La ciutat de Messi plora cinc amics

¿Com va ser possible?, es pregunten els argentins sense poder esborrar dels seus ulls les marques de l'horror que mostren les pantalles de la televisió i els telèfons. La mort de cinc amics nascuts i criats a Rosario, la ciutat de Leonel Messi, durant l'atac terrorista comès a Nova York, en què van morir tres persones més, només troba interrogants, buit, mai respostes, a penes reaccions espontànies d'horror.

El consolat argentí a Buenos Aires emet gairebé 3.000 visats diaris. Els argentins viatgen i viatgen als Estats Units. Més de 350.000 a l'any. Solen preferir Miami i Nova York. Això últim és el que van decidir fer cinc excompanys de l'Instituto Politécnico de Rosario, escola on van forjar un vincle profund que es van proposar celebrar amb una nova aventura grupal. El destí els va ubicar a l'hora i el lloc equivocats. Les edats d'Hernán Diego Mendoza, Diego Enrique Angelini, Alejandro Damián Pagnucco, Ariel Erlij i Hernán Ferruchi oscil·laven entre 48 i 49 anys. Eren la majoria arquitectes i empresaris ben situats.

 Havien sortit de Rosario dissabte passat amb una certesa: es tractava del viatge més anhelat pel quintet. Fins i tot van anar a visitar un amic comú a Boston. Dimarts van tornar a Manhattan. Als carrers es van trobar amb moltes cares conegudes: argentins, com ells, disposats a aprofitar amb ganes els avantatges comparatius del dòlar barat i emportar-se dels Estats Units ordinadors, televisors, plataformes de jocs, tot el possible i impossible. Ells, en canvi, van pensar que era millor recórrer la ciutat moderna per excel·lència en bicicleta. Sentir el frenesí de les avingudes, el portent de la seva arquitectura, la barreja dels elements hipermoderns i els que alguna vegada van ser a penes moderns, però ja són història. Per això van anar a passejar per la zona de Lower Manhattan. L'estació final la va posar el destí. El recorregut va acabar en tragèdia.

Feia un any que el quintet havia anat planejant trobar-se en un altre lloc del món. Tenien moltes coses per explicar-se i evocar des del dia que es van graduar, el 1987, en una de les escoles més exigents de la província de Santa Fe. El Poli, com solen anomenar els alumnes l'Instituto Politécnico, genera en els alumnes un fort nivell d'identificació i pertinença. És molt usual que s'hi formin grups molt compactes que es prolonguen després de graduar-se. Hernán, Diego, Alejandro, Ariel i Ferruchi van voler donar una prova més d'aquesta fortalesa.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els unia un passat comú, una infinitat de situacions i un present. I a més, hi havia altres raons potents per alegrar-se. Ariel Erlij, propietari de la firma Ivanar, una empresa que es dedica a la producció i comercialització de productes siderúrgics, estava a punt d'aixecar la seva segona fàbrica amb una milionària inversió. Aquest era un altre motiu per alçar les copes i brindar pel futur. S'havien jurat que, com diu un tango, 30 anys "son nada". Hi havia un “tot” al davant.

De fet, havien decidit que, al tornar a Rosario, seguirien les celebracions i hi sumarien altres exalumnes que no van voler o no van poder pujar a l'avió. En un camí per a ciclistes de Manhattan, a vegades en fila índia, altres cops conversant entre ells, s'imaginaven possibles aventures. Quatre van morir a l'acte. L'altre va perdre la vida quan era traslladat a l'ambulància. "L'horror de la violència i el terrorisme ens toca una altra vegada de prop. La nostra solidaritat amb els ferits i familiars de les víctimes", va dir el governador de Santa Fe Miguel Lifschitz. El president Mauricio Macri també va expressar el seu torbament i dolor. Les querelles internes dels argentins s'han suspès per un moment.