Un jutge argentí demana desafurar Cristina Fernández per detenir-la

L'expresidenta està acusada d'encobrir dos iranians implicats en l'atemptat contra la mútua jueva de Buenos Aires el 1994

2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Un jutge va processar aquest dimecres l'expresidenta de l'Argentina i actual senadora Cristina Fernández per presumpte encobriment dels iranians acusats de l'atemptat a una mútua jueva de Buenos Aires el 1994 i va demanar al Senat que voti desposseir-la de la seva immunitat com a legisladora perquè pugui ser detinguda.

Segons va informar l'agència estatal de notícies Télam, el jutge federal Claudio Bonadio va prendre aquesta mesura al considerar que l'exmandatària pot destorbar la causa, oberta per la denúncia per encobriment que el fiscal Alberto Nisman va presentar el gener del 2015 contra ella i diversos membres del seu Govern quatre dies abans d'aparèixer mort en condicions que encara s'investiguen.

Bonadio va dictar altres processaments, i diversos amb presó preventiva, entre els quals hi ha l'exsecretari legal i tècnic de la Presidència Carlos Zannini i el sindicalista Luis D'Elía, que ja van ser arrestats, i va atorgar la presó domiciliària a l'excanceller Héctor Timerman pel seu delicat estat de salut.

Zannini va ser detingut aquesta matinada a Río Gallegos, capital de la província de Santa Cruz, al sud del país, i D'Elía, al seu domicili de la localitat portenya de Laferrere.

Jorge Yussuf Khalil, referent de la comunitat islàmica a l'Argentina, també va ser arrestat.

Nisman assegurava que un acord subscrit entre l'Argentina i l'Iran el 2013 per investigar conjuntament l'atemptat a la mútua AMIA, que va causar 85 morts i segueix impune, buscava realment encobrir els sospitosos de l'atac, entre ells l'expresident iranià Ali Akbar Rafsanjani i l'excanceller Ali Akbar Velayati, per afavorir l'intercanvi comercial bilateral.

Després de la mort del fiscal, la seva denúncia va ser desestimada, però la causa va ser reoberta a finals del 2016 i posteriorment unificada amb una altra per presumpta traïció a la pàtria, també amb eix en el polèmic acord, i dirigida per Bonadio.

És així que per aquest expedient, en els últims mesos, els imputats ja van haver de declarar com a investigats davant el jutge.

"No vam tenir cap altre propòsit al subscriure el Memoràndum d'Entesa que aconseguir un avanç mitjançant la presa de declaracions als imputats iranians, única forma que la investigació en curs sortís del punt mort en què es troba", va expressar Fernández en un escrit presentat davant Bonadio.

L'exmandatària, implicada en múltiples causes judicials, la majoria per corrupció, va obtenir un escó de senadora en els comicis legislatius del 22 d'octubre i va jurar el càrrec el 29 de novembre, fet que li atorga furs parlamentaris i la impossibilitat de ser detinguda.

La Cambra alta haurà de decidir ara si atén la sol·licitud de Bonadio de desposseir Fernández d'aquests privilegis, i per fer-ho serà necessari el sí de dos terços dels legisladors.

Notícies relacionades

La viuda del també expresident Néstor Kirchner (2003-2007) acusa des de fa temps el Govern del seu successor, Mauricio Macri, d'usar el poder judicial per perseguir opositors i de voler un "Parlament submís" on els legisladors votin el que els oficialistes volen.

L'atemptat contra l'AMIA, que la comunitat jueva atribueix a l'Iran i al grup xiïta Hezbol·là, va ser el segon atac contra jueus de l'Argentina, després que 29 persones morissin el 1992 a l'explotar una bomba davant de l'ambaixada d'Israel, atemptat també sense aclarir.