JUSTÍCIA A BUENOS AIRES

La històrica sentència pels 'vols de la mort' sacseja la societat argentina

La cadena perpètua per a 29 repressors de la dictadura remou el fosc passat de l'Escola Mecànica de l'Armada i agita novament el fantasma de l'"enemic intern" en l'escena política

mbenach41129514 arg13  buenos aires  argentina   29 11 2017   una mujer sost171130185503

mbenach41129514 arg13 buenos aires argentina 29 11 2017 una mujer sost171130185503 / Carlota Ciudad

2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

L’escena parla per si sola. Alfredo Astiz, que en els seus dies d’infiltrat entre les Madres de Plaza de Mayo es feia dir Gustavo Niño, va entrar altiu a la sala d’audiències del Tribunal Federal Oral, partida en dos. «¡Moriràs com (Jorge) Videla, a la presó!», li van cridar familiars de desapareguts, que ocupaven la planta inferior. Des del pis superior, parents, amics i simpatitzants de l’excapità i altres repressors van començar a cantar l’himne argentí. Se segueixen considerant l’autèntica pàtria. Hores després arribava a la fi la causa judicial més llarga oberta després d’anys d’impunitat pels actes aberrants ocorreguts a l’Escola Mecànica de l’Armada (Esma). La lectura de la sentència es va viure al país com una catarsi col·lectiva.

Dels 54 imputats, 48 van ser condemnats. D’aquest total, 29 –entre ells Astiz i el seu cap, Jorge Acosta– van tornar a rebre una condemna a presó perpètua. Els jutges van aplicar per primer cop aquesta pena a dos oficials que van tripular els vols de la mort. Un d’aquells avions que llençava presoners sedats i lligats al mar va portar al seu interior la fundadora de les Madres, Azucena Villaflor.

Himne segrestat

Entre els sis absolts hi ha  Julio Poch, que després de la dictadura militar es va reciclar com a aviador civil en una línia aèria holandesa. Quan va sentir la sentència, es va aixecar de la cadira, va abraçar excompanys de fosques aventures i va rebre aplaudiments. Les esposes dels marins van tornar a cantar l’himne.

«Us passarà com als nazis, us anirem a buscar allà on aneu», van respondre a la sala els familiars de les víctimes de l’Esma, convertida durant la dictadura en camp de detenció, tortura i assassinat. En un article publicat al portal Anfibia, Sebastián Lacunza va assegurar que els judicis contra els exoficials de l’Armada «trenquen la lògica del sistema penal argentí, que consisteix a omplir les presons de pobres».

Notícies relacionades

La megacausa de l’Esma es projecta al present de moltes formes. D’una banda recorda que Mauricio Macri, que va ser vuit anys alcalde de la capital, només va visitar l’Esma (convertit en centre de memòria) quan va assumir la presidència. Mai li van interessar els drets humans. Però un altre aspecte relaciona passat i present quan el Ministeri de Seguretat torna a revifar el fantasma de l’«enemic intern» per abordar un conflicte de llarga durada: la reclamació de les seves terres per part dels maputxes.

Un jove va ser assassinat a la Patagònia diumenge passat per un grup d’elit. Les autoritats polítiques van tractar d’associar-ho a una inverificable Resistència Ancestral Maputxe (RAM) que, segons el Govern, tindria vincles amb el separatisme kurd. El mateix Astiz va dir que les seves accions als anys 70 i les d’avui contra els «secessionistes» són el mateix. «¿Tu ets de la RAM?», va preguntar l’esposa del repressor Ernesto Barreiro a un dels periodistes que eren a la sala d’audiències. Aquesta pregunta va semblar dir-ho tot.