Cadena perpètua per a 29 exmilitars per crims de la dictadura argentina

«Hauran de controlar les seves emocions», els va demanar el president del Tribunal Federal Oral 5 (TOF), Daniel Obligado, als familiars de les víctimes dels marins a l’Escola de Mecànica de l’Armada (ESMA), el camp de concentració pel qual van passar més de 5.000 persones, la majoria desaparegudes. I, quan va haver impartit aquesta ordre, va començar a llegir-se la sentència del judici més llarg per violacions als drets humans comeses entre el 1976 i el 1983. El TOF 5 va condemnar ahir novament a cadena perpètua els excapitans Alfredo Astiz –àlies Àngel de la mort– i Jorge Acosta, dos dels símbols de la tenebrosa repressió perpetrada en aquest centre clandestí situat a l’avinguda del Libertador, una de les més transitades de Buenos Aires i a pocs carrers de l’estadi del River Plate, la seu del Mundial de futbol del 1978, des d’on arribaven als captius els crits de «gol».

El tribunal va impartir la mateixa sentència a 29 repressors, entre ells Randolfo Agusti Scacchi, Juan Antonio Azic i Ricardo Miguel Cavallo. Alhora, va disposar condemnes d’entre 8 i 24 anys de presó per a 19 imputats. La més alta d’aquest grup la va rebre  el «llevador de l’ESMA», Jorge Luis Magnacco. Es tracta del tercer judici i el més important pel que va passar a l’ESMA, però el primer que ha revisat els anomenats vols de la mort, en què es llançava els detinguts al mar en ple vol.

Han hagut de passar cinc anys per arribar als dictàmens. En aquest lustre han mort 14 dels 68 acusats, un Govern de centredreta (poc afecte a discutir el passat) ha ocupat el poder i una mobilització popular va haver d’aturar un intent del Tribunal Suprem de beneficiar els militars ja condemnats amb reduccions de penes.

Petició de l'acusació

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

La fiscalia havia reclamat cadena perpètua per a 52 dels 54 marins asseguts al banc dels acusats per la sort que van córrer 789 homes i dones. El judici, en el qual per primera vegada van testificar molts supervivents de l’ESMA, va apuntar també a analitzar la complicitat civil amb la dictadura militar. L’exsecretari d’Hisenda Juan Aleman va ser, no obstant, absolt. Al llarg de les sessions, el tribunal va poder conèixer el paper que van tenir els mitjans de comunicació no solament en suport del règim castrense, sinó també en la fabulació d’articles.

En el seu al·legat final, Astiz –també conegut amb el sobrenom de l’Àngel ros– no va mostrar ni una mica de penediment per la seva participació en els crims de l’ESMA. «Els organismes de drets humans són grups de persecució i venjança. Mai demanaré perdó».