L'hora dels kurds

Les autoritats de la regió autònoma del Kurdistan iraquià han anunciat de manera unilateral la celebració aquest mes de setembre d’un referèndum d’autodeterminació per constituir-se en un estat independent. Tot un desafiament per al Govern de Bagdad, en mans de la comunitat xiïta, i per als països veïns de l’Iraq amb població kurda, com Síria, l’Iran i Turquia. Ankara manté una guerra amb l’independentista Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), grup considerat terrorista per una part de la comunitat internacional.

L’actual situació a la regió, sacsejada i debilitada pels conflictes armats, constitueix l’escenari ideal perquè la minoria ètnica sense Estat més gran del món, d’uns 25 milions de persones, intenti ara fer el primer gran salt en la seva aspiració històrica de crear el Gran Kurdistan.

Les guerres de l’Iraq i Síria no només han destruït els dos països àrabs que disposaven dels millors índexs d’educació i formació acadèmica de la regió, és a dir que comptaven amb més projecció de futur, sinó que els han sumit en un brutal i sagnant enfrontament sectari que farà molt difícil, sinó impossible, que àrabs sunnites i xiïtes tornin a conviure conjuntament, i encara més en el context de aferrissada lluita regional entre les dues grans teocràcies de la zona, la sunnita de l’Aràbia Saudita i l’Iran xiïta.

El traçat de noves fronteres que separin una comunitat de l’altra –de fet el conflicte ha anat acompanyat de forçats desplaçaments de població per raons confessionals tant en un país com en l’altre– és una possibilitat gens forassenyada. Una nova versió de l’acord Sykes-Picot del 1916, base de la configuració geogràfica de l’actual Pròxim Orient, però en aquesta ocasió sota la supervisió i d’acord amb els interessos econòmics i estratègics dels EUA i Rússia.

Potent enemic

Aquest possible escenari beneficia a priori els kurds, a qui ja després de la primera guerra mundial se’ls va prometre, igual com als àrabs, un Estat propi i després se’ls va negar. Els kurds de l’Iraq ja gestionen des de fa unes dècades, com si es tractés d’un estat propi, la regió autònoma del Kurdistan, i els de Síria, han format la federació autònoma kurda de Rojava, autoproclamada el març del 2016, una ampliació de l’autonomia instaurada quatre anys abans. Però el projecte independentista a l’Iraq i el cada vegada més secessionista de Síria compta amb un potent enemic, Turquia, que ha estret relacions amb la Rússia de Vladímir Putin, ansiós per influir en l’únic país musulmà de l’OTAN.

Turquia i Rússia consideren que els països occidentals els han tractat «injustament» i, malgrat que, al contrari que Erdogan, Putin recolza Baixar al-Assad, el principal blanc de Turquia no és el règim sirià sinó els kurds. Erdogan ha sigut per moments permissiu amb l’Estat Islàmic (EI) no per compartir la seva visió retrògrada i medieval de l’islam sinó perquè combat contra les forces kurdes.

Ankara ha deixat clar que farà front a tota acció que afavoreixi la comunitat kurda, a fora i a dins de les seves fronteres, i ha dit que no permetrà cap territori kurd al llarg de la seva frontera, i, amb Rojava, que desitja desmantellar, hi comparteix 400 quilòmetres.

Força de xoc

Per això, Erdogan ha reaccionat amb ira a la intenció dels Estats Units d’armar els combatents peixmerga sirians de les anomenades Unitats de Protecció Popular (YPG, en les seves sigles en kurd), l’avantguarda de les forces que combaten l’EI a Síria. El president dels Estats Units, Donald Trump, confia que les YPG siguin la principal força de xoc terrestre que arrabassi als gihadistes la ciutat de Raqqa, l’últim gran bastió de l’EI i del seu autoproclamat «califat», en vies d’extinció després de la caiguda de Mossul.

«Tant el YPG com el PKK són organitzacions terroristes. No hi ha diferències, només el nom és diferent. Cada arma que obtingui és una amenaça per a Turquia», ha advertit el ministre d’Exteriors turc, Merlut Çavusoglu. Erdogan va demanar a Trump «que rectifiqui immediatament l’error» d’armar els kurds sirians.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Una vegada desmantellat el califat, que no l’EI, les guerres a Síria i l’Iraq entraran en una nova fase i tot acord de pau entre les diferents faccions, si n’hi ha, haurà de comptar amb Washington i Moscou i els seus respectius aliats a la regió. I la qüestió kurda no podrà negociar-se al marge, sinó que formarà part del tot.

Caldrà esperar a saber si el referèndum del 25 de setembre que ve –en el que el sí a la independència es dona per segur– acaba formant part d’una solució global o, com tot apunta, obrirà un nou front en una regió devastada.