Ucraïna, l'ardu camí cap a Europa

Han passat més de tres anys, però a la plaça de Maidan de Kíev encara reverberen els ressons de la revolució que va esmenar radicalment el destí d’Ucraïna. Fotografies, flors, recordatoris i homenatges pòstums són presents en aquest vast espai situat en un marge del carrer Khrestxatik i presidit per una enorme columna amb la imatge de Berehinya, una antiga deïtat eslava.

Mi vse bachimo (ho veiem tots) és l’encapçalament, en llengua ucraïnesa i en forma d’advertència, d’un enorme cartell amb desenes de cares impreses. Són alguns dels morts en el bany de sang amb què va culminar la revolta d’Euromaidan el mes de febrer del 2014, quan franctiradors apostats als edificis pròxims van disparar contra els manifestants que hi havia acampats, i en van matar més d’un centenar. D’aquesta forma figurada, els morts d’aleshores, màrtirs als ulls de molts ciutadans, prevenen els que traeixin les expectatives d’una protesta per la qual van donar la vida i que va permetre, segons afirmen, l’expulsió d’un «règim criminal». 

I el cert és que les advertències, ja siguin figurades o reals, no sobren a la Ucraïna presidida per Petró Poroixenko, al capdavant d’una complicada transició política i econòmica que, en el millor dels casos, ranqueja i, en el pitjor, podria arribar fins i tot a fracassar.

TORTUÓS PROCÉS / El país ha rebut dues bones notícies en l’ardu i llarg procés cap a la integració a Europa. Per un costat, l’Acord d’Associació amb els Vint-i-vuit firmat el 2014 va superar la primavera passada l’últim escull i va ser ratificat finalment pel Senat d’Holanda després que en un referèndum de l’abril de l’any passat fos rebutjat pels votants; per l’altre, des del maig està vigent l’exempció de visat als ciutadans ucraïnesos que desitgin viatjar per territori de la Unió.

No obstant, l’aprovació de les reformes necessàries per a la progressiva integració del país en l’espai dels Vint-i-vuit està experimentant continus estira-i-arronses, obstaculitzats per unes autoritats que encara mantenen vincles amb el corrupte sistema al qual precisament els manifestants de l’Euromaidan buscaven destronar.

«Tot hauria sigut molt més ràpid si el lideratge del país hagués demostrat voluntat política per reformar Ucraïna; no puc dir que, en aquest moment, el president i els líders polítics estiguin fent tot el possible per materialitzar les demandes de Maidan», admet en un acollidor cafè de Kíev Svitlana Zalistxuk, diputada a la Rada (Parlament monocameral) i militant anticorrupció. «Certament, els canvis són visibles, però no suficients», constata en una entrevista Olek-sándr Xusko, director d’investigació a l’Institut per a la Cooperació Euroatlàntica a Kíev. 

En la comptabilitat de guanys de les reformes, algunes mesures han sigut aprovades i ja estan transformant l’entramat clientelar que ha prevalgut al país des de la seva independència el 1991. S’ha creat una Oficina Nacional Anticorrupció, que va ordenar l’arrest del totpoderós exdiputat Nikolai Martinenko, acusat de desviament de fons d’una empresa estatal. «Aquest cas estableix un precedent a Ucraïna; per primera vegada, veig la por als ulls dels polítics», destaca Zalistxuk.  

L’obligació que els servidors públics emplenin una declaració electrònica dels seus béns, accessible a tots els ciutadans, constitueix un altre dels avanços en la lluita contra la corrupció. Cases, cotxes i fons en comptes bancaris han de ser detallats públicament per ministres i diputats. Subministrar dades falses constitueix una ofensa criminal, segons la llei ucraïnesa.

SOSPITES SOBRE EL PRESIDENT / Però tot això no ha fet desaparèixer la detestada classe dels oligarques, empresaris amb connexions polítiques capaços no només de comprar voluntats al Parlament, sinó també de nomenar ministres i alts funcionaris.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

«La influència dels oligarques encara és elevada, tot i que no és comparable a cinc anys enrere; encara no són empresaris normals, però ja no tenen la possibilitat de controlar faccions polítiques senceres al Parlament, i l’oligarca només és oligarca si és capaç de poder controlar la política», apunta Xusko.

Si les investigacions sobre corrupció no descarrilen, «tard o d’hora arribarà al president, Petró Poroixenko», avança l’activista Zalischuk. «És un producte de l’antic règim», manifesta sobre el cap de l’Estat.