Itàlia desplega els seus vaixells de guerra a Líbia per lluitar contra els traficants

Les naus de guerra italianes, probablement entre dues i sis unitats amb el suport logístic adequat, compten des d’ahir amb el vistiplau del Parlament per acostar-se fins a les costes d’aquella part de Líbia controlada pel Govern de Trípoli, l’únic reconegut per l’ONU. L’objectiu de la missió -la primera amb caràcter oficial després de l’aventura colonial del feixisme- és actuar en suport de la Guàrdia Costanera Líbia, ja entrenada i equipada per Itàlia, per impedir que els traficants de persones enviïn pasteres i barcasses cap a Itàlia i ­Europa.

Una de les conseqüències d’aquesta missió serà el necessari retrocés de les naus de les nou oenagés que operen a la zona rescatant immigrants a la deriva, que potser es quedaran sense feina, perquè els immigrants seran retinguts en camps ja instal·lats per l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR).

Una d’aquestes oenagés, l’alemanya Jugend Rettet, va patir precisament ahir el bloqueig del seu vaixell a la zona, el 'Iuventa', que ha sigut escortat pels guardacostes italians fins a l’illa de Lampedusa i confiscat «preventivament» mentre duri la investigació en contra seu per suposadament «afavorir la immigració clandestina», segons la fiscalia de Trapani (Sicília). Jugend Rettet va ser una de les cinc oenagés que no van firmar el polèmic codi de conducta promogut per Itàlia, amb l’aval de la UE, per poder actuar en tasques de rescat i salvament al Mediterrani.

La decisió d’enviar les naus de guerra italianes a Líbia, que comptaran amb el suport de l’ONU, havia sigut presa la setmana passada pel Govern de centreesquerra de Paolo Gentiloni i ha sigut ratificada amb 328 vots favorables dels progressistes del Partit Demòcrata (PD), una part de l’esquerra formada pels dissidents anti-Renzi (MDP) i de la conservadora Força Itàlia, presidida per Silvio Berlusconi. La Lliga Nord i l’extrema dreta de Germans d’Itàlia (FdI) s’han abstingut, i els indignats del Moviment 5 Estrelles (M5S), de Beppe Grillo, hi han votat en contra, adduint que «els francesos es queden amb el petroli i nosaltres amb les pasteres». Arturo Scotto, de l’extrema Esquerra i Llibertat (SEL), que hi va votar en contra, ha considerat la missió com «un tràgic error», perquè ha sigut aprovada en un «incert context de legitimitat i relacions internacionals, determinat per la pressa a reaccionar contra la iniciativa francesa».

Dues setmanes enrere, Emmanuel Macron havia reunit a l’Elisi els presidents libis dels dos governs adversaris, Faiez al-Serraj (Trípoli) i el general Khalifa Haftar (Bengasi). La iniciativa va ser rebuda per Itàlia com una puntada a la seva ja llarga intervenció oficiosa a Líbia durant els últims anys, que comprèn, entre altres coses, acords firmats amb els caps de les 40 tribus del sud (per on entren a Líbia els immigrants subsaharians) i pactes amb els alcaldes de la costa (d’on surten les barcasses d’immigrants cap a Itàlia).

Petroli

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

La política europea en aquell país inclou el petroli libi, de molt bona qualitat, que la italiana ENI ha seguit bombant des d’abans de la caiguda de Muammar al-Gadda­fi, malgrat les divisions del país. La francesa Total explota els jaciments més orientals, sota la jurisdicció del general Haftar, que París, juntament amb Egipte, recolza malgrat que l’únic reconegut és l’Executiu de Trípoli, fràgil però de concòrdia nacional.

La missió havia sigut demanada a Roma i per escrit pel Govern «legítim» de Sarraj. «Pot representar un canvi de rumb important per aturar el tràfic d’éssers humans», va dir Gentiloni. «És evident que ni Sarraj ni Haftar posseeixen per si mateixos la clau per estabilitzar Líbia», va afegir Angelino Alfano, ministre d’Exteriors, que va considerar que reunint a París els dos líders libis, Macron va fer «un pas útil, tot i que en fan falta més, que han de ser coordinats».