ELS PLANS BÈL·LICS

Els EUA i Corea del Nord, una guerra impensable

Tots els antecessors de Trump han descartat l'atac militar per sentit comú

Un conflicte armat entre els dos països costaria almenys un milió de morts

mbenach39482802 file  in this july 4  2017 file photo  distributed by the no170728201807

mbenach39482802 file in this july 4 2017 file photo distributed by the no170728201807

2
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

El president dels EUA Bill Clinton rumiava una solució dràstica per al conflicte amb Corea del Nord quan el seu cap militar a la zona el va informar que la guerra costaria almenys un milió de morts i un bilió de dòlars en danys. Era el 1994 i en els càlculs encara no hi entrava l’arsenal nuclear. Tots els inquilins de la Casa Blanca de les últimes dècades han descartat la via militar davant Pyongyang per la certesa que és impossible blindar-se davant el contraatac.

No es discuteix el resultat. Els Estats Units destinen a Defensa més que la suma dels set països següents. Però seria una victòria suada i dolorosa, la més cruenta des de la segona guerra mundial. «Una guerra catastròfica, especialment per a molta gent innocent en alguns dels nostres països aliats», va assumir recentment el secretari de Defensa, Jim Mattis. «És una guerra que no desitgem», va afegir.

Pluja de projectils

Els experts fa anys que imaginen l’escenari bèl·lic. La primera resposta nord-coreana a una agressió nord-americana vindria dels milers de canons apostats al llarg de la frontera. Són vells, fins i tot antiquats, però eficaços. Les desenes de milers de projectils només trigarien 45 segons a cobrir els 50 quilòmetres que els separen dels 20 milions d’habitants de Seül. Tant Corea del Sud com el Japó han invertit milions en escuts antimíssils, però els experts són molt escèptics davant la seva capacitat per aturar una pluja d’aquest calat.

Inutilitzar aquesta artilleria sembla complicat. Moltes llançadores estan amagades en alambinades xarxes de túnels o camuflades en el boscós paisatge. Serien necessàries almenys dues setmanes de tenaços bombardejos per acabar amb elles, segons el general retirat Mark Hertling. Seül o Tòquio ja haurien pogut ser esquarterats pels míssils nord-coreans si els líders acorralats els haguessin carregat amb armes nuclears o químiques. Diu la ciència militar que els exèrcits amb poques armes nuclears les han d’utilitzar com més aviat millor per treure’n profit.

Atacs ràpids i quirúrgics

Notícies relacionades

I després dels bombardejos arribaria la invasió, mai inferior a dos mesos. No seria la plàcida conquista de l’Iraq, amb un país semidesarmat, amb divisions ètniques i d’orografia anodina. A Corea del Nord espera una població fanàtica i educada en l’odi al diable nord-americà, armada fins a les dents i protegida a les seves frondoses muntanyes.

Els dos bàndols voldrien un desenllaç ràpid. Corea del Nord, perquè sap que la seva única possibilitat passa per infligir en els primers moments una mortaldat tan inassumible que obligui l’enemic a aturar el combat. I els Estats Units i Corea del Sud, perquè recorden que durant els tres anys que va durar la guerra de Corea es van sumar gairebé tres milions de morts. Per això han desenvolupat un pla amb ràpids i quirúrgics atacs contra les instal·lacions nuclears i militars i contra l’elit política. Aquest pla serveix avui per irritar Kim Jong-un però no evitaria demà un bany de sang. El sentit comú dels antecessors de Trump ha impedit fins ara la guerra.