Estrepitós fracàs de Trump en el seu assalt a la reforma sanitària d'Obama

Com el Titanic, Donald Trump s’enfonsa a les procel·loses aigües de Washington, però el seu iceberg no és a fora, sinó a dins del seu vaixell. En el seu més estrepitós fracàs polític en sis mesos de mandat, el president dels Estats Units ha vist com naufraga sense remei l’intent de desfer la reforma sanitària de Barack Obama, la diana en què la dreta està obsessivament concentrada des de fa set anys i que tenia a l’abast de la mà amb la Casa Blanca i les dues cambres del Congrés sota el seu control. I les profundes i aparentment insuperables divisions al Partit Republicà fan que l’home que com a empresari presumia de ser un mestre en l’art de l’acord es mostri, com a president, a la deriva, fent tombs evidents en les seves declaracions i tuits.

«Derogar i reemplaçar» l’Obamacare ha sigut el mantra republicà des que el president demòcrata va firmar el 2010 una llei que, tot i que indubtablement problemàtica, va resoldre alguns dels abusos de les companyies asseguradores i ha ampliat la cobertura sanitària per a més de 20 milions de nord-americans, incloent-n’hi molts d’ingressos baixos. Trump s’ho va fer seu també en campanya i s’ho va marcar com el seu primer objectiu legislatiu a l’arribar al Despatx Oval. Però clarament va menysvalorar tant la complexitat del compromís com les fractures al seu partit, i encara que al maig, després d’un ardu procés, va aconseguir que s’aprovés una proposta de llei a la Cambra baixa, ara ha vist ensorrar-se l’intent que la legislació seguís el seu imprescindible camí al Senat.

La desfeta es va fer evident dilluns. Mentre el president mantenia una sessió estratègica en un sopar amb diversos senadors republicans, dos dels que no estaven convidats preparaven comunicats anunciant que no recolzarien la proposta que el seu líder, Mitch McConnell, havia preparat, que ja era la segona redacció de la norma elaborada buscant el consens dels conservadors. Aquestes dues desercions, sumades a les ja anunciades abans per dos senadors més, feien la matemàtica de l’aprovació impossible (els republicans tenen 52 escons a la Cambra i podrien tirar endavant la seva proposta amb 50 vots i el del vicepresident).

Els comunicats, emesos just després del sopar de Trump, van agafar per sorpresa el president, que segons ha explicat Politico acabava d’advertir als seus convidats de la importància de revocar i reemplaçar l’Obamacare dient que si no ho feien tindrien «problemes» i donarien «una imatge terrible».

Trump la va encertar i a partir d’aquell moment no només s’han agreujat els problemes, sinó la seva imatge. Dilluns a la nit mateix, després del revés, es va llançar a Twitter per suggerir una nova ruta legislativa, que derogaria primer l’Obamacare i després es preocuparia per preparar i aprovar un nou pla sanitari, començant de cap i de nou».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

I aquesta ha sigut l’alternativa que va presentar ahir McConnell, però  va morir pràcticament abans de néixer. Tres senadores republicanes van anunciar que es neguen a revocar la reforma de l’Obama sense una alternativa, i encara menys amb la proposta de McConnell, reciclada d’una ja vetada el 2016 per Obama que l’Oficina de Pressupost del Congrés va calcular que el seu primer any d’aplicació deixaria 18 milions de persones sense assegurança i apujaria el 20% el preu de les pòlisses. «No vaig venir a Washington per fer mal a la gent», va dir per justificar la seva posició la senadora Shelley Moore Capito.

NO FER RES / Amb la debacle accelerada, i la bretxa oberta entre els ultraconservadors que volen desarticular absolutament l’Obamacare i els moderats que temen que els seus votants perdin tant l’accés a assegurances com a l’assistència sanitària pública, Trump ha recuperat una altra de les opcions que ha mussitat en el passat: no fer res i confiar que la reforma sanitària d’Obama s’enfonsi per si mateixa. Tant en un tuit com en declaracions a la premsa ha intentat deixar la impressió que aquesta és la proposta que ha preferit sempre, encara que l’hemeroteca, la videoteca i els comunicats com el del sopar de dilluns el desmenteixen.