La Veneçuela que se'n va anar

Veneçuela els dol. S’ha convertit per primera vegada en el país d’origen amb més peticions de protecció internacional a Espanya: 3.960 sol·licitants, per només 596 el 2015, segons l’últim informe de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat. Als EUA també va encapçalar la llista de peticions de protecció internacional el 2016.

Claudia Calderon, enginyera veneçolana, va decidir anar-se’ndel seu país fa gairebé 14 anys per l’endèmica sensació d’inseguretat. «Vius en un constant ‘sobreviuré en aquesta selva de ciment?’ Nosaltres som de Caracas. Cada dia que sortia pensava: ‘Tornaré viva a casa meva?’». Per a ella, el que està passant allà també té molt a veure amb la falta de menjar i de medecines: «El poble està cansat de passar necessitats, està cansat de passar misèries».

El seu marit, Luis Miguel Bucci, va viatjar poc abans que ella a Barcelona per les mateixes raons: «Em van atracar quatre vegades amb pistola. A la constructora del meu pare es ficaven dins de la cabina i robaven els materials». Bucci parla amb impotència del que està passant: «Veneçuela té un problema humanitari; falta de medicaments, seguretat i no hi ha Govern responsable que et representi com a país».

Ricardo Capella, cònsol de Veneçuela a Barcelona, entén que la gent marxi «per un tema d’inseguretat», però insisteix que el país «necessita asseure’s a parlar» i que «el motor de Veneçuela ha de ser el sentiment de pàtria». En referència a la situació actual, Capella atribueix el problema de la inflació a les empreses estrangeres i no li tremola el pols quan, sota les amenaces del president dels EUA, Donald Trump, afirma que estan «preparats per a això».

Emilio Chirinos, poeta i escriptor veneçolà, assegura que la seva arribada a Espanya el 2000 era per motivacions diferents. Va tenir una vida política i cultural molt activa i va venir perquè tenia ganes de conèixer i explorar. Ell pensa que la gent ara «vol solucions immediates a problemes sistèmics» i que «davant una divergència d’una magnitud tan gran s’ha de cridar a una Constituent». 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Mariangel Cara, estudiant de periodisme de 24 anys, se’n va anar de Veneçuela fa gairebé cinc perquè la privaven de moltes coses per por que li passés alguna cosa. Ella creu que «hi ha un ressentiment de tots contra tots (...), qualsevol cosa és sinònim d’odi». A nivell polític, Cara afirma amb rotunditat que «l’actuació per les dues parts ha sigut nefasta» i que «molta gent independent, que no és ni del Govern ni tampoc de l’oposició, simplement està farta de la situació».

Això és el que també  li va passar a Nelson Rojas, exiliat veneçolà de 29 anys. Fa vuit mesos que viu a Barcelona i ha demanat asil perquè a Veneçuela van matar un dels seus dos germans: «El meu germà es va oposar al règim, va ser segrestat pels col·lectius, grups delictius del Govern. També van segrestar un amic i a mi em van robar diverses vegades, però no em van poder segrestar».