L'Eurocambra reclama rearmar-se contra la propaganda russa

"¿Quants escons guanyarà Rússia en les pròximes eleccions al Parlament Europeu?". La pregunta -que ell mateix s'ha respost amb un "esperem que cap"- l'ha llançat aquest dimecres l'eurodiputat socialista danès Jeppe Kofod i és una mostra més de la preocupació que també hi ha al si del Parlament Europeu per la propaganda russa i els suposats intents d'interferir en els diferents processos electorals a la Unió Europea.

"No hi ha dubte que la campanya de desinformació del Kremlin és una estratègia orquestrada que pretén donar les mateixes notícies desinformadores en el màxim de llengües i canals possibles. Les autoritats russes no amaguen els seus objectius. Descriuen la utilització de dades falses i propaganda desestabilitzadora com un instrument legítim. La informació és un altre tipus d'arma”, ha admès el comissari de Seguretat, Julian King, durant el debat sobre la ingerència russa celebrat pel ple d'Estrasburg.

Una arma que el Kremlin hauria utilitzat també a Catalunya per afavorir l'independentisme català i la ruptura d'Espanya, segons ha denunciat durant el debat l'espanyol Esteban González Pons. "En els últims fets a Catalunya s'han detectat actuant a favor de la ruptura d'Espanya més de 4.800 robots que difonien de forma constant informació falsa o manipulada a internet", ha explicat el cap de files dels populars espanyols. Encara més, "algunes televisions van arribar a obrir informatius a Espanya amb imatges de carros de combat, tancs dirigint-se a Barcelona, que només existien a la imaginació de l'editor", ha denunciat.

Notícies relacionades

El 2017, l'any en què la propaganda russa es va estancar

Demòcrates dels EUA acusen Putin de recolzar el procés per desestabilitzar Espanya i la UE

No ha sigut l'únic que ha posat el focus en el que està passant a Catalunya. També ho ha fet el socialista Juan Fernando López Aguilar, que ha apuntat a la utilització "de milers de comptes automatitzats" i "radicats a Rússia" per sembrar el caos i la confusió "com es va posar de manifest recentment a Catalunya". Una amenaça que considera "real", al contrari que el seu col·lega d'Izquierda Unida Javier Couso, que durant el mateix debat ha qualificat de "paranoia" la suposada ingerència russa.

Per Couso, el debat "està arribant a graus d'estupidesa". "Al novembre, el centre nacional d'intel·ligència a través del cap de ciberseguretat deia que el CNI no havia detectat atacs russos, tampoc els organismes alemanys van trobar activitat significativa russa ni l'autoritat cibernètica francesa durant els comicis en aquests països”, ha criticat.