El Senat de Polònia aprova la polèmica llei sobre l'Holocaust

El Senat de Polònia va aprovar dimecres a la nit, amb 57 vots a favor i 23 en contra, la polèmica llei que tipifica com a delicte l’ús de l’expressió «camps de concentració polonesos» per referir-se a centres d’extermini, com Auschwitz, que estaven situats en el seu territori, o qualsevol altra afirmació que impliqui complicitat de la nació polonesa amb l’Holocaust. La llei, que ja havia sigut aprovada el divendres anterior per la Cambra baixa del Parlament polonès, ha desfermat la fúria a Israel, i ha rebut crítiques d’altres països, com els Estats Units o Ucraïna. També ha aixecat les protestes dels supervivents de l’Holocaust i els seus descendents i de molts historiadors i acadèmics.

Aquesta norma legislativa, que encara no ha entrat en vigor perquè ha de ser sancionada pel president del país, Andrzej Duda, disposa multes i penes de fins a tres anys de presó per als suposats infractors. Duda ha afirmat que sotmetrà el text a un minuciós examen, però ha subratllat que Polònia «té dret a defensar la veritat històrica».

Falsificació

Els crítics de la llei temen que aquesta s’utilitzi per limitar la llibertat d’expressió i organitzacions jueves poloneses consideren que pot conduir a una falsificació de la història. El Govern d’Israel ha reafirmat que «s’oposa fermament» a la decisió del Senat. «Israel veu amb summa gravetat qualsevol intent de desafiar la veritat històrica. Cap llei canviarà els fets», ha escrit a Twitter el portaveu del Ministeri d’Exteriors israelià, Emmanuel Nahshon.

Des de fa dècades, les autoritats poloneses s’esforcen a transmetre el missatge que l’Holocaust va tenir lloc, però que els polonesos en van ser víctimes, no els responsables.

La llei està especialment enfocada a periodistes –ja que artistes i acadèmics no podran ser perseguits–, i afecta totes les persones «independentment de les lleis vigents en el lloc on es cometi l’acte», segons el text.

Ja són habituals les denúncies del Govern polonès quan mitjans estrangers fan servir l’expressió «camps de concentració polonesos» per referir-se a Auschwitz, un centre d’extermini ubicat a Polònia però obert i operat pels ocupants de l’Alemanya nazi.

Especial preocupació ha aixecat la possibilitat que la llei penalitzi referències als actes individuals de ciutadans polonesos que van ser còmplices dels nazis en el genocidi dels jueus, una cosa de la qual hi ha nombroses proves i que cap historiador rigorós posa en dubte.

A més a més d’indignació, l’aprovació per part del Senat ha causat una certa sorpresa a Israel perquè fa pocs dies, després que la Cambra baixa li donés la llum verda, tant el president Duda com el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, es van comprometre amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a establir un diàleg sobre aquest tema.

La crisi amb Polònia ha aconseguit unir tot l’espectre polític a Israel, tant el Govern com l’oposició, una cosa molt poc comuna al país. El ministre per als Serveis d’Intel·ligència i també ministre de Transports, Yisrael Katz, membre del dretà Likud (el partit de Netanyahu), ha demanat al primer ministre que retiri l’ambaixador israelià a Polònia, com a mesura de protesta. La dirigent opositora i exministra d’Exteriors, Tzipi Livni, ha considerat la llei com «una escopinada a la cara d’Israel» i ha advocat perquè es respongui «agressivament» presentant tota la documentació que fa evidents els crims de guerra polonesos durant l’Holocaust.

Alguns diputats israelians recolzen una ampliació de les lleis ja existents contra la negació de l’Holocaust de manera que inclogui una possible sentència de cinc anys de presó per a qui negui o minimitzi el paper dels col·laboradors del nazisme en els crims de l’Holocaust.

El Yad Vashem, el Museu de l’Holocaust de Jerusalem, ha assegurat que la llei «posa en perill el debat lliure i obert d’una part del poble polonès en la persecució dels jueus».

Preocupació

També els EUA van expressar ahir «preocupació» per les conseqüències de la llei. La portaveu del Departament d’Estat, Heather Nauert, va advertir que Varsòvia s’arrisca que es produeixin «repercussions» en «els interessos i les relacions estratègiques de Polònia, fins i tot amb els EUA i Israel».

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

A Polònia ha sorprès la contundència de la resposta israeliana. El viceministre de Justícia, Marcin Warchol, ha negat que la llei pretengui interferir en la investigació històrica. Però la llei també té detractors. Un centenar d’artistes, polítics i periodistes han firmat una carta oberta demanant-ne l’abolició.

El president de la Unió Europea, Donald Tusk, ex primer ministre polonès i oponent polític de l’actual Govern dretà, nacionalista i populista, va assenyalar al seu compte personal de Twitter que la llei ha tingut l’efecte oposat que perseguia. «Qualsevol que difongui la frase falsa de «camps polonesos» perjudica el bon nom de Polònia. Però els autors de la llei han promogut aquesta difamació d’una manera més efectiva que ningú».