La massificació és un dels "problemes crucials" als centres per a refugiats d'Itàlia i Grècia

Els centres de registre d'immigrants creats a Itàlia i Grècia arran de les arribades massives de fa dos anys -coneguts com a 'hotspots'- poden haver contribuït a millorar el registre, la identificació i els controls de seguretat però una auditoria realitzada pel Tribunal de Comptes de la UE avisa que persisteixen una llarga llista de “problemes crucials”: massificació i congestió a causa d'una capacitat d'acollida insuficient, falta de compromís dels Estats membres en la reubicació, i molt especialment, falta d'instal·lacions apropiades per acollir els menors no acompanyats que en molts casos queden retinguts en condicions inapropiades i entre adults.

“Tot i la considerable ajuda de la UE, a finals del 2016 les instal·lacions d'acollida que hi havia als dos països encara no eren apropiades per rebre (Itàlia) o allotjar (Grècia) adequadament la quantitat d'immigrants que arribaven” i “encara faltaven instal·lacions apropiades per allotjar els menors no acompanyats i fer els seus tràmits d'acord amb les normes internacionals”, critiquen els auditors en un informe presentat aquest dimarts. Segons aquest informe, fins al setembre de l'any passat hi havia a Grècia 2.500 menors no acompanyats, i més de 20.000 a Itàlia, i per això insten Brussel·les a designar un agent de protecció de menors per a cada centre d'acollida.

REUBICACIÓ I REPATRIACIÓ

En el cas de Grècia, els auditors constaten, per exemple, que des del març del 2016 –arran del pacte entre la UE i Turquia- els immigrants que acaben d'arribar a les illes de l'Egeu no estan autoritzats a sortir cap al continent sinó que han de presentar la seva sol·licitud a les illes de l'Egeu. El fet que el procés de reubicació i de repatriació sigui tan lent fa a més que els centres, amb capacitat el juny del 2016 per a 7.450 persones, estiguin “massificats”, perquè “arriben més immigrants dels que se'n van”. Segons estimen, el novembre de l'any passat la població immigrant pujava a 16.250 persones.

La situació, alerten, és especialment crítica a les illes de Lesbos, Quios i Samos perquè “totes tres afronten problemes per albergar i acomodar punts crítics al seu territori des del punt de vista de les infraestructures, els serveis de suport o bé de l'oposició dels residents locals i els operadors turístics”. Per exemple, els auditors es van trobar durant la seva visita a Leros i a Quios que els menors no acompanyats no estaven separats dels adults. També critiquen l'exposició davant protestes violentes i agressions que pateix el personal de les agències desplaçat al territori i el fet que les autoritats gregues no establissin des del principi plans de seguretat i sortides d'emergència als campaments.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

En el cas d'Itàlia, els inspectors atribueixen el problema de la congestió a la falta de voluntat i compromís de la resta d'Estats membres amb l'acollida, que, a més, haurien enviat “molts menys experts” dels necessaris.

FALTA DE CONTROL FINANCER

L'anàlisi també lamenta que encara que tant Grècia com Itàlia han rebut un bon pessic de diners procedents de les arques comunitàries, en el moment de l'auditoria seguia sense estar disponible cap informe sobre la utilització dels fons en els anomenats 'hotspots'. Concretament, segons xifres de la Comissió Europea, des de principis del 2015 les autoritats gregues han rebut més de 350 milions d'euros en finançament d'emergència i més de 190 milions en ajuda humanitària. En el cas d'Itàlia, l'aportació de Brussel·les al capítol d'ajuda d'emergència arribava a finals del 2016 als 63 milions, però “en el moment de la fiscalització encara no hi havia disponible cap informe”, adverteixen.