Una regidora japonesa és forçada a abandonar el ple per portar-hi el seu nadó

Una dona va abandonar el ple municipal de la ciutat de Kumamoto amb el seu fill petit a coll per la prohibició del reglament i els laments dels seus col·legues. Yuka Ogata s'ha convertit en el bastió de la defensa dels drets de les treballadores en un país que s'esforça a superar el seu masclisme però que encara ha de recórrer un pedregós camí. "Volia subratllar les dificultats que patim per compatibilitzar la nostra feina amb la vida privada", ha explicat Ogata.

 

Va passar dimarts. Ogata, de 42 anys, va tornar per primera vegada a les seves obligacions després de donar a llum. Aviat va anar cap a la seva cadira el president, Yoshitomo Sawada. Van conversar durant diversos minuts, amb el nadó amb el polze a la boca a la falda de la seva mare, fins que la dona va accedir a seguir-lo al seu despatx. El ple va començar amb les disculpes de Sawada pel retard. "No ets tu qui s'ha de disculpar", es va sentir des de la bancada en direcció a Ogata, que havia tornat després de deixar el seu fill amb un amic.

 

L'assemblea municipal va aclarir que el seu fill havia d'ocupar la galeria com la resta de visitants sense tenir en compte la seva edat. I el reglament, van afegir, no admet excepcions. En aquest punt les versions difereixen. Ogata diu que les seves tossudes reclamacions durant mesos per portar el nadó havien sigut desateses i que només va aconseguir la recomanació de contractar una mainadera. L'assemblea diu que només va expressar la seva angoixa per "separar-se del seu fill durant força temps", però que mai va proposar tenir-lo al ple. "Escoltarem la seva pretensió i l'estudiarem", va concedir Sawada. 

Gest mediàtic 

Ogata no té el perfil dúctil de la dona japonesa. Va estudiar en una universitat nord-americana i va treballar amb l'ONU al Iemen. Volia donar un missatge amb el seu gest mediàtic i ho va aconseguir. La seva expulsió del ple transcendeix l'anècdota i radiografia una societat. El Japó encara està lluny de pair que una senadora alleti el seu fill a l'hemicicle, com va fer recentment l'australiana Larissa Waters. També és aviat per als discursos triomfalistes que es van sentir en la recent visita d'Ivanka Trump a Tòquio sobre les seves polítiques igualitàries.

 

El primer ministre, Shinzo Abe, va posar en marxa una audaç i contracultural campanya per empènyer la dona al mercat de treball quan va entendre, setanta anys després que Mao, que un país no s'aixeca amb la meitat de la població a casa. Hi ha avanços innegables: augmenten les dones que tornen a la feina després de la maternitat i s'ha doblat el nombre de dones que ocupen càrrecs directius. Però les bones intencions superen els mitjans. Les guarderies estatals que va anticipar Abe encara no han arribat i les llistes d'espera han crescut per tercer any consecutiu. Sembla quimèric que es compleixin els plans de cobrir tots els nens el 2020.

Política masculinitzada

Ogata va a contrapel en la masculinitzada i esclerotitzada política japonesa. Només hi ha hagut set governadores en les 47 prefectures, i 435 dels 475 escons de l'anterior Parlament estaven ocupats per homes. Encara es recorda que el discurs sobre la dona treballadora que va pronunciar anys enrere una legisladora al Govern de Tòquio va ser interromput amb consells que es casés i altres bromes. També les va patir Yuriko Koike en les eleccions que la van convertir l'any passat en la primera governadora de Tòquio. Shintaro Ishihara, el gran guru del Partit Democràtic Liberal, la va definir com "una vella a qui se li havia passat l'arròs" i va alertar que no es podia confiar la capital a una dona "amb massa maquillatge".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

 

El Japó ocupa el lloc 104 de 142 en igualtat sexista, les dones guanyen el 70% del salari dels homes per la mateixa feina i un 60% l'abandona després de donar a llum. Capítols com el d'Ogata col·loquen el país davant el mirall i estimulen el Govern. "Al servir com a regidora mentre crio el meu fill espero exercir de portaveu d'altra gent de la meva generació en situacions similars. Encara que l'educació d'un fill és una qüestió social, al lloc de treball acaba sent tractada com un problema individual”, ha afirmat.