May atorga una pluja de milions a Irlanda del Nord a canvi dels vots unionistes per governar

Han fet falta 18 dies de negociacions i el desemborsament de 1.000 milions de lliures esterlines (1.300 milions d’euros) perquè Theresa May, al capdavant d’un Govern britànic en minoria, arribés ahir a un acord amb el Partit Unionista Democràtic (DUP) nord-irlandès. Un preu molt elevat pels vots dels 10 diputats del DUP, que la primera ministra necessitava per assolir la majoria absoluta al Parlament de Westminster i poder governar. Molts es pregunten, si tan laboriós ha sigut el procés amb un partit minúscul, què passarà en el futur amb les negociacions del Regne Unit enfront de 27 països europeus, amb diferents interessos cadascun, que han de ratificar els acords del 'brexit' als seus respectius parlaments.

La firma amb el DUP és un gran alleujament per a May, que ha estat a la corda fluixa durant dues setmanes i mitja. Era urgent tancar el pacte perquè demà se sotmetrà a votació a la Cambra dels comuns el pla de govern per als pròxims dos anys. Un vot crucial per al deslluït i raquític programa, després d’unes eleccions fallides, que la reina va enunciar la setmana passada.

L’aliança entre May i la líder del DUP, Arlene Foster, ha sigut presentada per aquesta última com un gest en l’interès de l’«estabilitat nacional», que beneficiarà «tot Irlanda del Nord». La resta de les forces polítiques no ho veuen així. Els unionistes votaran amb els conservadors els programes de govern, possibles mocions de confiança i els pressupostos. El pacte podrà ser revisat d’aquí  dos anys, quan finalitzi la legislatura, cosa que deixa la porta oberta a noves exigències.

PENSIONISTES

A més dels 1.000 milions de lliures, que se sumen a 500 milions més ja assignats a Irlanda del Nord, el Govern de Londres mantindrà les actuals condicions dels pensionistes, amenaçades en el programa electoral dels conservadors. L’ajuda financera servirà per millorar les carreteres d’Irlanda del Nord, així com els hospitals, les escoles i la infraestructura digital. Davant tal generositat, la resta del país, fart d’austeritat, es pregunta «i nosaltres, ¿què?».

Els 1,8 milions d’habitants de la província nord-irlandesa ja reben més ajuda financera del Govern britànic que la resta del Regne Unit. Ara, a sobre, disfrutaran d’una pluja de milions que es neguen als 63 milions de britànics restants. El líder de l’oposició, el laborista Jeremy Corbyn, ha denunciat el pacte, «que no es fa en l’interès nacional, sinó en el de May i els conservadors, per a la seva pròpia supervivència».

Per la ministra principal d’Escòcia, Nicola Sturgeon, «qualsevol idea de justícia s’ha sacrificat a l’altar del brut acord amb el DUP, per deixar que la primera ministra s’aferri al poder». També ha sigut molt crític el ministre principal de Gal·les, Carwyn Jones, que considera que és el seu deure «lluitar contra aquest acord», que és «un tripijoc per sostenir una primera ministra feble i un Govern oscil·lant».

PROCÉS DE PAU

Notícies relacionades

May elogia l'"heroisme" de l'espanyol Echeverría en l'atemptat de Londres

Els europeus residents al Regne Unit hauran de demanar un DNI a les autoritats britàniques

L’entesa entre el Govern de Londres i els unionistes pot desestabilitzar el procés de pau a Irlanda del Nord. La província està governada en coalició entre el DUP i els republicans del Sinn Féin. Aquesta coalició es va trencar a principis del mes de gener i des d’aleshores no hi ha Govern local. En la disputa, el Govern de Londres actua com a mediador, però la seva imparcialitat es veu ara compromesa amb l’aliança entre tories i unionistes.

El DUP «ha donat un xec en blanc al 'brexit tory'», ha declarat el líder del Sinn Féin, Gerry Adams. El seu partit estudiarà detingudament el document, perquè «el diable està en els detalls», ha afegit.