Veneçuela vota en calma en les eleccions regionals

Les eleccions regionals veneçolanes es van assemblar a un rar moment de calma que –temen molts– precedeix a la tempesta. Els veneçolans van elegir les autoritats de 23 estats que en bona part estaven en mans del chavisme. Més enllà dels resultats, el Govern s’ha donat per guanyador per endavant, entre altres coses perquè, van dir els seus dirigents, s’ha demostrat al món que aquest és un país democràtic. «Així es dirimeixen les diferències. Amb amor i actitud cívica. Faig una crida a esperar l’escrutini en pau i calma», va dir el cap de les Forces Armades, el general Vladimir Padrino López. Els comicis, que s’havien de celebrar el desembre passat, tindran un efecte immediat en les negociacions que porten a terme Nicolás Maduro i la Mesa d’Unitat Democràtica (MUD) per encarrilar la crisi política que entre l’abril i el juliol va provocar desenes de morts als carrers.

Problemes menors

«Un 99,92 % de les meses electorals ja estan obertes», va dir la presidenta del Consell Nacional Electoral (CNE), Tibisay Lucena. Va reconèixer, però, l’existència de problemes menors en alguns municipis. La MUD creu que si la participació electoral se situa per sobre del 65% podria quedar-se almenys 16 governacions. L’apatia dels votants desencantats amb el chavisme i l’oposició, així com l’existència de paperetes confuses i la polèmica decisió d’últim moment de reubicar més de 100 centres de votacions, apareixen no obstant als ulls dels analistes com el caldo de cultiu de l’abstencionisme. Suposen que una minva a les urnes atemptaria clarament contra les expectatives de la MUD i afavoriria el Govern. «Vagin-hi i participin. Que la pluja no ens atemoreixi i que les traves no ens desanimin», va demanar l’exportaveu de la MUD; José Chio Torrealba.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

La diputada chavista Ilenia Medina va predir un triomf rotund dels bolivarians i, com a conseqüència, l’Assemblea Nacional (AN), que està en mans de l’oposició, «tindrà menys rellevància» en endavant. Per a Medina els electors de l’oposició «no tenen raons per sortir a votar. Els dirigents polítics que van cridar a aquelles protestes, gairebé tots diputats, van trair els seus electors i ara seran castigats amb l’abstenció». El diputat Héctor Cordero, de la MUD, va estimar que l’oposició resultarà una altra vegada vencedora, cosa que obligarà el govern a «eliminar l’ANC»  i avançar les eleccions presidencials. 

Pressió internacional 

Les eleccions es porten a terme enmig d’una agudització dels problemes econòmics: una inflació que podria arribar al 1000% anual, l’escassetat de béns i la falta de liquiditat. Els EUA i la UE, i fins i tot diversos països de la regió, la van mirar amb desconfiança. Héctor Rodríguez, una de les principals espases del Govern i a la vegada candidat a governador l’estat de Miranda va dir que, a diferència d’altres països, en al·lusió al que va passar a Barcelona, es pot votar i no envien les forces de seguretat a reprimir. «Aquest és el missatge que donem al món», va dir. Freddy Guevara, un dels dirigents més durs de la MUD, va assegurar que la coalició estava molt pendent que no es cometés cap irregularitat.