DESASTRE NATURAL

L''Irma' i altres rècords ciclònics

L'huracà, que va arribar al Carib a ratxes de 280 km/h, és el segon més intens de les últimes dècades a l'Atlàntic

El pitjor pel que fa a mortalitat va ser el 'Mitch', que el 1998 va ocasionar 11.000 víctimes mortals a Hondures i altres països de l'Amèrica central

amadridejos40041536 this video grab made from satellite footage obtained from th170910203100

amadridejos40041536 this video grab made from satellite footage obtained from th170910203100 / HANDOUT

3
Es llegeix en minuts
Antonio Madridejos
Antonio Madridejos

Periodista

ver +

La devastació causada per un cicló tropical depèn de la capacitat per fer-hi front, de manera que un mateix fenomen pot causar centenars de morts en un país vulnerable i passar sense víctimes per un altre que disposi, per exemple, d’edificacions segures i d’uns òptims serveis d’emergència. No obstant, la magnitud d’un huracà també es pot mesurar per paràmetres precisos, com la intensitat del vent associat –que és el més habitual–, les dimensions de l’ull, la durada,

la maror o la pressió atmosfèrica, entre altres aspectes. En tots els casos, l’Irma és excepcional.

   

El rècord de vents a l'Atlàntic correspon al 'Allen', el 1980. Hi va haver ratxes de 305 km/h

 L’'Irma' va deixar al seu pas pel Carib ratxes sostingudes de vent (almenys durant un minut) de 295 quilòmetres per hora, el segon registre més intens de què es té constància en aigües de l’Atlàntic nord, només se situa al darrere de l’'Allen' (305 km/h), que va afectar el golf de Mèxic el 1980 i va causar 269 morts. Un registre similar al de l'’Irma' també el van marcar el 'Gilbert' (1988) i el 'Wilma' (2005). El 'Katrin'a (2005) i l’'Andrew' (1992), dos ciclons molt recordats per les enormes destrosses que van causar, ocupen en canvi una posició menys prominent, amb un màxim de 280 km/h, segons la base de dades del Centre Nacional d’Huracans dels Estats Units.

   

 Tècnicament, quan un huracà supera els 250 km/h arriba a la categoria 5 o màxima en l’escala Saffir-Simpson, el sistema utilitzat internacionalment per mesurar la força dels ciclons. S’ha de tenir en compte, no obstant, que les ratxes més intenses es concentren al voltant de l’ull de l’huracà (en el cas de l’'Irma' fins a 85 quilòmetres del centre), mentre que a la resta de l’estructura ciclònica són sensiblement menors, generalment d’entre 60 km/h i 120 km/h. Al mateix ull sol regnar la calma.

 Per mida, la classificació d’huracans en la història recent de l’Atlàntic l’encapçala el 'Sandy', que el 2012 va arribar a tenir un diàmetre de fins a 1.520 quilòmetres, cosa que significa que al seu interior hi hauria cabut la península Ibèrica sense estretors. Es va tractar d’un cicló prolongat que va avançar des de les costes de Veneçuela fins al Canadà, amb un balanç total al seu pas de 233 morts. L’'Irma' també és imponent d’aspecte, com es pot observar en les fotos satel·litals, però es queda en 750 quilòmetres de diàmetre.

Atenent als vents sostinguts i a la mida de l’huracà, l’'Irma' genera una energia de 112 terajoules, lleugerament per sota dels 116 del 'Katrina', però molt per sobre de la immensa majoria d’huracans que han arribat a la costa dels Estats Units en les tres últimes dècades, inclòs l’'Andrew', segons càlculs de l’empresa d’avaluació de risc RMS.

El 'Katrina 'és l’huracà que ha ocasionat més pèrdues en la història moderna de l’Atlàntic nord, amb una estimació de 100.000 milions d’euros, en gran part a Nova Orleans. Pel que fa a pèrdues, a continuació se situen el 'Sandy' (2012) i l’'Andrew' (1992). No obstant, atenent al nombre de víctimes, el primer de la llista és el 'Mitch', que l’any 1998 va assolar Hondures i altres països de l’Amèrica central i va causar 11.000 morts.

Malgrat l’impacte mediàtic, gran part dels rècords mundials corresponen a ciclons en aigües del Pacífic i l’Índic. Per víctimes mortals, el pitjor de tots és sens dubte el 'Bhola', que va arrasar diverses illes i part de la costa meridional de Bangla Desh el 1970. S’estima que hi van morir unes 500.000 persones, la majoria ofegades per efecte de la marea ciclònica.

Notícies relacionades

Les ratxes de vent més violentes (408 km/h) corresponen a l’'Olivia', que va arribar fins a Austràlia el 1996, encara que si es consideren vents sostinguts d’almenys 10 minuts, llavors el primer de la llista és molt recent, el 'Winston' (280 km/h), que l’any passat va afectar Vanuatu i altres estats insulars del Pacífic. 

El 'Hyacinthe', de 1980, va deixar a l'illa Reunió precipitacions de 6.000 litres per metre quadrat en 15 dies

Com altres curiositats, el tifó 'Tip', que es va formar al sud del Japó el 1979 és el cicló conegut amb un diàmetre més gran (2.200 km), mentre que el que tenia l'ull interior més gran va ser el 'Carmen' (370 km), que va recórrer Taiwan-Okinawa-Corea el 1960. El 1899, el cicló 'Mahina' va causar una maror de 14 metres d'altura a Bathurst Bay, a la costa nord-est d'Austràlia.