Els Estats Units obren la porta a la deportació de 200.000 salvadorencs

El president dels EUA, Donald Trump, va prometre blindar les fronteres i buidar el país d’immigrants indocumentats, una missió que segueix entestat a complir malgrat les dificultats que està trobant pel camí. El Departament de Seguretat Interna va comunicar ahir al Congrés la cancel·lació dels permisos temporals de residència que es van concedir a uns 200.000 salvadorencs després que diversos terratrèmols fessin estralls al petit país centreamericà el 2001. La decisió obre la porta perquè tots siguin deportats, encara que se’ls ha concedit una moratòria fins al setembre del 2019 perquè mirin de regularitzar la seva situació per altres vies o optin per tornar voluntàriament al seu país d’origen.

La purga d’immigrants salvadorencs està lluny de ser un fenomen aïllat. L’Administració de Trump sembla decidida a acabar o, com a mínim, reduir substancialment el nombre d’immigrants que s’han beneficiat de l’estatus temporal protegit (TPS), un programa aprovat el 1990 per George H.W. Bush per acollir per raons humanitàries les víctimes de conflictes armats, desastres naturals i altres situacions d’emergència. Gràcies a aquest programa, uns 300.000 estrangers de 10 països tenien fins ara permís per residir i treballar als EUA, una xifra que s’està reduint a marxes forçades. El mes de novembre passat ja es van cancel·lar els permisos de 45.000 haitians que es van establir als EUA arran del terratrèmol del 2010 i de 2.500 nicaragüencs que ho van fer després de l’huracà Mitch de 1998.

FALLIDA DE FAMÍLIES / En una carta als congressistes, la nova secretària de Seguretat Interior, Kirstjen Nielsen, sosté que la situació generada pels sismes al Salvador ha millorat notablement i, per tant, hauria perdut vigència la justificació inicial per blindar de la deportació els salvadorencs emparats pel TPS: «Els 18 mesos de moratòria concediran al Congrés temps suficient per elaborar potencialment una solució legislativa».

Els defensors dels immigrants esgrimeixen, no obstant, que el Salvador és un dels països més violents del món, de manera que el seu retorn no només posaria en perill les seves vides, sinó que també podria desestabilitzar el país centreamericà. La seva potencial deportació tindria altres conseqüències dramàtiques, ja que, segons algunes estimacions, aquests 200.000 salvadorencs tenen uns 190.000 fills nascuts als EUA, fet que provocaria la fallida de milers de famílies.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Salvadorencs, haitians i nicaragüencs no són els únics grups que afronten el futur amb extraordinària inquietud. Al mes de març s’acaba la moratòria concedida per Trump als dreamers, uns 800.000 immigrants que van arribar als EUA quan eren petits. Invocant el seu arrelament al país, l’Administració d’Obama els va blindar de la deportació, però Trump va acabar amb la mesura de gràcia i, com a condició per prorrogar-la, exigeix als demòcrates que li concedeixin els 18.000 milions de dòlars que necessita per aixecar el mur a la frontera mexicana. Els demòcrates semblen disposats a augmentar el nombre d’agents que patrullen la frontera o els fons per reforçar la seguretat, però segueixen tancats en banda a construir el mur.

Malgrat el seu zel contra els immigrants, l’Administració de Trump va deportar el 2017 menys indocumentats que el seu predecessor el 2016 (226.000 immigrants davant els 240.000 de l’últim any d’Obama), un president a qui se li va posar el sobrenom de «deportador en cap» pels més de dos milions de persones que van ser expulsades durant el seu mandat. En qualsevol cas, amb Trump al capdavant de la Casa Blanca ha caigut notablement el nombre d’arribades il·legals als EUA, un descens que s’atribueix a la por generada per la seva retòrica contra els immigrants.