Duterte: un any al poder i 7.000 morts

La guerra contra els drogoaddictes marca del primer any del controvertit president filipí

La popularitat del dirigent segueix sent molt alta malgrat tots els excessos i exabruptes

 

  / REUTERS / ROMEO RANOCO

3
Es llegeix en minuts
MARIBEL IZCUE / MANILA

Rodrigo Duterte, el controvertit president de les Filipines, compleix aquest divendres un any al poder amb un balanç de més de 7.000 morts en el marc de la seva guerra contra les drogues, un seriós conflicte amb extremistes islàmics al sud de l'arxipèlag i una llarguíssima llista de sortides de to que han causat al país més d'un maldecap diplomàtic.

Des del seu primer dia al Govern, a Duterte, de 72 anys, li han plogut les crítiques des de l'oposició, grups humanitaris i fòrums internacionals pel seu profund menyspreu pels drets humans. Això no ha afectat ni el seu discurs populista, ni el seu brutal mètode per combatre les drogues, la seva obsessió més gran des que va assumir el poder. A aquestes atribueix Duterte molts dels mals de les Filipines, un país on el 21% de la població viu en la pobresa, la corrupció és un problema endèmic i el sud alberga un llarg i complex conflicte separatista.

"Serà una lluita constant i implacable", prometia fa un any el polèmic president al referir-se a les drogues i el crim. Abans, durant la seva campanya, ja havia avançat que la lluita seria a més "sagnant". Un any i 7.000 morts després, el líder filipí, que va arribar al poder amb l'aclaparadora xifra de 16 milions de vots, compta encara amb un gran suport popular i es manté fidel al que va anunciar: sota el seu mandat, pràcticament cada dia els estrets carrers de les barriades més pobres de Manila són escenari d'assassinats de suposats traficants.

Malgrat això, són molts els filipins que mantenen el seu suport al president: un sondeig de l'abril passat situava el suport a Rodrigo Duterte en el 76%. Darrere d'aquest suport hi ha un discurs populista que ha calat en les classes socials més baixes, una immensa majoria que estava desitjosa d'un canvi en un panorama polític dominat per la corrupció. Per molts a Manila, el líder filipí ha fet de l'urbs un lloc més ordenat i segur. "Abans els criminals no tenien por, amb Duterte sí", afirma Liezelle, empleada en un comerç a la capital filipina. Aquest mateix argument el repeteixen molts dels treballadors de la metròpolis.

En el costat oposat hi ha grups civils i organitzacions humanitàries com Task Force Detainees Philippines (TFDP), que treballa a favor dels drets humans a les Filipines des de fa més de quatre dècades-. "El que ha promès Duterte és una drecera per solucionar els problemes de les Filipines, sense tenir en compte els drets humans", assenyala Emmanuel Amistat, director executiu de TFDP. Entre els temors d'aquesta organització i d'altres grups opositors és que les maneres autoritàries de Duterte derivin en la proclamació de la llei marcial en tot el país, amb la retallada de llibertats civils que això suposaria.

Aquesta mesura ja està en vigor a la regió de Mindanao, llar de 22 milions de persones: Duterte va proclamar la llei marcial en aquesta zona a finals del maig davant l'assalt a la ciutat de Marawi per part de gihadistes lleials a Estat Islàmic. Més d'un mes després, els combats entre militars i extremistes continuen en aquesta ciutat, sense que prop de 300.000 ciutadans desplaçats hagin pogut tornar a casa seva. El saldo fins ara a Marawi és de gairebé 400 morts, entre ells una trentena de civils, en una operació que ha desfermat el temor que grups afins a Estat Islàmic agafin força a la zona.

El record de la dictadura de Marcos

Notícies relacionades

La llei marcial porta foscos records a les Filipines, que va passar nou anys sota aquesta ordre d'excepció durant la dictadura de Ferdinand Marcos, un període històric que encara divideix l'opinió pública filipina. El mateix Duterte va sublevar el novembre passat les víctimes del règim de Marcos al decidir que el cos de l'exdictador fos traslladat i sepultat amb honors militars al Cementiri dels Herois de Manila.

La seva salut també ha fer parlar molt. Durant els seus viatges internacionals va cancel·lar diverses reunions per "serioses migranyes" o per trobar-se "indisposat". Al juny es van disparar rumors sobre el seu estat després que desaparegués de l'escena pública durant cinc dies, enmig de la crisi a la ciutat de Marawi. No obstant, aquesta mateixa setmana el portaveu presidencial, Ernesto Abella, va voler dissipar els temors: "El president està bé, molt bé; només està molt ocupat fent el que ha de fer".