Antifeixistes bloquegen una manifestació nazi a Berlín

Quan falta poc més d’un mes perquè Alemanya celebri unes eleccions generals especialment caldejades per la normalització política de la ultradreta, Berlín va viure dissabte passat un episodi que deixa clar que la capital no tolerarà la intolerància. Uns quants centenars d’antifeixistes es van concentrar al barri de Spandau, als afores, per bloquejar una marxa nazi que va reunir fins a 600 caps rapats per commemorar el 30è aniversari de la mort de Rudolf Hess, lloctinent d’Adolf Hitler.

Arribats des de tots els punts d’Alemanya, els nazis es van concentrar a l’oest de la capital al migdia. No comptaven amb les protestes de grups antifeixistes que es van organitzar a través de les xarxes socials per bloquejar el pas als ultres, flanquejats pels agents de seguretat. La policia va demanar als contramanifestants que deixessin via lliure, però aquests van desobeir la proclama i van evitar que els nazis arribessin a la presó on es va suïcidar Hess.

Encara que la versió oficial apunta que Hess va posar fi a la seva vida a la presó de Spandau el 1987, als 93 anys, els ultres defensen la teoria conspiratòria que el secretari personal del führer va ser assassinat per un espia britànic. Després de la seva mort, les autoritats van enderrocar la presó per evitar que es convertís en un lloc de pelegrinatge supremacista. Ara, els seus seguidors demanen que la justícia reobri i investigui el cas.

Malgrat el seu missatge conspiranoide, la manifestació nazi va ser autoritzada pel Govern berlinès després que diferents instàncies judicials donessin llum verda als caps rapats amb la condició que a la marxa no es podien exhibir banderes ni proclames que enaltissin el règim nazi ni els seus líders, ni fer la salutació feixista, un gest estrictament prohibit a Alemanya.

L’Executiu, un tripartit d’esquerres que reuneix socialdemòcrates, postcomunistes i verds, no es va tallar al lamentar aquesta sentència que els obligava a permetre l’homenatge a un criminal com Hess. «M’hauria agradat molt prohibir-la […] desafortunadament, l’ordre democràtic constitucional també s’aplica als gilipolles», va dir el responsable d’Interior de la capital, Andreas Geisel, a la ràdio RBB.

La policia va desplegar un fort operatiu a Spandau, amb fins a 1.400 agents, per evitar disturbis com els viscuts a Hamburg en la cimera del G-20. Tot i així no va poder evitar actes vandàlics a Falkensee, a l’estat veí de Brandenburg, on 250 nazis que no van poder arribar a la capital per problemes de transport van decidir atacar la seu d’Els Verds.

Violència racista

Notícies relacionades

L'encoratjament de Trump esperona la dreta radical dels EUA en la seva guerra cultural

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

En l’últim any, les autoritats alemanyes han alertat del repunt de la violència racista. El 2016 es van registrar fins a 3.533 atacs, quasi uns 10 per dia, mentre que el 2015 hi va haver 1.031 casos.

El 24 de setembre vinent Alemanya celebra unes eleccions generals que, si no hi ha sorpreses, representaran el retorn polític de la ultradreta al Parlament alemany. La xenòfoba Alternativa per a Alemanya (AfD) lluita a les enquestes per ser la tercera força.