El petroli és l'última esperança dels defensors d'aplicar sancions devastadores a Corea del Nord

La casuística ha fixat la successió inamovible d’actes: míssil o assaig nuclear, condemna internacional, reunió de l’ONU i aprovació d’agreujades sancions amb el triomfalista aclariment que, ara sí, seran decisives. Corea del Nord és el país més sancionat del món i també el millor exemple de la inutilitat de les sancions com a eina diplomàtica.

Ha passat per últim cop aquesta setmana. L’enèsima remesa de sancions inclou la prohibició de comprar gas natural i vendre tèxtils, un embargament «progressiu» de petroli i les portes tancades a nous treballadors nord-coreans a l’estranger. Suposa un problema seriós per a Pyongyang. Les peces de roba havien rellevat el carbó com a principal font de divises des que la Xina va adoptar les penúltimes resolucions i el gruix del sou del mig milió de nord-coreans fora de les seves fronteres acaba a les arques nacionals. Però el president dels EUA, Donald Trump, va aigualir el triomfalisme de la seva pròpia diplomàcia. Les sancions, va aclarir, són «només un petit pas, no són gran cosa». «Res en comparació amb el que haurien d’haver sigut», va afegir.

La resolució va necessitar tisores per incloure-hi les firmes de Pequín i Moscou. Del pla original de Washington va caure l’embargament total de petroli que els experts, ara sí, assenyalen com a cop definitiu. La mítica capacitat d’adaptació de l’economia nord-coreana a l’estrenyiment del paisatge ja ofereix comprensibles símptomes d’esgotament.

El tall absolut de subministrament seria «crucial», opina Cheng Xiaohe, expert en Corea del Nord de la Universitat Renmin de Pequín. «Equivaldria a llançar una bomba econòmica nuclear perquè el petroli és estratègic i Corea del Nord no és capaç de produir-ne ni una gota», afegeix.

De les sancions n’ha quedat exempt l’Oleoducte de l’Amistat. Pyongyang rep el 90% del seu petroli a través d’aquesta canonada que uneix la ciutat xinesa de Dandong amb les refineries nord-coreanes de Sinuiji. Va ser completat el 1975 i pels seus 30 quilòmetres circulen a l’any 520.000 tones de cru per al sector militar, agrícola, pesquer i de transports. Hi ha raons tècniques i estratègiques perquè la Xina volgués salvaguardar un oleoducte que va construir quan les seves relacions amb Pyongyang eren menys aspres. La detenció del cabal formaria un tap que arruïnaria sense remei la canonada i, en el millor dels escenaris, obligaria a costosíssimes reparacions.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

La Xina entén la diferència entre pressionar Pyongyang i empènyer-la al precipici. La història exigeix cautela: el Japó va interpretar l’embargament de petroli el 1941 com una declaració de guerra i va atacar Pearl Harbor quan els EUA ho creien impossible. Tampoc la comunitat internacional preveu que Corea del Nord es torni contra el seu antic aliat malgrat els deteriorats vincles. Pequín, no obstant, tem la reacció d’un veí nuclear acorralat.

L’embargament afectaria l’estabilitat del país i impactaria greument en la seva economia, confirma Zhao Tong, expert del centre Tsinghua-Carnegie. «Però Corea del Nord sempre prioritza l’ús militar al civil i la vida dels ciutadans quedaria afectada. És improbable que tingués efectes immediats en el programa nuclear i de míssils», afegeix. Més segur és que la mesura obligués els nord-coreans a traslladar-se a peu a la feina o que els privés de calefacció en els glaçats hiverns. H