Cop a la diplomàcia

Trump amenaça amb tallar l'ajuda als que votin en contra seu a l'ONU

L'Assemblea General celebra aquest dijous una sessió per condemnar el reconeixement de la capitalitat de Jerusalem

mbenach38171153 us ambassador to the un nikki haley  l  and china s ambassad170424220033

mbenach38171153 us ambassador to the un nikki haley l and china s ambassad170424220033 / BRENDAN SMIALOWSKI

3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain

Donald Trump ha tornat a deixar en evidència el seu menyspreu per la diplomàcia, i alguna cosa més. Hores abans que l'Assemblea General celebri aquest dijous al matí una sessió d'emergència per condemnar el reconeixement de la capitalitat de Jerusalem, el president dels Estats Units ha llançat una oberta amenaça de retirar ajuda econòmica als que votin "en contra seu”.

En els seus comentaris, pronunciats dimecres, Trump va parlar de “totes les nacions que agafen els nostres diners i després voten contra nosaltres al Consell de Seguretat o, potencialment, a l'Assemblea”, i assegura a continuació: “Agafen centenars de milions de dòlars, fins i tot milers de milions, i després voten en contra nostre”. Després va llançar l'amenaça directa: “Estem observant aquests vots. Deixeu-los votar contra nosaltres, ens estalviarem molt. No ens importa”.

La seva ambaixadora davant l'organisme, Nikki Haley, ja havia preparat el terreny. Dilluns, a la reunió del Consell de Seguretat en què Washington va haver d'utilitzar el seu poder de veto per frenar una resolució que insisteix que el futur estatus de Jerusalem només es pot decidir en negociacions directes entre palestins i israelians, Haley va parlar d'“insult”. Dimarts va penjar un missatge a Twitter en què va fer una menció sobre “aquells a qui ajudem” i va anunciar que “els EUA apuntaran els noms” dels que els critiquin a la sessió especial de l'Assemblea d'aquest dijous, la mateixa intimidació que va utilitzar al gener el primer dia que va arribar a l'organisme.

La resolució que es vota aquest dijous no té caràcter vinculant però sí que té un fort pes simbòlic. Amb els vots de 193 nacions pot quedar encara més en evidència l'aïllament de Washington. I el text, segons un esborrany, mostra un “profund lament per decisions recents referides a l'estatus de Jerusalem” i demana a les nacions que no hi traslladin les seves ambaixades, com Trump va anunciar el 6 de desembre que farà amb la dels EUA.

A més de l'amenaça oberta de Trump, les delegacions diplomàtiques de prop de 180 països, incloent-n'hi d'europeus, han rebut una carta de Haley en què es llegeix: “Simplement demanem que reconeguin l'amistat, l'aliança i el suport històric que hem ofert i respectin la nostra decisió sobre la nostra pròpia ambaixada”. Però el to no és sempre tan diplomàtic. “Al considerar el seu vot els animo a saber que el president i els EUA es prenen aquest vot personalment”, es llegeix. “El president ho seguirà de prop i m'ha demanat que informi de qui vota contra nosaltres”, diu també. “Prendrem nota de tots i cadascun dels vots en aquest tema”.

Un portaveu de Haley ha afirmat que “ha rebut nombroses respostes d'ambaixadors preocupats amb raó sobre mantenir les seves amistats amb els EUA” i, segons fonts citades per 'The New York Times', el Canadà, la República Txeca i Hongria es podrien abstenir.

Notícies relacionades

Però s'han sentit nombroses veus de condemna a la intimidació. Abans de viatjar a Nova York per participar en la votació a l'Assemblea General, Mevlut Cavusoglu, el ministre d'Afers Exteriors de Turquia, que esponsoritza la resolució amb el Iemen, ha denunciat que “els EUA, que s'ha quedat sol, està recorrent a amenaces” i ha assegurat que “cap país honrat i digne s'agenollarà davant aquesta pressió”. I un representant diplomàtic d'un país àrab ha dit a Reuters: “Els estats recorren a un assetjament tan descarat només quan saben que no tenen cap argument moral o legal per convèncer els altres”.

Hi ha analistes que apunten a l'amenaça de Trump com a “buida”. Algunes ajudes que els EUA ofereix, com els prop de 1.300 milions en ajuda militar que dona a Egipte des del 1987, estan ordenades pel Congrés, i el president nord-americà les pot suspendre però no les pot cancel·lar.