Anar al contingut

DELICTES DE LESA HUMANITAT

El Tribunal Suprem d'Argentina suavitza les penes contra els repressors de la dictadura

Els jutges restitueixen una llei que permet computar doble els dies que els condemnats van passar sense sentència ferma

Els organismes de drets humans parlen d'estafa moral

Abel Gilbert

El Tribunal Suprem d'Argentina suavitza les penes contra els repressors de la dictadura

LEO LA VALLE

El Tribunal Suprem argentí ha decidit acompanyar el gir en matèria de drets humans del president Mauricio Macri. Per tres vots contra dos, garantits pels dos nous jutges que van jurar durant el present Govern, el Suprem va estipular que es comptin dos dies de presó per cada un que en compleixin els condemnats per delictes de lesa humanitat. D’aquesta manera, es restitueix una llei vigent durant els anys d’impunitat, els 90, i que va estar vigent fins al 2001.

La llei derogada fa 16 anys permetia computar doble, a partir del segon any de detenció, els dies que els condemnats van passar sense sentència ferma. La decisió beneficiarà molts militars a la presó. Al manifestar la seva dissidència amb la majoria, els jutges Ricardo Lorenzetti i Juan Carlos Maqueda van assenyalar que aquesta reducció no és aplicable als repressors de l’última dictadura militar (1976-83).

Les reaccions no van trigar a arribar. «No els importa res, denigren la memòria dels nostres fills. És un dia nefast», va dir Taty Almeida, integrant de Madres de Plaza de Mayo Línea Fundadora, al conèixer el pronunciament judicial. «Ens estan destruint no solament en el pla econòmic, sinó també en el moral. Estic indignada, sorpresa. Això és un retrocés», va dir Estela de Carlotto, de les Abuelas de la Plaza de Mayo.

ARREST DOMICILIARI

El dictamen del Suprem es coneix després que un tribunal de segona instància acceptés atorgar l’arrest domiciliari al comissari Miguel Etchecolatz, un dels repressors més ferotges, en virtut de la seva avançada edat. Etchecolatz no pot tornar encara a casa seva perquè acumula moltes causes. Però queda oberta la porta perquè altres condemnats demanin la mateixa prerrogativa.

Des del 2016 es perfila a l’Argentina un nou enfocament sobre el drama dels anys 70. Macri va mirar de convertir el 24 de març, Dia de la Memòria, en una festa pont i va haver de fer marxa enrere davant la reacció adversa. El mateix president Macri ha dit «no tenir idea» de quants opositors van ser assassinats clandestinament aquells anys. A més, va parlar de «guerra bruta» durant els 70 i no de terrorisme estatal, com ha dictaminat la justícia.