Macron advoca per construir una verdadera sobirania europea

Addicte com és als símbols, Emmanuel Macron va elegir el turó de Pnyx, des d’on es disposa d’una privilegiada vista de l’Acròpolis atenesa, per presentar les grans orientacions del seu projecte de refundació de la Unió Europea. Va ser un discurs esquitxat de lirisme, a vegades ensucrat, que va arrencar amb unes paraules en grec i un diagnòstic poc amable de l’estat de salut del vell continent.  La sobirania, la democràcia i la confiança d’Europa estan avui en perill, va advertir el president francès.

La crisi grega va ser el primer senyal d’alarma del fracàs del projecte europeu. Però no ens hem de resignar ni hem d’abandonar els ideals que el van fundar perquè, segons el president francès, en un món que veu desfer-se les aliances d’altres èpoques, «Europa és l’últim refugi». «El món –va dir– té necessitat d’Europa».

La seva proposta és fer autocrítica, trobar l’ambició primigènia i refer el projecte europeu de manera col·lectiva. No des dels despatxos, sinó escoltant els ciutadans. Per a això, Macron propugna construir una «sobirania europea» que faci front a desafiaments transnacionals com el canvi climàtic, les migracions, el terrorisme o les crisis financeres. Reconquistar la sobirania serà també un antídot davant dels populismes que carreguen contra la Unió Europea.

Full de ruta per 10 anys

El president que va arribar al palau de l’Elisi el mes de maig passat amb un discurs marcadament europeista té la intenció de traçar un full de ruta europeu per als pròxims 10 anys que no cometi els errors del passat i no es perdi en el que va anomenar una «guerra civil interna» com la viscuda en els últims anys. «Vull que trobem la reconciliació, la solidaritat i una sobirania europea que passa per tenir objectius comuns», va proclamar.

Macron presentarà als seus socis europeus d’aquí a finals d’any el seu pla per defensar la convergència social i fiscal, i aconseguir una governança forta, un pressupost de la zona euro, amb un poder executiu i un Parlament de l’eurozona. La meta és aconseguir definir els termes de la sobirania europea.

Canvi de mètode

Aquest full de ruta inclou també un canvi de mètode. Res de negociar d’amagat un nou tractat. Macron vol que els grans principis siguin debatuts a tots els estats membres durant el primer semestre del 2018 a través de «convencions democràtiques que permetin als pobles discutir sobre l’Europa que volen» i evitar que els referèndums es converteixin en l’«arma» dels populistes.

I per fer més democràtic el funcionament quotidià de la Unió Europea, va proposar ahir crear llistes transnacionals en les pròximes eleccions al Parlament Europeu. «Compartim una història i un destí», va proclamar el president francès, que va defensar també la seva idea d’una «Europa que protegeix», reprenent la seva croada contra la directiva de treballadors desplaçats que li ha valgut una crisi diplomàtica en tota regla amb les autoritats poloneses.

«Sobirania, democràcia, cultura. El futur dels joves és aquí. ¿Hem de tenir por d’aquesta ambició extrema? Fa 30 anys es parlava de la bogeria dels que volien una moneda única. Tingueu la boja ambició de tornar a voler una Europa més forta», va arengar abans de barrejar-se amb la multitud de joves que omplien la plaça.

Suport a Grècia

En la seva primera visita a Grècia, Macron es va entrevistar amb el president del país, Prokopis Pavlópulos, i amb el primer ministre, Alexis Tsipras, a qui va felicitar per l’agenda de reformes, el programa d’austeritat aplicat malgrat les pressions sofertes i pel seu compromís per mantenir Grècia a la zona euro.

L’inquilí de l’Elisi va defensar que el poble grec necessita actualment la solidaritat europea per fer front a la crisi de refugiats, perquè ha pagat un preu molt alt a canvi de les reformes exigides per obtenir el rescat que el va mantenir a l’eurozona.

Pavlópulos, per la seva part, va assegurar que Grècia seguirà complint amb les obligacions adquirides amb els seus creditors, però va reclamar reciprocitat per part dels socis, sobretot pel que fa a la promesa d’un alleujament del deute.

Lideratge francès

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

El president grec va agrair a França el suport que va brindar al seu país durant l’estiu del 2015, quan Grècia va estar a punt de sortir de l’eurozona, un recolzament que –va assegurar– no només va ser important per a aquest país, sinó també per a la unitat i estabilitat de la Unió Europea.

Pavlópulos va recolzar la idea de reforma de l’eurozona i va demanar a Emmanuel Macron que França assumeixi un paper de lideratge a l’hora de convertir Europa en una «potència que doni esperança en temps difícils».