L'Exèrcit britànic llança una campanya per reclutar gais i musulmans

Dones, musulmans, homosexuals… L’Exèrcit britànic els necessita i es dirigeix directament a ells. L’última campanya publicitària per reclutar nous candidats té com a destinataris els joves de totes les orientacions sexuals i creences religioses. Un enfocament emocional i tolerant, que ha estat criticat per veterans comandaments militars com un exercici de «correcció política» per atraure grups minoritaris de la societat.

Els missatges difosos per ràdio, televisió i internet responen a preguntes com: «¿Puc ser gai a l’Exèrcit?». La d’un musulmà: «¿Podré practicar la meva fe a l’Exèrcit?» o «¿Necessito ser un superheroi?». La publicitat promet suport emocional,  ja que «ningú és una màquina» i «l’Exèrcit és una família», diu la veu d’un soldat.

La necessitat imperiosa de trobar nous reclutes subjau en el fons d’aquesta campanya per valor d’1,6 milions de lliures (1,8 milions d’euros). L’Exèrcit britànic compta amb poc més de 78.000 membres, una xifra per sota dels 82.000 als quals el Govern vol arribar l’any 2020. El general en cap de l’Exèrcit, Nick Carter, ha explicat que fins ara l’habitual era buscar nous reclutes «entre els joves blancs d’entre 16 i 25 anys». Però la xifra de ciutadans que responen a aquesta tipologia és cada vegada menor. «La nostra societat ha canviat», va dir Carter al programa Today de la BBC. El militar va rebutjar que la campanya impliqui que l’Exèrcit s’està «estovant». «El caràcter distintiu i el poder de lluita segueixen sent la màxima prioritat de l’Exèrcit britànic. Aquesta campanya és la manera de reconèixer que ja no disposem d’un Exèrcit tan nombrós en aquest moment, que la demografia del nostre país ha canviat i que hem de dirigir-nos a una comunitat més àmplia, perquè l’Exèrcit tingui els talents adequats». 

Però el nou estil dels missatges publicitaris ha provocat crítiques entre el personal militar. El coronel retirat Richard Kemp considera que la campanya no solucionarà la crisi de reclutament. «L’Exèrcit, com la resta del Govern, s’ha vist forçat a agafar la ruta de la correcció política», va assenyalar qui va ser comandant de les forces britàniques a l’Afganistan. «El que l’Exèrcit necessita per solucionar el problema de reclutament no és dirigir-se específicament als grups minoritaris. Per descomptat que com més gent s’incorpori de tots els sectors de la societat, millor, però és més important que s’uneixi a l’Exèrcit la gent que vulgui lluitar i que vulgui ser soldat. I això no crec que [la campanya] ho acabi aconseguint».

«Ni tous ni bona gent»

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

En un dels anuncis, un metge militar gai explica que es va enrolar a l’Exèrcit després que el seu germà lluités a l’Afganistan. «Em preocupava molt la possibilitat de no ser acceptat… No m’importa parlar del meu nòvio. Em pensava que ho hauria d’amagar, però una vegada que ho has fet penses: ¿Per què he de convertir això en una cosa tan important i durant tant de temps?».

El general de divisió retirat Tim Croos està d’acord amb la decisisó d’ampliar al màxim les bases per al reclutament i incrementar el nombre dels incorporats, però ha matisat: «Això no vol dir que pensem ser tous ni bona gent».