Macron busca endurir la directiva europea dels treballadors desplaçats

«Una traïció de l’esperit europeu en els seus fonaments». Així qualificava Emmanuel Macron, ahir a Àustria, l’estatus actual dels treballadors desplaçats a Europa. Un discurs que difereix de la fèrria defensa de la directiva europea que els empara durant tota la seva campanya presidencial. Ara president, Macron aposta per un enduriment de la directiva europea del 1996.

La polèmica normativa permet a les empreses contractar treballadors d’altres països de la Unió Europea sota uns requisits bàsics: el país d’acollida estableix el salari, l’horari laboral o el règim de vacances, mentre que les cotitzacions depenen del país d’origen. Una directiva que crea gran polèmica a França, on s’acusa la UE d’afavorir el dúmping social i la competència desigual.

En aquest context, Macron ha convertit les seves alabances en crítiques i ha iniciat una gira europea destinada a convèncer els seus socis de la necessitat de reformar la normativa. Després de reunir-se amb el canceller austríac, el president de la Cinquena República es va donar cita ahir amb el seu homòleg romanès, Klaus Iohannis, a Bucarest, on Macron va acusar la directiva europea d’alimentar el «dúmping fiscal» posat en marxa a diversos països d’Europa de l’Est. Una pràctica que, segons ell, pot desembocar en un «desmantellament de la UE (…), alimenta els populismes (…) i nodreix els euroescèptics».

MARC «MASSA FRÀGIL»

«El problema de la directiva dels treballadors desplaçats és que, avui dia, proposa un marc massa fràgil, condueix les empreses franceses a contractar a França ciutadans de la resta de la UE, en particular de països on els costos són més baixos», va remarcar el president en la seva compareixença davant els mitjans de comunicació.

La República Txeca, Eslovàquia i Romania completaran l’agenda d’Emmanuel Macron en aquesta semigira amb què pretén obtenir l’aval dels països de l’Est en una qüestió que s’ha convertit en una línia vermella. Una línia on la ruptura entre l’Est –on hi ha els principals països proveïdors de treballadors– i l’Oest –encapçalat per França, Alemanya i Bèlgica, principals receptors de treballadors estrangers– preocupa especialment als líders de la UE.

 

Notícies relacionades

Macron rebaixa les seves pretensions sobre l'estatus legal de la primera dama

Macron compleix 100 dies entre el daltabaix i les autolloances

El 2015, França estimava que més de 285.000 treballadors comptaven amb l’estatus de «treballador desplaçat», entre ells 48.800 polonesos, 44.400 portuguesos, 35.200 espanyols i 30.600 romanesos. Davant d’aquestes xifres, Macron defensa la creació d’«un verdader mercat obert de treballadors en funció dels seus mèrits, i no perquè hi hagi empleats que costen molt més barats en alguns països que en altres».

Una delicada qüestió que tractarà amb els seus homòlegs per arribar a un acord majoritari i proposar, a l’octubre a Brussel·les, el canvi de la normativa: reduir la durada del treball desplaçat i reforçar els controls per evitar fraus.