EL REPTE EUROPEU

La UE naufraga en immigració

Els ministres de Justícia i Interior insisteixen a subrogar a Líbia el control migratori malgrat que és un Estat fallit sense llei

Les màfies compren bots inflables xinesos que els són subministrats via Malta i Turquia per 600 euros

 

  / GETTY IMAGES / CHRIS MCGRATH

4
Es llegeix en minuts
Eliseo Oliveras

Dos anys després de l’esclat de la crisi dels refugiats, la Unió Europea (UE) segueix naufragant en immigració. Malgrat l’aparent revitalització europea amb el 'brexit' i els successius plans d’acció de la Comissió Europea, la Unió Europea continua sense tenir una estratègia comuna eficaç, coherent i solidària per afrontar el repte migratori. La majoria dels estats es comporten com si es tractés d’un problema que han de resoldre els països mediterranis afectats, mentre creix el nombre d’immigrants que travessen el Mediterrani central i occidental. Els morts en la travessia ja superen els 2.200 el primer semestre d’aquest any, després dels 5.098 registrats el 2016.

    

Els governs de l’Europa Oriental rebutgen compartir l’esforç sobre el repartiment de refugiats i els de l’Europa Occidental es limiten a gestos testimonials de solidaritat amb Itàlia i Grècia. Tots insisteixen en la devolució ràpida dels immigrants irregulars al país d’origen, molt problemàtica a la pràctica per la falta de documents d’identitat i per la negativa d’aquests països d’origen a reconèixer-los com a nacionals. El Consell de Ministres de Justícia i Interior de la Unió Europea, que va acabar ahir a Tallinn (Estònia), també va rebutjar la petició italiana de repartir els immigrants rescatats al mar entre els països europeus.

85.153 REFUGIATS

Els refugiats i immigrants irregulars que han arribat des de començament d’any a Itàlia a través del Mediterrani sumen 85.153 fins al 3 de juliol, el 20% més que en el mateix període del 2016, indica l’Organització Mundial per a les Migracions. A Espanya han arribat 6.464 immigrants, el 378% més que en el mateix període del 2016. La majoria de les persones desembarcades a Itàlia durant el 2016 procedien de Nigèria, Eritrea, Guinea, Costa d’Ivori, Gàmbia, Senegal, Mali i el Sudan. A Grècia, malgrat l’acord amb Turquia, han arribat 9.300 refugiats el primer semestre, de manera que els refugiats i immigrants atrapats al país sumen 61.300, segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).

    

Els governs europeus actuen com si es tractés d’un problema conjuntural que es pot resoldre reforçant els controls fronterers a la conca sud del Mediterrani i la zona del Sahel i defugen la situació de caos, conflictes armats i terrorisme existent en alguns dels països africans i la debilitat de les estructures governamentals i administratives a la majoria d’aquests països.

    

La ministra europea d’Afers Exteriors, Federica Mogherini, ja va advertir el 2015 que la crisi migratòria no era un fenomen passatger i que com més aviat l’assumís la Unió Europea millor podria abordar aquest repte polític, social i humanitari. El vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, ho ha tornat a repetir aquesta setmana: «El problema de la immigració no desapareixerà demà, ni l’any que ve, ni en una dècada, ni en dues. És un fenomen global que estarà amb nosaltres durant generacions».

PRESSIÓ

Només l’explosió demogràfica prevista a l’Àfrica Subsahariana generarà una creixent pressió migratòria cap a la Unió Europea. L’informe demogràfic de l’ONU del 21 de juny estimava que la població de l’Àfrica Subsahariana es duplicarà en 30 anys i passarà de 969 milions a 1.969.000 milions el 2045. Al factor demogràfic s’ha de sumar la pobresa, la falta d’expectatives, els conflictes, la repressió i el terrorisme que afecten un nombre creixent de països africans.

    

Davant d’aquest repte, els dirigents europeus han optat per subcontractar a altres països el control de la immigració, com ja van fer amb Turquia. Els ministres de la Unió Europea van reiterar a Tallinn com a gran solució el seu pla d’«incrementar el compromís amb Líbia», apostant perquè l’Estat fallit libi s’encarregui d’impedir la sortida dels refugiats i immigrants cap a Europa.

  

Aquesta estratègia insisteix a ignorar que Líbia segueix sumida en una situació caòtica de guerra civil, en què el Govern d’unitat que rep el suport de la Unió Europea no controla ni la capital i és ostatge de les diverses faccions de milícies islamistes de la regió, com detallen els informes confidencials del Servei d’Acció Exterior Europeu de Mogherini i l’últim informe de l’ONU del mes de juny passat. Els diferents informes de la Unió Europea i de l’ONU descriuen com les milícies, grups armats i fins i tot forces oficials es lucren amb el trànsit i el maltractament dels immigrants i com els immigrants són sotmesos a treballs forçats, tortures, violacions i venda com a esclaus.

  

 Com que els vaixells de les organitzacions humanitàries se situen en el límit de les 12 milles de les aigües territorials líbies per reduir el risc de pèrdua de vides en la travessia de 160 milles fins a l’illa italiana de Lampedusa, els ministres de la Unió Europea acusen aquestes or-

ganitzacions de «facilitar la tasca a les màfies» i de «generar un efecte crida». Per això, Itàlia elabora un codi de conducta per restringir l’activitat de les organitzacions humanitàries.

Notícies relacionades

    

Les màfies de la immigració utilitzen bots cada vegada més precaris, just per arribar a la zona de rescat. Aquestes màfies compren a internet bots inflables xinesos que són entregats als ports libis via el Malta Freeport o via Turquia. Des del 2012 fins al 2016, s’han importat via el Malta Freeport bots inflables xinesos per valor de 1.300 milions. En la plataforma Alibaba s’anunciaven ahir diferents «bots inflables per a refugiats» fabricats per Zheijang Anji Huayu Boat Development. Un d’aquests bots, de vuit metres d’eslora i «capacitat per a 40-60 persones», costava 615 euros.