Trump persegueix Assange

La detenció del fundador del portal Wikileaks, Julian Assange, és una "prioritat" per a l'Administració de Trump en la seva lluita contra la divulgació d'informació compromesa, ha dit aquest divendres el fiscal general (ministre de Justícia) dels EUA, Jeff Sessions.

"Hem intensificat els esforços en relació amb les filtracions i ho seguirem fent", ha dit Sessions, davant un assumpte que té unes dimensions que "sobrepassen el que mai s'ha vist". "Professionals de la seguretat nacional amb molts anys d'experiència estan commocionats davant la quantitat de filtracions, algunes de molt greus", ha afegit el responsable de Justícia. "Intentarem tancar algunes persones a la presó", ha sentenciat.

Mitjans nord-americans revelaven aquest dijous que Justícia estudia presentar càrrecs contra Assange pel seu paper en diversos robatoris d'informació classificada. La investigació contra el 'hacker' australià data del 2010, quan Wikileaks va publicar 470.000 registres de les guerres de l'Iraq i l'Afganistan, 250.000 cables del Departament d'Estat i altres documents classificats que van suposar un revés per a la diplomàcia nord-americana.

SUPOSADA PARTICIPACIÓ EN EL ROBATORI

El Departament de Justícia va renunciar aleshores a la possibilitat de presentar càrrecs contra Assange al considerar que la publicació de documents classificats és una pràctica habitual en els mitjans de comunicació i que l'australià s'acolliria a la Primera Esmena de la Constitució dels EUA, que protegeix la llibertat de premsa.

No obstant, la CNN i 'The Washington Post' han publicat aquest divendres que els fiscals nord-americans ara tenen una visió diferent sobre el cas, ja que consideren que el paper de Wikileaks no només ha sigut el de publicar documents sinó que també ha participat en el robatori. Segons el 'Post', els fiscals han elaborat les últimes setmanes una nota sobre els càrrecs contra Assange i altres membres de Wikileaks, que podrien incloure conspiració, robatori de propietat estatal i violació d'una llei federal, la llei d'espionatge.

ELS MICRÒFONS I SNOWDEN

El diari imputa aquest canvi a la publicació al març de milers de documents que van descriure un suposat programa secret d'espionatge de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) destinat a penetrar mitjançant un sofisticat 'software' en telèfons intel·ligents i ordinadors connectats a internet.

Wikileaks va afirmar que els seus documents revelen com la CIA havia aconseguit saltar-se els protocols de seguretat d'un gran nombre de companyies i productes tecnològics d'Europa i els EUA, com l'iPhone, els telèfons Android i fins i tot televisors de Samsung, que suposadament es poden convertir en micròfons encoberts.

La CNN, per la seva banda, es remunta a la filtració el 2013 d'un programa d'espionatge d'ampli abast nacional i internacional que va protagonitzar l'exanalista de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) Edward Snowden. Segons la cadena, Wikileaks podria haver col·laborat amb Snowden en el robatori d'informació.

NOMÉS "UN EDITOR"

Un advocat d'Assange, Barry J. Pollack, ha dit a 'The Washington Post' que no té cap informació sobre la possible imputació de càrrecs contra el seu client i que no hi ha fonament legal per fer-ho, ja que l'australià tan sols és "un editor".

Assange, de 45 anys, està refugiat a l'Ambaixada de l'Equador a Londres des que Suècia va ordenar-ne el 2012 la captura per un cas de presumpta violació que es remunta al 2010 i que el fundador de Wikileaks nega.

La seva permanència a l'ambaixada va perillar per la possibilitat d'un canvi de govern a l'Equador, però el guanyador de les últimes eleccions, l'oficialista Lenín Moreno, va garantir que l'australià pot seguir a l'edifici diplomàtic. 

L'OMBRA DE RÚSSIA

El seu cas ha tornat sota els focus amb les acusacions de les agències d'intel·ligència dels EUA contra Rússia d'interferir en les eleccions presidencials a favor de Donald Trump amb la difusió de documents de Wikileaks per desacreditar la candidata demòcrata, Hillary Clinton. Moscou nega qualsevol interferència en la campanya electoral nord-americana.

Notícies relacionades

El 'hacker' megalòman

Assange alerta quela CIA no controla les seves ciberarmes i poden caure en mans de 'hackers'

La setmana passada, durant la seva primera aparició pública des que va ser nomenat per Trump, el nou director de la CIA, Mike Pompeo, va carregar contra Wikileaks, a qui va qualificar de "servei d'intel·ligència hostil" i amenaça per a les democràcies i va acusar de seguir el joc als dictadors.

El dia anterior, Assange havia publicat un article al 'Post' en què afirmava que la seva organització actua amb la mateixa missió que els diaris més respectats, "oferir al públic continguts d'interès informatiu".