Anar al contingut

ELECCIONS PRESIDENCIALS A XILE

Els desafiaments del nou president xilè

Abel Gilbert

A combination photo shows Chilean presidential candidates Alejandro Guillier, on December 14, 2017, and Sebastian Pinera, on December 13, 2017, in Santiago, Chile. REUTERS/Ivan Alvarado TPX IMAGES OF THE DAY

A combination photo shows Chilean presidential candidates Alejandro Guillier, on December 14, 2017, and Sebastian Pinera, on December 13, 2017, in Santiago, Chile. REUTERS/Ivan Alvarado TPX IMAGES OF THE DAY / IVAN ALVARADO (REUTERS)

Segons el Banc Mundial, la pobresa a Xile va passar del 26% al 7% entre el 2000 i el 2015, gràcies a les altes taxes de creixement. Però el 2017, i a causa de la caiguda dels preus internacionals del coure, la principal font exportadora, l'economia només creixerà l'1,4%. Els dos candidats van assegurar tenir la clau per encarrilar el rumb virtuós. D'entrada, i gràcies també al coure, s'augura una millora del PIB del 2,8% per a l'any que ve. El guanyador dels comicis trobarà condicions immillorables.

Els índexs de la macroeconomia no han tingut tot l'impacte social esperat. De fet, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) ha consignat que al 5% de la població amb més ingressos li pertany el 51% de les riqueses de Xile. Totes les campanyes electorals giren al voltant del problema endèmic de la desigualtat que afecta especialment els joves d'entre 18 i 25, les dones i les persones amb educació escolar incompleta.

Sebastián Piñera va enfrontar durant la seva primera presidència les protestes a favor de l'educació gratuïta i d'excel·lència. El segon Govern de Michelle Bachelet va emprendre una reforma que facilita a 260.000 joves entrar a la universitat sense endeutar-se amb els bancs per 15 anys. Es tracta d'un 60% del total dels estudiants. La pressió per un benefici que arribi a tothom pot activar una altra vegada la mobilització al carrer.

La salut és un dels temes que més inquieten els xilens. Un 60% de la població s'atén en el sistema públic, criticat per la seva qualitat, eficiència i interminables llistes d'espera. L'altra part del país es refugia en el servei privat, que és molt costós i amb enormes diferències segons el que es paga. Xile té de les pitjors cobertures dentals de l'OCDE, 200.000 persones pateixen Alzheimer o un altre tipus de demència, però només uns 4.000 reben tractament o suport.

L'altra pedra a la sabata del model xilè té a veure amb les Asseguradores de Fons de Pensió (AFP). El sistema privat de pensió va estar al centre de les discussions electorals. Les AFP són filles de la dictadura. Al néixer, se'ls va assegurar als afiliats una vellesa pròspera. Dècades després va arribar la veritat: es perceben uns 300 euros mitjana. El Congrés tramita una reforma de les AFP per apujar de mitjana un 20% les quantitats. Guillier vol aprofundir en aquest camí. Piñera el rebutja.