Un divorci complicat

El gran escull irlandès que amenaça el 'brexit'

Dublín multiplica els contactes per garantir l'acord dels 27 si no hi ha avanços sobre l'estatus de la frontera amb Irlanda del Nord

zentauroepp40511201 br01 bruselas  b lgica  12 10 2017   el ministro brit nico p171012152146

zentauroepp40511201 br01 bruselas b lgica 12 10 2017 el ministro brit nico p171012152146 / OLIVIER HOSLET

2
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

La factura que el Regne Unit haurà de pagar a la Unió Europea quan surti del club s'ha vist fins ara com el gran escull que impedeix a Londres i Brussel·les avançar en les negociacions del brexit. Però hi ha un altre element políticament igual o més complicat que amenaça amb fer descarrilar tot el procés: l'estatus de la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord, o com evitar que un mur torni a dividir l'illa en dos i amb això posi en risc els Acords de Pau de Divendres Sant.

Quan el Regne Unit abandoni la Unió Europea el 29 de març del 2019, Irlanda del Nord també deixarà de formar part del club. El problema llavors és què passarà amb els 500 quilòmetres de "frontera invisible" que actualment separen els dos territoris i que creuen unes 30.000 persones cada dia -un milió a l'any- i uns 177.000 camions al mes, sense ser objecte de cap mena de control de duanes o d'immigració.

Tant Londres com Brussel·les s'han mostrat compromeses en la recerca d'una fórmula que eviti el retorn d'una "frontera dura", que molts temen que podria fer ressuscitar el conflicte a l'Ulster, revifar les tensions socials i perjudicar l'economia de la regió. Però la solució, sis mesos després de l'inici de la negociació, segueix brillant per la seva absència. Segons la Comissió Europea, l'única forma d'evitar el retorn dels controls fronterers és dotar Irlanda del Nord d'un estatus especial que permeti al territori seguir en el mercat interior i en la unió duanera una vegada es consumi el brexit.

Marge negociador limitat

El Govern de Theresa May, amb un marge de negociació limitat per la seva dependència política sobre els unionistes (DUP), ha rebutjat la possibilitat perquè considera que posaria en perill la integritat constitucional i econòmica del Regne Unit a l'obligar Belfast a seguir legislant en línia amb la UE, cosa que el DUP tampoc accepta. "Respectem el desig de la UE de protegir l'ordre jurídic del mercat interior i la unió duanera. Però no pot significar crear una nova frontera dins del Regne Unit", ha dit al final de l'última ronda negociadora el ministre britànic per al brexitDavid Davis.

Aquesta rotunditat ha acabat per reobrir velles ferides i multiplicar els desacords al triangle Dublín-Belfast-Londres. El responsable del Foreign Office britànic, Boris Johnson, va advocar la setmana passada a la capital irlandesa per passar a la segona fase de les negociacions -l'acord comercial i un pacte transitori- sense resoldre la qüestió fronterera.

Amenaça de veto

Notícies relacionades

El Govern irlandès ha deixat clar aquest divendres que és impossible i amenaça amb vetar el pas a la segona fase si no hi ha avanços. "Si no hi ha progressos en termes de més claredat i credibilitat sobre com es poden resoldre aquestes qüestions de manera que s'impedeixi una frontera dura a l'illa, llavors no podem avançar a la fase dos", ha avisat el ministre d'Exteriors, Simon Coveney, aquest divendres a Brussel·les.

Irlanda, l'Estat membre més exposat al brexit, amb unes relacions comercials de 65.000 milions d'euros el 2015, dona per fet que la resta d'aliats europeus faran pinya i ha intensificat els contactes amb la resta de capitals per defensar una solució sense frontera dura. "No permetrem que una frontera resorgeixi a l'illa d'Irlanda", ha advertit Coveney, que ha mantingut bilaterals aquest divendres amb el negociador en cap de la UE, Michel Barnier, i el seu col·lega espanyol, Alfonso Dastis