Egipte toca fons

El gener del 2011 va esclatar la revolució a Egipte contra el règim del president Hosni Mubàrak, que havia governat el país amb mà de ferro durant tres dècades. Una allau de manifestants van ocupar la plaça de Tahrir del Caire i els carrers d’altres ciutats egípcies i van enderrocar el dictador. La revolució semblava haver triomfat.

Però sis anys després, Egipte està atrapat per una nova i fèrria dictadura. Sota la batuta del general Abdul-Fatah al-Sissi, hi ha una forta repressió contra qualsevol veu discordant, terribles violacions dels drets humans, l’economia s’ha enfonsat, la quarta part dels egipcis viuen sota el llindar de la pobresa i el país pateix la violència de grups gihadistes vinculats a l’Estat Islàmic (EI).

 Els cristians coptes, que representen el 10% de la població egípcia, s’han convertit en objectiu gihadista. Els últims atacs es van produir el 9 d’abril. Dos suïcides es van immolar en dues esglésies plenes de fidels coptes a Tanta i Alexandria, van matar 45 persones i van ferir-ne un centenar. 

La violència gihadista a Egipte té el seu epicentre a la península del Sinaí. El grup armat Wilayat Sinai (Província del Sinaí), que va declarar la seva adhesió als gihadistes de l’EI, ha reivindicat molts dels atacs comesos a Egipte.

Sissi assegura que els Germans Musulmans estan vinculats als gihadistes, acusació que ells neguen. El Govern egipci ha exercit una dura repressió contra la Germandat, de la qual va sorgir Mursi. El grup va ser il·legalitzat i els seus líders i centenars de seguidors empresonats i condemnats a mort o a cadena perpètua en processos judicials que no reuneixen els requisits internacionals i que poden durar anys.

«Els opositors i els que critiquen el govern pateixen arrestos arbitraris i se’ls acusa d’incitació a les protestes, terrorisme, pertinença a grups prohibits com els Germans Musulmans o el Moviment Juvenil 6 d’Abril. Entre els detinguts hi ha molts defensors dels drets humans», denuncia Amnistia Internacional. S’han registrat múltiples desaparicions forçoses d’activistes arrestats per la policia i tortures en interrogatoris.

Les forces egípcies han efectuat operacions contra grups armats al Sinaí. Una part d’aquesta península està en estat d’emergència, mesura que ara regeix a tot Egipte i estarà vigent fins al juliol. Aquesta llei, que va imperar en l’etapa de Mubàrak, atorga a Sissi poders extraordinaris per imposar censura, decretar toc de queda, investigar comunicacions i crear tribunals especials. 

En nom de la lluita contra el terrorisme i per tapar els errors policials en casos com els atacs de Tanta i Alexandria, es tem que la repressió sigui encara més gran. «Les autoritats egípcies han restringit durament el dret a la llibertat d’expressió, associació i reunió pacífica en la llei i en la pràctica. Periodistes, activistes i altres s’han enfrontat a arrestos, persecució i empresonament», alerta AI.

«El règim de Sissi no serà capaç de trobar una solució política a la situació a Egipte mentre els islamistes i els liberals estiguin a les presons i no formin part del panorama polític», opina l’analista Mohammad Soliman.

Violència al Sinaí

«L’EI està augmentant els atacs contra els cristians. És clar que té suport d’algunes famílies i tribus al nord del Sinaí i que s’està produint una radicalització entre els presos polítics a les presons a través dels gihadistes», comenta l’analista.

La inestabilitat del país ha enfonsat la seva fràgil economia. El turisme, una important font d’ingressos, va començar a decaure amb l’inici de la Revolució i després es va recuperar lleugerament. Però atacs com el que el 2015 va matar 224 passatgers d’un avió rus al Sinaí el van situar en nivells molt baixos. Els mateixos factors han reduït la inversió estrangera.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

«Econòmicament, Egipte ha perdut dues fonts principals d’ingressos: el turisme i les transaccions egípcies a l’estranger i s’enfronta a una estagflació (inflació i recessió) i a creixents préstecs estrangers i locals. Aquests factors suposen per a Egipte un seriós revés», diu Soliman.

Sissi intenta maquillar la greu crisi amb obres faraòniques com l’ampliació del Canal de Suez. El general vol demostrar als seus aliats occidentals que Egipte és més estable sota el seu domini.