Les tropes iraquianes entren a Kirkuk

L’Iraq, país en guerra des de la invasió dels EUA fa 15 anys, està a punt de veure néixer un altre conflicte al seu territori. No serà contra l’Estat Islàmic (EI), que, ja debilitat, està en retirada tant a l’Iraq com a Síria. Tampoc ho serà contra cap país veí, algun dels quals [Iran] controla diverses milícies que lluiten en territori iraquià. Aquesta nova guerra, el primer episodi de la qual va tenir lloc ahir, serà, si no es pot evitar la seva escalada, entre el Kurdistan iraquià i el Govern central de Bagdad. I la raó és Kirkuk, on les forces iraquianes van ocupar la seu del Govern provincial i van començar a hissar la bandera nacional sobre els edificis estatals.

Aquesta ciutat, on viuen tant kurds com àrabs i turcmans, estava controlada des del 2014 pels peixmergues, l’exèrcit de la regió autònoma del Kurdistan iraquià. Kirkuk, molt rica en petroli, no forma part de la jurisdicció d’aquesta regió i, no obstant, les autoritats kurdes van celebrar també allà el referèndum d’independència del 25 de setembre passat. El Govern iraquià es va enfurir i va amenaçar en diverses ocasions amb intervenir militarment.

Divendres passat, el primer ministre iraquià, Haider al-Abadi, va enviar un ultimàtum a Erbil –capital del Kurdistan iraquià– ordenant la retirada dels peixmergues de la ciutat. No ho van fer i, a més, van prometre defensar-la amb les armes. I així va començar la batalla. «Vam intentar dissuadir-los de fer el referèndum i violar la nostra Constitució en lloc de centrar-nos en la lluita contra l’EI. Però no van escoltar la nostra crida. Els vam mostrar els perills a què han exposat l’raq, però han preferit continuar amb els seus interessos partidistes», va dir Abadi ahir en un comunicat en què justifica la intervenció militar, que ja ha costat, segons fonts locals, diversos morts.

L’objectiu és controlar les bases militars i pous petrolífers de la ciutat, per després ocupar Kirkuk sencera, on part de la població –la no kurda– recolza la intervenció. Milers de kurds, en canvi, estan abandonant el lloc per por que, una vegada sigui «represa pels àrabs, comencin les represàlies i neteges ètniques» contra ells.

«Aquest atac és una declaració de guerra flagrant en contra de la nació del Kurdistan. L’Iraq, juntament amb l’Iran, ha fet aquest atac com a resposta a la gent del Kurdistan, que ha demanat llibertat. És una revenja contra la gent honorable de Kirkuk, que ha mostrat la seva valentia», va declarar també ahir el Comandament General dels peixmergues, que està sotmès al partit de govern kurd, el KDP.

El KDP (Partit Democràtic del Kurdistan), liderat pel president del Kurdistan iraquià, Massud Barzani, acusa els seus socis governamentals, el PUK (Unió Patriòtica del Kurdistan), de traïdors per haver-se retirat i no haver combatut durant la batalla de Kirkuk contra l’exèrcit iraquià.

«Alguns dels seus oficials han ajudat en aquest complot en contra de la nació kurda, i han fet una traïció històrica al Kurdistan i als màrtirs que han sacrificat les seves vides pel nostre país», va assegurar el Comandament General kurd.

Dos bàndols ben armats

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Si continua l’escalada de violència, aquest nou conflicte pot comportar molts problemes tant a l’Iraq com a tota la regió. Fins ara [fins a la celebració del referèndum d’independència del Kurdistan iraquià al setembre], Erbil i Bagdad eren aliades en la lluita contra l’Estat Islàmic, que, en les últimes setmanes, està quedant acorralat a la frontera amb Síria.

Com a aliats en contra del gihadisme, tant els peixmergues com els soldats regulars iraquians han sigut entrenats i equipats amb armament militar nord-americà. Amb aquestes armes és, precisament, amb les que ara estan lluitant a Kirkuk.