PROCÉS CONTROVERTIT

Judici a Turquia a 11 activistes de drets humans

Entre els processats hi ha la directora i el president de la branca turca d'Amnistia Internacional

zentauroepp40675307 protesters hold a banner that reads   free rights defenders 171025164800

zentauroepp40675307 protesters hold a banner that reads free rights defenders 171025164800 / YASIN AKGUL

2
Es llegeix en minuts
Adrià Rocha Cutiller
Adrià Rocha Cutiller

Periodista

ver +

Se'ls acusa de pertànyer a una organització terrorista. En el moment de la detenció feien un taller a Istanbul per aprendre a encriptar informació, emmagatzemar-la de forma segura en un telèfon i impedir que la policia hi pogués accedir. Aquest dimecres, amb una gran expectació internacional, ha començat el seu judici.

Són els coneguts com els «onze d'Istanbul», un grup d'activistes pels drets humans entre els quals hi ha la directora a Turquia d'Amnistia Internacional (AI), Idil Eser, el president d'aquesta mateixa organització a Turquia, Taner Kiliç -que va ser detingut un mes abans que els altres-, l'activista Özlem Dalkiran, l'alemany Peter Steudtner i el suec Ali Gharavi, entre altres.

La fiscalia considera que volien cometre il·legalitats, i que el seu objectiu era modificar la situació política actual a través d'«organitzacions que actuarien com a oenagés però dirigides per organitzacions terroristes».

«Des del moment de les seves detencions, és evident que aquests processaments s'han decretat per motius polítics, amb l'objectiu de silenciar les veus crítiques dins de Turquia», ha dit John Dalhuisen, director d'AI per a Europa, que considera el judici absurd.

«Diversos vincles»

«Diversos vincles»Als acusats -dos dels quals estan en llibertat condicional- se'ls vincula amb tres organitzacions diferents, un fet comú en els judicis contra periodistes i activistes a Turquia. Concretament, segons la fiscalia, aquests activistes tenen relació amb la guerrilla del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), el grup armat marxista turc DHKP-C i la confraria de Fetulá Gülen. A aquest últim, el Govern del president turc, Recep Tayyip Erdogan, l'acusa d'orquestrar l'intent de cop d'estat del 15 de juliol del 2016. Aquella nit, a causa de l'intent, van morir 250 civils.

Al president d'AI a Turquia, a més, se'l vincula especialment amb el grup de Gülen, ja que, segons l'acusació, Taner Kiliç havia descarregat i usava l'aplicació de telèfon mòbil ByLock, usada pels gülenistes per enviar-se missatges encriptats. Tenir aquesta aplicació instal·lada ja és, per a la fiscalia turca, motiu suficient per detenir una persona.

Notícies relacionades

AI, no obstant, ha publicat aquest dimecres dos informes en què determina que Kiliç no va tenir mai ByLock al seu telèfon.

«Aquests dos judicis seran una prova de foc per al sistema judicial turc. Si un relat de ficció elaborat mitjançant acusacions absurdes i infundades pot subvertir la justícia, serà un dia molt trist per a la justícia turca i un auguri nefast per al futur dels drets humans al país. Ha arribat el moment de deixar en llibertat sense condicions els nostres companys i companyes, una cosa que s'hauria d'haver fet fa molt temps», ha exhortat John Dalhuisen, director d'AI per a Europa.