RESSACA ELECTORAL

El resultat de les eleccions sumeix Alemanya en la inestabilitat

Amb el Parlament més fragmentat des del 1953, Merkel només pot formar Govern amb un tripartit amb liberals i verds o convocar noves eleccions

undefined40278024 workers remove an election campaign billboard showing christ170925211628

undefined40278024 workers remove an election campaign billboard showing christ170925211628 / CHRISTIAN MANG

3
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Estabilitat, calma i consens. Tot el que fins ara havia marcat la política alemanya sembla haver quedat seriosament perjudicat. Després de l’amarga nit electoral que li va tocar viure diumenge a la cancellera Angela Merkel, és temps de reflexió i negociacions. Entre l’espasa i la paret, la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) és l’única força amb potencial per liderar un Govern, però només aliant-se amb els liberals (FDP) i els Verds podria obtenir una majoria necessària per controlar el Bundestag, el Parlament alemany. A Merkel li queden poques sortides.

Després que es concretés el cop electoral al bipartidisme, el líder dels socialdemòcrates (SPD), Martin Schulz, va assegurar que passarien a l’oposició, i així evitaria una altra Gran Coalició amb els conservadors. Davant d’aquesta negativa, els equilibris es compliquen. Les mirades se centren ara en la probable formació d’un tripartit conegut com a coalició Jamaica, perquè els colors negre, groc i verd de les tres formacions són els mateixos que els de la bandera del país caribeny. L’alternativa serien eleccions anticipades.

Les negociacions per establir un hipotètic tripartit a Alemanya seran molt complicades. Encara que aquesta curiosa fórmula ja funciona a l’estat de Schleswig-Holstein, al nord del país, a escala nacional caldrà llimar moltes asprors. Les diferències en temes clau com la política mediambiental, l’econòmica o l’acollida de refugiats semblen difícils de salvar.

Els Verds

Aquestes diferències es poden veure accentuades pels ressentiments existents. «Hauran d’explicar als seus votants que el que van dir en campanya no era cert», ha dit als Verds el líder liberal, Christian Lindner. A més d’aplaudir la desaparició dels liberals del Bundestag el 2013, els ecologistes van assegurar que votar  l’FDP era afavorir el canvi climàtic. L’FDP va robar més vots de la CDU (1.620.000) que la ultradretana AfD (1.040.000), així que tampoc farà concessions fàcils a Merkel.

Liderats pel sector més pragmàtic i pactista, els Verds s’han mostrat oberts a negociar. El 76% del partit ecologista estaria disposat a col·laborar amb la CDU de Merkel, però per concretar una encaixada de mans amb els liberals faran falta malabarismes polítics. L’FDP, més ambigu, ha assegurat que s’asseurà a negociar i que només entrarà en un Govern si «es poden fer coses bones». El 2013, la CDU i l’SPD van trigar gairebé tres mesos a formar Govern, després d’haver pactat ja el 2005. Ara, les negociacions es poden allargar fins passat Nadal.

L’arribada d’un tripartit a Alemanya també tindria conseqüències al continent. Mentre els Verds han reiterat el seu europeisme i han demanat una Europa «més forta», l’FDP és un ferotge crític de les idees que el president de França, Emmanuel Macron, ha plantejat a la cancellera com a bases per reconstruir la Unió Europea, com ara una integració més gran de polítiques, la creació d’un Ministeri de Finances comunitari i establir un pressupost comú. Malgrat que dins de la CDU algunes d’aquestes propostes havien sigut vistes amb escepticisme, Merkel es va mostrar oberta a escoltar-les.

En el seu programa electoral els liberals es van negar a la mutualització de despeses i riscos europeus i van proposar una modificació dels tractats europeus que permetés la sortida de l’euro dels membres de la Unió. Linder ja va advocar perquè això s’apliqués a Grècia. L’arribada de l’FDP al Govern suposaria amb tota probabilitat l’adeu de Wolfgang Schäuble, pare de l’ortodòxia fiscal, com a ministre de Finances.

AFD

Notícies relacionades

Si a això s’hi suma que una força euroescèptica com AfD serà la tercera força del Parlament, la pressió sobre Merkel serà encara més forta. Però les crítiques també arribaran des de les seves pròpies files. La Unió Social Cristiana de Baviera (CSU), partit germà de la CDU que diumenge va veure com queia fins al 10,5% dels vots, té una posició més dura tant en la restricció de l’arribada de refugiats com a Europa.

La fragmentació política ha tornat a Alemanya amb el Parlament més atomitzat des del 1953. Fins a set partits en sis formacions tindran representació a la Cambra alemanya. Aquesta inestabilitat és una situació nova per a Merkel, que en els últims 12 anys ha governat amb una comoditat que li ha permès actuar com un corró parlamentari. Ara, l’equilibri serà més fràgil; l’oposició, més ferotge. La tradicional absència de sobresalts de la política alemanya sembla haver passat a la història.