Les raons del repte nuclear

Les espases segueixen alçades i, de moment, és el discurs bel·licista el que mana entre el president nord-americà, Donald Trump, i el líder nord-coreà, Kim Jong-un, que diu que ja té a punt els míssils amb càrregues nuclears que apunten a l’illa de Guam, territori que administra Washington. Un clima tens i en extrem perillós. Aquestes són part de les claus del conflicte.

1 ¿Què amaga l’actitud de Pyongyang?

Corea del Nord acumula dècades en aquestes dinàmiques de tensió de les quals sempre surt un minut abans que la corda es trenqui a canvi d’acords internacionals. Pyongyang no té interès en les antigues converses a sis (EUA, les dues Corees, la Xina, Rússia i el Japó), sinó a asseure’s amb Washington. És previsible que els seus líders exigeixin garanties que els EUA respectaran la seva sobirania i no l’atacarà, el reconeixement de l’estatus de nació nuclear, l’aixecament de les sancions de l’ONU i la negociació del tractat de pau que substitueixi l’armistici que regeix des del 1953. És poc probable que Washington accedeixi a retirar les seves tropes de Corea del Sud.

2 ¿Per què puja el to bel·licista ara?

Corea del Nord està esprement el rèdit dels avanços del seu programa nuclear. Des que el 2006 va practicar el seu primer assaig nuclear, el seu objectiu ha sigut dotar-se d’un míssil que pogués arribar als EUA per forçar Washington a negociar. Kim Jong-un va prometre que abans de final d’any provaria un míssil intercontinental i n’ha llançat dos, malgrat que Trump va prometre impedir-ho. Els experts asseguren que Pyongyang encara no domina la tecnologia, però la sensació d’amenaça imminent s’ha fet créixer a Washington i ha permès a Pyongyang apujar l’aposta. La participació de la Casa Blanca per primera vegada en la guerra retòrica nord-coreana també ha contribuït a fet pujar la tensió. 

3 ¿Per què Trump usa termes de guerra?

És impossible respondre amb certesa, però la seva escalada retòrica sembla premeditada i indica que el president i el seu equip de seguretat nacional abandonen la línia de paciència estratègica de Barack Obama davant la provada acceleració de Pyongyang cap a la seva transformació en un poder nuclear. Trump sembla haver decidit que l’única forma de resoldre el tema és traslladar la sensació immediata d’una crisi amb el potencial d’augmentar la pressió no només econòmica sinó també la militar i la retòrica. També entren en joc aspectes de política nacional i d’imatge. Fa una setmana que gairebé no es parla del Russiagate ni dels problemes de la seva Administració. I Trump, que al febrer proclamava «hem de tornar a guanyar guerres», potser està pensant en l’aplaudiment dominant que va rebre a l’abril després de prendre la qüestionable decisió de bombardejar una base militar siriana.

4 ¿Pot Kim Jong-un complir l’amenaça?

És habitual presentar equivocadament els líders nord-coreans com a llunàtics imprevisibles. Tota la seva política respon a assegurar la seva supervivència física i del seu programa nuclear només esperen que els eviti acabar com altres dictadors hostils a Occident com Saddam Hussein o Gaddafi. La paradoxa del seu programa nuclear és que va néixer per no ser utilitzat mai. Un atac als EUA seria suïcida. Corea del Nord sap que perdria sense remei la guerra. El risc és que algun míssil no caigui on havia planejat i l’error provoqui la guerra. 

5 ¿Hi ha indicis de guerra als EUA?

No. El Pentàgon ha informat que no està mobilitzant tropes ni enviant més vaixells o avions cap a la península coreana (més enllà dels enviats per a uns exercicis conjunts amb Seül organitzats des d’abans de la crisi). Tampoc s’han posat en marxa plans per evacuar els prop de 130.000 nord-americans que viuen a Corea del Sud, on estan desplegats més de 29.000 dels seus militars. 

6 Si hi ha atac, ¿com respondria EUA?

Hi ha diversos escenaris. El primer, si Washington detectés indicis s’avançaria amb un atac preventiu. La idea seria enviar a Kim Jong-un el missatge de «cessar i desistir» però es correria el risc que respongués amb atacs a Seül i Tòquio o que ordenés a les seves tropes travessar la zona desmilitaritzada. Els EUA podrien optar també per usar l’escut de míssils THAAD per abatre qualsevol míssil, però corre el risc que el sistema falli. Si Pyongyang ataca Guam. Washington també podria respondre amb un atac ràpid i massiu per mirar de destruir tant l’arsenal de míssils com el nuclear, però el gran risc és que no aconseguís destruir-los completament. Un altre dels escenaris seria començar una guerra completa a Corea del Nord, amb invasió inclosa.

7 ¿Quin paper juga la Xina en la crisi?

L’estesa idea que Xina podria solucionar el problema nord-coreà demà si s’ho proposés és falsa. Influeix la ignorància o, en el cas de Trump, la necessitat de culpar Pequín dels seus propis fracassos. Pyongyang ha ignorat totes les súpliques xineses per tornar a les negociacions i jubilar el seu programa nuclear. És conegut l’odi que sent el president xinès, Xi Jinping, per Kim Jong-un. El líder nord-coreà ha executat tots els membres del seu Govern que mantenien llaços amb Pequín. La Xina ha firmat les últimes sancions econòmiques contra Pyongyang a l’ONU.

8 ¿Quina influència té EUA sobre la Xina?

En una entrevista a l’abril en la qual va parlar de la seva reunió amb Xi Jinping, Trump va reconèixer que havia entès que la Xina no té tant poder per influir en Corea del Nord. Tot i així, ha mantingut la pressió sobre Pequín. Divendres els dos líders van reforçar el seu compromís amb la desnuclearització de la península coreana i van estar «d’acord que Corea del Nord ha d’aturar el seu comportament provocatiu i d’escalada», encara que segons la versió del Govern xinès Xi va demanar també a Washington «contenció i no prendre cap acció que agreugi les tensions». La relació de Trump amb Xi, a més, pot tensar-se. Dilluns Trump té previst firmar un memoràndum executiu perquè s’investigui si la Xina està violant normes comercials.

9 En la crisi, ¿quins suports té Trump?

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Des que Trump va apujar el nivell de la retòrica bèl·lica ha escoltat als EUA nombroses crítiques, fins i tot de republicans com el senador John McCain. Però també té recolzaments. Membres de la seva Administració com el secretari d’Estat, Rex Tillerson, el de Defensa, James Mattis, i l’ambaixadora davant l’ONU, Nikki Haley, han assegurat que els seus missatges més diplomàtics no són contradictoris i formen part d’una campanya de pressió global. Trump ha satisfet molts ciutadans de la base més conservadora. 

10 ¿Com la viu  Corea del Sud?

Qualsevol que visités Seül aquests dies se sorprendria per la capacitat dels seus 25 milions d’habitants d’abstreure’s de l’amenaça nord-coreana. La població de la capital sud-coreana s’ha acostumat en les últimes dècades a viure escoltant les promeses del veí de convertir la seva ciutat en un «mar de foc». Seül compta amb 3.200 dels 19.000 refugis subterranis que hi ha repartits pel país. L’únic atac fins ara de Pyongyang amb artilleria contra territori sud-coreà es va produir el 2010 a l’illa de Yeongpeong, en què van perdre la vida dos militars i dos civils.