Anar al contingut

GUERRA A SÍRIA

La tragèdia de Heba, la tragèdia de Guta

El seu fill de 2 anys acaba de morir en un bombardeig. Mesos enrere va morir un altre dels seus fills sota les bombes. I al seu nadó de mesos, que es mor de malnutrició, aquesta dona siriana de 20 anys només li pot donar el dit perquè el llepi

Adrià Rocha Cutiller

La tragèdia de Heba, la tragèdia de Guta

BASSAM KHABIEH

Són una sèrie d'imatges que expliquen la història d'una família, la de Heba Amuri, però que parlen, també, de la realitat que, des de fa set anys, ha de suportar la població siriana.

Heba espera asseguda en una furgoneta amb el seu fill de 2 anys a coll, tapat i lligat amb una manta blava: acaba de ser tret de les ruïnes d'un mercat després d'un bombardeig del règim d'Assad o de Rússia sobre la província de Guta. Està mort.

Heba Amuri plora desconsolada al costat del seu marit a dins de l'ambulància amb el cadàver del seu fill als braços. / BASSAM KHABIEH (REUTERS)

Heba, ara ja al centre mèdic, també abraça el seu fill, i segueix esperant una ajuda que no arriba. Es desespera amb el seu nadó als braços: sap que l'ajuda no arribarà, i que la seva altra filla, de 2 mesos, que també estava en el bombardeig però que no ha resultat ferida, també s'està morint, però de gana. Aquesta regió, controlada per l'oposició siriana, viu sota estat de setge des de fa anys. El menjar i les medecines que hi entren ho fan en comptagotes i a preus impossibles.

Següent imatge. Heba, asseguda a l'hospital i amb els ulls inflats de plorar, posa el seu dit a la boca de la seva filla (l'única que li queda). No li pot oferir res més que això. A falta de menjar, l'únic que Heba pot donar a la seva filla és un dit.

Heba mira el cadàver del seu nadó mort en el bombardeig. / BASSAM KHABIEH / REUTERS

L'inici de la guerra

Heba Amuri tenia 13 anys quan la guerra a Síria va començar, quan el dictador Baixar al-Assad, per reprimir unes protestes, va donar ordres al seu Exèrcit de matar primer els manifestants i després tota l'altra gent. Heba ara té 20 anys. Emir, com es deia el seu fill mort en el bombardeig, és el segon que perd per la guerra

Només li queda una nena, tan petita que hauria de beure del pit de la seva mare. Però Heba, com moltes de les 400.000 persones que segons l'ONU viuen atrapades sense poder sortir de Guta, pateix malnutrició: no pot alimentar la seva filla.

A Guta, si la fam i l'escassetat no acaben amb tu, ho fa una bomba. O totes dues coses. "El meu fill de 2 anys va morir de fam. El volíem alimentar. Estava plorant de gana quan vam sortir de casa per anar al mercat", ha explicat Heba a l'hospital.

Heba plora destrossada mentre abraça el cadàver del seu fill mort. / BASSAM KHABIEH (REUTERS)

Intensificació

A més de la fam i l'escassetat, des de l'inici del 2018 Damasc i els seus aliats, Rússia i l'Iran, han intensificat els bombardejos sobre aquesta regió, situada molt a prop de la capital siriana. Els dos últims mesos han mort a Guta 329 civils, entre ells 79 nens. Segons els cascos blancs, una organització de rescat de civils, només des de l'1 de gener, o sigui els últims 15 dies, els bombardejos han matat 180 persones a la província, inclosos 51 nens

Les Nacions Unides denuncien que els atacs del règim i Rússia no són contra objectius militars, sinó contra complexos residencials, guarderies, escoles, hospitals, mercats: l'objectiu és la gent.

"Dues instal·lacions mèdiques -va dir en un comunicat aquest diumenge l'UNICEF- van ser atacades fa uns dies a Guta, i la majoria dels hospitals han hagut de tancar a causa d'aquesta violència. En molts llocs, les clíniques mòbils són l'única manera de poder donar assistència mèdica. Les escoles, a Guta, també han hagut de tancar".

"És vergonyós que després de gairebé set anys de conflicte continuï una guerra sobre els nens mentre el món ho contempla", ha lamentat l'UNICEF.

Mahmud al-Baix, el marit de Heba, sosté el cadàver del seu fill mentre la seva dona, asseguda, intenta fer-li llepar el dit per enganyar la gana al seu altre nadó. / BASSAM KHABIEH (REUTERS)

"Guerra acabada"

En les últimes setmanes, el règim de Damasc ha accelerat les seves ofensives sobre els dos últims bastions controlats per les milícies opositores a Síria. Un, el que pitjor ho està patint, és Guta, on els rebels estan completament envoltats per les forces lleials a Assad. L'altre és Idlib, on Turquia, sense el consentiment de Damasc, té apostades forces de "pacificació".

Aquesta última ofensiva d'Assad ha provocat centenars de morts més, i això que podria arribar a ser, segons alguns experts, una altra crisi de refugiats.

Però en aquesta equació hi ha alguna cosa que falla: al novembre, el president rus, Vladímir Putin, va declarar, tot solemne, que la guerra a Síria s'havia acabat; que ells -Damasc, Moscou i Teheran- l'havien guanyat. "Missió complerta. Heu lluitat brillantment. Ara podeu tornar a casa victoriosos", va dir llavors, segurament amb orgull, Putin als seus soldats desplaçats a Síria.

Dos mesos després, la guerra, els bombardejos, la fam i les ofensives i els trets continuen. Rússia, com tots els altres contendents, segueix ben ficada dins del país. I els civils, com el fill de Heba, segueixen morint.

"Que Déu protegeixi els nens, i a tothom. I que s'emporti la vida d'Assad", va dir Heba al perdre el seu fill. Ella segueix vivint. A Guta. Té 20 anys: el 40% de la seva vida sota les bombes. Es diu Heba: Heba Amuri.

0 Comentaris
cargando