hi ha prou que s'emportin els productes d'aquí”, va dir. La frontera també començava a mostrar una porositat diferent: per allà també van començar a marxar els veneçolans. De fet, dues setmanes després quatre persones van morir i 20 van desaparèixer a l'enfonsar-se un vaixell que volia arribar a l'illa holandesa.

L'èxode no només afecta els països veïns amb Veneçuela. L'arribada de veneçolans va créixer un 1.600% a Argentina, on ja es troben 31.000 persones, especialment a la ciutat de Buenos Aires. D'acord amb les autoritats xilenes, 13.159.287 veneçolans van entrar en aquest país per diversos passos fronterers. Una realitat que també es fa sentir al Perú.