PRÒXIM ORIENT

El referèndum al Kurdistan dispara la tensió amb Iraq i Turquia

Istanbul assegura que prendrà mesures si té lloc el plebiscit, només recolzat per Israel

zentauroepp40150547 topshot   iraqi kurds fly kurdish flags during an event to u170917171312

zentauroepp40150547 topshot iraqi kurds fly kurdish flags during an event to u170917171312 / SAFIN HAMED

2
Es llegeix en minuts
Adrià Rocha Cutiller
Adrià Rocha Cutiller

Periodista

ver +

L'Iraq amenaça amb intervenir militarment. Turquia diu estar disposada a prendre mesures. I Estats Units, que va intentar pararlo a última hora, alerta del perill que podria suposar, per a la regió, que tingui lloc. És el referèndum d’independència que la regió del Kurdistan iraquià celebrarà el dilluns 25 de setembre. Aquesta votació –no vinculant però destinada a donar poder als líders kurds de l’Iraq per començar a negociar amb Bagdad un suposat Estat kurd amb capital a Erbil– incomoda a tothom, tant als aliats com als detractors del president del Kurdistan iraquià, Masoud Barzani. Només Israel s’ha mostrat partidària de la seva celebració «Recolzem els esforços legítims de la gent kurda d’aconseguir un Estat propi», va dir el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, aquesta setmana, mentre Estats Units i Gran Bretanya pressionaven Barzani perquè retirés la seva aposta de celebrar el referèndum. Israel, gairebé sense aliats al Pròxim Orient, veu amb bons ulls el naixement d’un nou Estat a la regió, que podria debilitar les posicions dels seus enemics.

    Els EUA i el Regne Unit, juntament amb les Nacions Unides, van suggerir una alternativa –que no s’ha fet pública– a Barzani, però Erbil la va rebutjar i la votació, anunciada fa tres mesos, segueix de moment ferma. El Kurdistan iraquià en l’actualitat funciona com un Estat de facto i els països occidentals consideren que un referèndum d’aquestes característiques només serviria per endarrerir i complicar la lluita contra l’Estat Islàmic a l’Iraq, una posició compartida per Bagdad i Ankara.

    «Mirem en la mateixa direcció que el primer ministre iraquià, Haidar al-Abadi. ¿Quina és aquesta direcció? La integritat territorial de l’Iraq. Pertanyem a la mateixa civilització: compartim una frontera de 350 quilòmetres», va dir ahir diumenge el president turc, Recep Tayyip Erdogan.

    Una frase que, si es culmina la independència del Kurdistan iraquià, deixaria de ser certa: un suposat Estat kurd a l’Iraq faria que Ankara i Bagdad deixessin de compartir frontera i, cosa que tem Erdogan, podria donar ales al moviment independentista kurd a Turquia; a més del de Síria i l’Iran, països on hi ha territoris de població kurda. «El referèndum és un error històric. Si s’acaba realitzant, el govern del Kurdistan iraquià pagarà per això», va assegurar el ministeri d’exteriors turc aquesta setmana en un comunicat.

FRONTERES / Erdogan tractarà aquest tema amb Donald Trump en el seu viatge d’aquesta setmana als EUA per assistir a l’Assemblea General de l’ONU. Com el seu col·lega turc, el primer ministre iraquià, Haidar al-Abadi, s’ha mostrat terminantment en contra del referèndum. «Si poses en dubte la Constitució i les fronteres de l’Iraq i de la regió, estàs convidant altres països a violar les fronteres iraquianes. Cosa que podria comportar una escalada de violència perillosa», va dir Al-Abadi dissabte en una entrevista, on també va assegurar estar disposat a usar la força, fet que podria passar a Kirkuk.

Notícies relacionades

    Aquesta ciutat, situada al nord de l’Iraq i controlada per les forces de seguretat kurdes —els peixmergues—, és reclamada tant pels kurds com pel Govern central, ja que hi conviu població kurda i àrab i, sobretot, és extremadament rica en petroli. 

    Erbil, la capital del Kurdistan iraquià, també ha convocat el referèndum a Kirkuk, cosa que ha provocat la ira de les autoritats iraquianes i les queixes dels Estats Units, que consideren que «convocar el referèndum en territoris en disputa és provocador i molt perillós».