Israel contra el 'pop' iranià

El Gabinet de Seguretat israeliana, sota la presidència del primer ministre Benjamin Netanyahu, es va reunir ahir per examinar la situació després dels greus incidents de dissabte, quan les bateries antiaèries sirianes van abatre un modern F-16 israelià amb un míssil SA-5 200 de fabricació russa. Malgrat que els ministres israelians han guardat silenci de forma majoritària, segurament amonestats pel mateix Netanyahu, alguns d’ells estan molt molestos i exigeixen l’adopció de mesures dures i urgents contra Teheran, incloent-hi les militars. En aquest grup es troba el titular d’Educació, Naftalí Bennett, de Llar Jueva, que ja la setmana passada va tenir dures paraules contra el règim islàmic.

«Els perses van inventar el joc dels escacs, i estan dansant constantment al voltant del nostre rei, amenaçant-lo, mentre el seu rei està molt lluny, fora de tot perill. En aquesta situació, els iranians no tenen interès a parar; tenen paciència», va manifestar Bennett, que va afegir que la situació actual, fins i tot abans del que va pasar dissabte, era «un absurd». En opinió del ministre d’Educació, l’Iran és un «pop» que estén la seva influència per tota la regió enviant diners i armes, «construint una milícia rere una altra», i que continuarà d’aquesta manera mentre no se l’aturi. «Però el pop iranià té les seves debilitats i és molt sensible a les baixes», va afegir.

El que realment va tenir lloc dissabte encara no és clar. Israel insisteix que, primerament, va fer caure un avió no tripulat iranià, un dron que va entrar al seu territori i va seguir el seu curs durant un minut i mig, fins que va ser abatut per un helicòpter. L’Iran, en canvi, diu que aquesta explicació és una fantasia, ja que no ha llançat mai un dron contra territori israelià.

Pilot ferit de gravetat

Segons Israel, l’enviament del dron va ser el que va causar la rèplica dels seus F-16 contra la base T-4 de Tadmor, situada enmig del desert sirià, des d’on suposadament es va enlairar el petit aparell. I quan els F-16 tornaven a Israel, les bateries antiaèries sirianes van abatre l’avió. La tripulació es va salvar. El pilot va resultar ferit greu i el copilot només va patir ferides lleus.

Feia dècades que cap enemic d’Is-rael feia caure un avió d’aquestes característiques, una aeuronau que és la joia de la corona del seu Exèrcit, de fabricació nord-americana i dotada d’un sistema electrònic molt sofisticat. I la va abatre un míssil relativament antiquat, que es va començar a fabricar en temps de la Unió Soviètica, sense que se sàpiga encara si l’incident repercutirà en les accions israelianes a Síria.

El mateix dissabte a la nit, després d’haver passat 10 hores a la seu del Ministeri de Defensa a Tel Aviv, Netanyahu va assegurar que Israel mantindrà la mateixa política d’intervenció militar a Síria. De fet, aquell dia els caces israelianes van bombardejar una desena de posicions sirianes i iranianes en aquell país.

Però és aviat per saber si les regles del joc han canviat. Fins ara Israel ha entrat i sortit de Síria tantes vegades com ha volgut, amb la seguretat que li donaven els seus moderns F-16. Els israelians hauran de sospesar si l’incident es va deure a la casualitat o bé modifica una equació que funcionava fins ara.

Trucada a Putin

El mateix dissabte, Netanyahu va conversar per telèfon amb Vladímir Putin. El president rus li va dir que està en contra de la violació de l’espai de qualsevol país, un comentari contra la irrupció sistemàtica dels F-16 israelians en territori sirià. Netanyahu va encaixar el cop, però va respondre que no deixarà d’atacar l’enemic de la mateixa manera que ha fet fins ara.

Notícies relacionades

Abatut un avió israelià que atacava objectius iranians a Síria

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

A Washington, l’Administració de Donald Trump sí que va expressar el seu suport a Netanyanu. Israel té dret a defensar-se, va dir un portaveu nord-americà. Els nord-americans segueixen recolzant sense fissures el seu aliat, i això és una indicació que la situació probablement no canviarà en un futur pròxim.

El més segur és que els israelians juguin la seva carta iraniana als EUA, cosa que obliga Trump a cancel·lar l’acord nuclear que Barack Obama i cinc potències més van firmar el 2015 amb Teheran. Trump s’ha donat uns mesos per modificar aquest pacte i el termini expira a la primavera. En gran part el destí d’aquesta qüestió està en mans de la UE, però Brussel·les no es condueix amb una política clara sobre el tema.