Els jubilats grecs ja sumen 13 retallades de pensions i es preparen per més

«¿Arribo a temps per dinar?», pregunta Iannis a un grup de voluntaris de Steps, una associació sense ànim de lucre que treballa amb persones sense recursos al centre d’Atenes. Cada dimecres a la tarda, en ple centre històric, l’entitat organitza una trobada davanft del mercat central de la ciutat en què dóna menjar a la gent més desafavorida del barri. Iiannis, solter, de 70 anys, hi assisteix sempre que pot per sopar. Cobra una pensió que no arriba als 700 euros mensuals. Amb aquesta retribució, entre el lloguer del seu pis i altres despeses, amb prou feines arriba a final de mes. Explica la seva situació mentre fuma un cigarret de contraban. «No em puc permetre comprar tabac normal perquè surt massa car», diu, i assenyala el paquet de producció pakistanesa que ha adquirit al mercat negre.

Des que es va jubilar, Iannis ha vist com el Govern grec reduïa l’import del seu subsidi diverses vegades. En només set anys, l’Executiu ha aplicat fins a 13 retallades en les prestacions que reben els jubilats grecs. I tot i així, es preveu que en un futur pròxim n’hi haurà més.

LA TROICA NO DONA TREVA

Des de l’any 2010, Grècia està sumida en una marea tempestuosa sense previsions d’amainar. El país, immers en una profunda crisi econòmica i ofegat pels deutes, navega a la deriva. Al maig, després d’àrdues negociacions amb els creditors internacionals –la denominada troica–, el Parlament grec va aprovar un conjunt de reformes que implicarà més mesures d’austeritat. La llei que va fer tirar endavant el Govern liderat per la coalició d’esquerra Syriza del primer ministre Alexis Tsipras pretenia desbloquejar l’entrega de 8.500 milions d’euros del nou tram del rescat en què Grècia està immersa. Ara per ara, l’Executiu ha rebut tres salvaments financers per una quantitat total de 334.000 milions de préstec que té moltes dificultats per tornar. No obstant, la Comissió Europea (CE), el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI), els tres integrants de l’anomenada troica, no donen cap treva a les institucions gregues.

Subjecta a les pressions dels seus prestamistes, Grècia es troba acorralada en el cercle viciós del dèbit. Actualment, està sumida en el tercer programa d’ajust macroeconòmic. El memoràndum, que va suposar l’establiment de dures polítiques d’austeritat, preveu el desemborsament progressiu de 86.000 milions. A la primavera, no obstant, les arques públiques d’Atenes estaven buides i el Govern necessitava l’entrega d’una nova part dels fons del tercer rescat per pagar 7.500 milions de deute que vencien al juliol. Entre altres mesures, com a condició per entregar 7.000 milions més d’ajuda financera, la troica va pactar amb el Govern grec una nova tisorada en les pensions que s’aplicarà els pròxims anys. A partir del 2018, la retallada de les prestacions dels jubilats serà equivalent a l’1% del PIB. El 2019, els ajustos inclouran una mutilació del 18% sobre el valor de les pensions que afectarà almenys 900.000 jubilats.

LA BASE DE TOTA LA FAMÍLIA

Dimitris Vasilópulos té 85 anys i va treballar gran part de la seva vida com a alt executiu d’Hellenic Petroleum, la principal companyia de refinament d’hidrocarburs de Grècia. En un principi, Vasilópulos cobrava una pensió de 1.850 euros mensuals, que ha quedat reduïda a poc més de 1.100. No obstant, en comparació amb la majoria dels jubilats grecs, l’octogenari és conscient que en el fons és afortunat. «Únicament el 8% dels pensionistes reben més de 1.000 euros al mes», explica Koburis Dimos, president de la federació de jubilats del PAME, un sindicat vinculat al Partit Comunista (KKE) que aglutina més de 260.000 pensionistes en la seva secció. Per a Dimos, la situació econòmica de les persones grans a Grèica és tràgica. «Hi ha 1,2 milions de jubilats que no arriben a cobrar més de 500 euros mensuals», diu lamentant-se.

Per mantenir-se en forma, Dimitris passeja cada dia pels carrers de Zografou, un barri de classe mitjana a l’est d’Atenes. Quan es nota cansat, s’acomoda als seients públics d’alguna plaça i xerra amb altres veïns de la seva mateixa generació. Des que va morir la seva dona, té la sensació que envelleix més ràpid, però s’obliga a si mateix a viure de manera saludable. «No em puc morir: he de cobrar la pensió per alimentar els meus nets», comenta en un to que barreja ironia i serietat. Fa un any, després d’estar a l’atur durant molt temps, el seu fill gran va emigrar al nord d’Europa per buscar feina. No obstant, només troba contractes temporals i no pot enviar diners a la seva família. En aquestes condicions, Dimitris destina gran part de la seva pensió a ajudar econòmicament la seva nora, que està 

desocupada i ha de criar sola dos nens de 10 i 12 anys.  

Notícies relacionades

L'Eurogrup aclareix el futur financer de Grècia

Grècia recupera la respiració assistida amb la imminent arribada d'un altre tram del rescat

Segons les dades d’un estudi fet el 2015 per Dianeosis, una organització independent que publica informes acadèmics i investigacions periodístiques sobre la realitat política i social de Grècia, al voltant del 52% de les famílies gregues sobreviuen únicament gràcies a les pensions que cobren els avis. En aquesta situació de precarietat, per al sindicalista Koubouris Dimos «les retallades en les prestacions dels pròxims anys seran un nou atac contra la línia de flotació de moltes famílies».

EL MÓN AL REVÉS

En opinió de Theodoris Georgakópulos, director i editor de Dianeosis, «a Grècia es viu el món al revés: la gent gran manté els més joves, que no tenen feina i estan en risc permanent d’exclusió». Segons l’investigador, el sistema no és sostenible a llarg termini: «Actualment, l’Estat grec té problemes per pagar les prestacions de 2,7 milions de pensionistes». I Grècia envelleix. Segons estimacions de Dianeosis, el 2050 el 33% de la població superarà els 65 anys. «No podem seguir així: s’ha de generar ocupació perquè les persones en edat activa puguin treballar i els pensionistes no se les hagin de carregar a l’esquena», considera Georgakópulos.