A EUROPA

La ultradreta treu profit de l'atemptat a Barcelona

Les formacions ultranacionalistes i xenòfobes aprofiten la massacre per reivindicar la seva agenda contra l'islam i la multiculturalitat

zentauroepp39730552 fachas170818203249

zentauroepp39730552 fachas170818203249 / ALVARO MONGE

3
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Just l’endemà de l’atemptat terrorista de Barcelona que ha deixat 15 morts i més d’un centenar de ferits, una vintena de militants de la ultradreta es van concentrar a la Rambla al crit d’«Espanya cristiana i no musulmana». Les seves proclames racistes no van trigar a quedar ofegades per una contramanifestació antifeixista amb centenars de persones demanant pau i tolerància. Barcelona va silenciar per un moment la islamofòbia oportunista, però a la resta del món la massacre ja ha sigut utilitzada com a arma ultra contra la comunitat musulmana.

A Alemanya, la cancellera Angela Merkel ha acordat amb els altres partits polítics ser implacables contra el terrorisme i no aprofitar la tragèdia amb fins electorals. No obstant, la formació ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) no ha volgut deixar passar una oportunitat tan sucosa per rellançar el seu missatge en un moment en què batalla per ser la tercera força més votada del país. «L’atemptat de Barcelona demostra que hi ha una política fallida d’obertura de fronteres i una política migratòria feble», ha criticat la seva candidata, Alice Weidel.

D’aquesta manera, el partit islamòfob espera treure’n partit de cara a les eleccions generals del 24 de setembre vinent. Fins ara, AfD ha sigut el partit que millor ha sabut capitalitzar la por després dels atemptats. Si després de l’atac del desembre a Berlín l’ala més radical va assegurar que les víctimes eren «els morts de Merkel», ara han acusat la cancellera de defensar un Islam contra el qual han centrat la seva campanya electoral. Tot i ser el focus de les crítiques, la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) que presideix Merkel també ha utilitzat, en menor grau, la por al terrorisme amb fins electoralistes.

Controls més agressius

Marine Le Pen, la cara més visible de la ultradreta europea, no ha trigat a assenyalar l’Islam com a culpable de l’atac i a demanar la reintroducció de controls més agressius a les fronteres, agilitzar les deportacions i vincular l’arribada de terroristes a «un flux d’immigrants sense sentit». Aquest focus etnonacionalista en la seguretat i la criminalització d’altres religions també ha sigut adoptat per altres figures polítiques com el president hongarès Víktor Orbán o el líder de la ultradreta austríaca Heinz Christian Strache, que ha demanat «prohibir l’Islam polític».

Des de l’Haia, el líder xenòfob Geert Wilders, una de les veus més ferotges contra l’Islam a tot Europa, ha aprofitat per demanar al parlament holandès que debati sobre l’atemptat i les mesures antiterroristes als Països Baixos. «No més Islam. Ja n’hi ha prou», va tuitejar poques hores després de l’atac a Barcelona. Divendres també va utilitzar el seu compte personal per subratllar que tres dels quatre detinguts per la policia catalana són de nacionalitat marroquina. Després de l’atemptat del desembre passat a Berlín, Wilders ja va penjar una imatge de la cancellera alemanya Angela Merkel tenyida de sang per assenyalar els refugiats com a culpables. 

Notícies relacionades

A l’altre costat de l’Atlàntic, el president nord-americà, Donald Trump, no ha sigut menys. Immers en una altra greu polèmica per la seva falta de condemna a les accions violentes de grups supremacistes blancs i neonazis, el magnat ha volgut tornar a centrar l’atenció en la seguretat i a assenyalar el terrorisme i el radicalisme islàmic com a enemic. «Les nostres fronteres estan més fortes que mai abans», ha dit al seu compte de Twitter.

Però una de les imatges més clares de com la ultradreta està intentant aprofitar aquest moment de commoció en el món occidental per rellançar el seu discurs racista s’ha vist a Austràlia. Reunida al Parlament, la senadora Pauline Hanso ha aparegut vestida amb burca per denunciar aquesta peça de roba i demanar la il·legalització sobre qualsevol tipus de vestimenta islàmica.