ELECCIONS BRITÀNIQUES

Corbyn demana la dimissió de May per les retallades en la policia en la seva etapa de ministra de l'Interior

Els atemptats col·loquen a la defensiva la primera ministra perquè va suprimir 20.000 llocs de treball en les forces de seguretat

Britain’s Prime Minister Theresa May speaks outside 10 Downing Street after an attack on London Bridge and Borough Market left 7 people dead and dozens injured in London, Britain, June 4, 2017. REUTERS/Kevin Coombs

Britain’s Prime Minister Theresa May speaks outside 10 Downing Street after an attack on London Bridge and Borough Market left 7 people dead and dozens injured in London, Britain, June 4, 2017. REUTERS/Kevin Coombs / REUTERS / KEVIN COOMBS

3
Es llegeix en minuts
Begoña Arce
Begoña Arce

Periodista

ver +

La seguretat nacional ha desplaçat la resta d’assumptes en la campanya de les eleccions que se celebraran dijous al Regne Unit. Després de dos atemptats en plena recta final de la carrera electoral, la lluita contra el terrorisme s’ha convertit en una arma de doble tall per a Theresa May, fins al punt que el seu principal rival, el líder laborista Jeremy Corbyn, n’ha demanat la dimissió.

La primera ministra es va presentar ahir, en el seu primer acte electoral després del sagnant succés de Londres, com l’única líder forta i amb credibilitat per revisar l’estratègia antiterrorista i actuar amb mà dura, davant  Corbyn. En aquest moment crític per al país, sota el xoc de tres atemptats successius, May va atacar l’historial de Corbyn, que en el passat es va oposar a donar nous poders de vigilància a les forces de seguretat o a autoritzar l’ús d’armes de foc, l’anomenat shoot and kill (dispara i mata) per part de la policia, en situacions extremes. 

També va acusar el seu rival laborista d’haver «presumit d’haver-se oposat a cada peça de la legislació antiterrorista des del moment que va arribar al Parlament». Corbyn «no reuneix els mínims requisits per a la feina de primer ministre», va afirmar. «Per salvaguardar la seguretat al nostre país fa falta lideratge», va afegir.

FULL DE SERVEIS EN CONTRA

Però el mateix full de serveis de May, durant els sis anys en què va ser ministra de l’Interior, juga ara en contra seu. Durant aquells anys, entre el 2010 i el 2016, es va aplicar una reducció de fins a 20.000 agents de policia a Anglaterra i a Gal·les. May es troba en aquests moments amb els índexs de popularitat a la baixa i a la defensiva en la recta final de la campanya davant els que l’acusen de l’impacte que aquestes retallades han tingut en la policia armada, o en la policia que es dedica a treballar tant als barris com en les comunitats. 

I és que aquesta feina a peu de carrer constitueix una font vital d’informació per als serveis d’intel·ligència, que gràcies a ella poden detectar joves que es radicalitzen i es transformen en elements potencialment perillosos que poden acabar perpetrant atemptats com el de dissabte.

PROMESA DE MÉS POLICIES

En un acte de campanya, Corbyn va arribar a demanar la dimissió de May com a primera ministra per les retallades en matèria de seguretat, encara que després va preferir deixar l’assumpte en mans dels britànics i les urnes. «Crec que hem de votar dijous per decidir qui és el nostre primer ministre i decidir quin Govern tindrem», va manifestar.

El líder laborista considera que May «ha de pensar en el que va fer com a ministra de l’Interior», perquè «20.000 oficials de policia van perdre la feina. Ella va coordinar aquelles retallades i ara diu que tenim un problema». Corbyn ha promès en els últims dies reclutar 10.000 nous policies si guanya les eleccions.

May, mentrestant, contraataca i insisteix que les forces policials «estan ben dotades» a pesar, precisament, dels laboristes. «Des del 2015 hem protegit tots els pressupostos policials i això malgrat que el Partit Laborista de Jeremy Corbyn va suggerir a la Cambra dels comuns que s’havien de retallar en un 10%. Vam dir: ‘no, protegim-los’».       ARREST DOMICILIARI

Notícies relacionades

Però a May també li retreuen haver anul·lat l’any 2011 les rígides restriccions imposades per Tony Blair (control orders), com per exemple l’arrest domiciliari dels sospitosos de terrorisme que no podien ser processats o deportats. 

La líder conservadora va respondre que aquella va ser una decisió dels tribunals, però les normes amb les quals van ser reemplaçades han sigut molt criticades per la seva debilitat i la seva ineficàcia. El seu problema és que durant anys ha sigut ella la responsable de la lluita antiterrorista, i l’estratègia que va seguir està ara en qüestió i ha de ser revisada.

Vaivé a les enquestes

L’última enquesta, duta a terme per ICM entre el 2 i el 4 de juny –cosa que significa que algunes de les entrevistes es van fer després de l’atemptat de Londres–, atorga als tories el 45% dels vots i als laboristes, el 34%, o sigui, una diferència d’11 punts.