L'ONU reprèn a Trump per la seva ambigüitat enfront del racisme

El Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial de les Nacions Unides, format per experts independents, no acostuma a intervenir en les picabaralles polítiques dels estats membres si no és que percebi riscos de conflicte ètnic o religiós. En l’última dècada, només ha emès «alertes preliminars» respecte a la situació a Burundi, l’Iraq, Costa d’Ivori, el Kirguizistan i Nigèria. Però ahir va incloure també els Estats Units en la seva llista de països advertits. En un comunicat des de Ginebra, el comitè va instar la Casa Blanca a condemnar de forma «inequívoca i incondicional» les manifestacions de racisme i de promoció de la tolerància després d’assenyalar el «fracàs de les instàncies més altes del seu Govern» per denunciar els incidents racistes de Charlottesville.

L’avís de l’ONU és una mostra de la preocupació que ha despertat en les cancelleries de mig món la deriva de la presidència nord-americana, exemplificada en la tèbia i tardana condemna que Donald Trump va fer dels grups racistes que van crear el caos a la petita ciutat universitària de Virgínia. No estan sols perquè als EUA són cada dia més les personalitats que qüestionen la salut mental del presidents. James Clapper, fins fa uns mesos director de la Intel·ligència Nacional, ha sigut l’últim a disparar. «Realment em pregunto si té la capacitat, la salut mental, per ocupar el càrrec, i les motivacions que té per fer-ho», va dir a la CNN.

La millor defensa, un atac

Clapper va parlar poc després que Trump finalitzés la seva última diatriba en un míting de 72 minuts a Arizona, on va recuperar l’exuberància dialèctica de la campanya, només un dia després de comparèixer apocat i empetitit per rellançar la guerra de l’Afganistan en un discurs a la nació. A Phoenix, es va dedicar en gran mesura a defensar-se de les crítiques que va rebre per la seva resposta als successos de Charlottesville. I ho va fer atacant la premsa, la seva diana favorita.

«Són verdaderament deshonestos i s’inventen les històries», va dir davant un públic entregat, que, no obstant, va començar a anar-se’n abans que acabés el discurs. «No informen dels fets, com no van informar de quan vaig parlar amb duresa contra l’odi, el racisme i la violència, i vaig condemnar amb força els neonazis, els supremacistes blancs i el KKK». És cert que els va condemnar formalment però només un dia després de mostrar una alarmant equidistància entre ells i els grups que es van afanyar a oposar-s’hi, als quals després va batejar com l’«esquerra alternativa». Del 'New York Times' va dir que és un diari «fallit». Del 'Washington Post', «un 'lobby' per a Amazon». I de la CNN, simplement que «fa pudor».

El mur de Mèxic

L’espectacle va donar per a molt més. Trump va envernissar el seu ego («la quantitat de gent que ha vingut és increïble»), va dir «goril·les» als manifestants que s’havien concentrat fora, va dir que «probablement» traurà el seu país del Nafta (l’acord comercial amb Mèxic i el Canadà) i va suggerir que es disposa a indultar el xèrif Joe Arpaio, condemnat per ignorar les ordres del jutge que li va demanar que deixés de detenir immigrants sense cap més motiu que el seu aspecte.

Notícies relacionades

La guerra de les estàtues confederades

La nova estratègia de Trump a l'Afganistan enterra l'"Amèrica, primer"

Trump també va amenaçar de deixar sense finançament el Govern federal, fet que provocaria el tancament de nombrosos organismes, si el Congrés es nega a finançar el mur amb Mèxic. «Els demòcrates obstruccionistes no ens deixen fer-ho. Però creieu-me, encara que hagi de tancar el nostre Govern, construirem aquest mur».

A l’acabar el míting, l’exambaixador britànic a Washington Peter Westmacoot el va comparar amb els de l’Alemanya nazi. «Veig ombres del 1933 a Alemanya», va dir, i va afegir que el discurs havia sigut una «invitació als autòcrates» per «jugar al mateix joc, però més perillosament».