Berlusconi reunifica el centredreta

Han passat sis anys i dos mesos. El 8 de novembre del 2011, Silvio Berlusconi va anunciar la seva renúncia com a primer ministre italià, que va anar seguida de la fragmentació del seu partit i de la seva coalició. Ahir, aquest polític ancià (81 anys) va fer el pas crucial que buscava per tornar a remenar els fils del poder amb la vista posada en les eleccions generals italianes del 4 de març: controlar el front de centredreta.

L’anunci va ser oficialitzat entre dilluns i ahir mateix, i preveu que Força Itàlia, el partit de Berlusconi, la dretana Germans d’Itàlia i la xenòfoba Lliga Nord –els tres partits més grans del centredreta italià– es presentin als comicis units en una coalició nacional. Al grup també s’hi ha afegit una quarta formació, Cuarto Polo, un grup mixt de polítics sortits de diversos partits i que gaudeixen del suport del polític-magnat.

La decisió busca repetir l’èxit assolit en els comicis regionals de Sicília de novembre, que Força Itàlia va guanyar juntament amb Germans d’Itàlia (FdI, per les seves sigles a italià) i la Lliga Nord, en el que va constituir un assaig general abans de les legislatives. L’acord margina antics deixebles que han abandonat Berlusconi aquests últims anys. Entre ells, Angelino Alfano, el seu exdelfí, avui líder d’Alternativa Popular (centredreta), que ha recolzat tots els governs progressistes que s’han succeït des de les últimes eleccions del 2013.

Com a protagonista d’aquesta fabulosa reunificació després d’anys de desunió, Berlusconi ha repetit les seves ja rodades tàctiques, una amalgama de declaracions d’impacte i gestos simbòlics. Tant que fins i tot la reunió clau que va ratificar la recobrada pax conservadora es va celebrar diumenge a la tarda a Villa San Martino, la mansió de Berlusconi a la localitat d’Árcore, a Llombardia.

Allà va concretar el pacte amb Giorgia Melloni, la líder de FdI, i Matteo Salvini, el líder de la Lliga Nord amb qui ha mantingut una relació personal sovint problemàtica. «Em sento íntimament convençut de poder tornar a guanyar les eleccions», afirma Berlusconi en una entrevista difosa ahir. «Tampoc Salvini opina que s’ha de sortir de l’euro», va afegir, a la caça del vot moderat. 

INHABILITAT FINS AL 2019

La sobtada unitat no ha anat aparellada amb una claredat sobre el programa que el centredreta explica per tirar endavant. Tampoc s’ha aclarit quin serà el candidat a primer ministre, cosa inèdita en la política italiana dels últims anys. «Tinc un supercandidat, però no el puc dir de moment», va afirmar Berlusconi, donant a entendre que aspira més aviat a exercir el rol de deus exmachina (expressió teatral que es refereix a un element extern que resol les situacions  sense tenir en compte la lògica interna) en l’etapa postelectoral, donada la seva inhabilitació per accedir a càrrecs públics fins al 2019.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Tant és així que no solament Berlusconi, sinó també Salvini, han presentat pamflets amb el seu nom com a cap de llista. Mentre que, pel que respecta al programa, oficialment la coalició a penes ha acordat algunes qüestions generals, sense precisar ni els temps ni la forma de portar a terme aquestes promeses. Entre aquestes figuren reduir els impotos i la burocràcia, cancel·lar la llei Fornero sobre les pensions (que, entre altres coses, va augmentar l’edat de jubilació), reformar el sistema judicial i frenar els fluxos migratoris.

Per contra, el que sí que ha dit reiteradament Berlusconi és que no considera que el seu principal rival sigui el Partit Democràtic (PD), sinó els indignats del Moviment Cinc Estrelles: «Són més perillosos que els comunistes el 1994».