Assassinat a trets al centre de Kíev un exdiputat de Rússia exiliat

Un nou crim polític  va convulsionar ahir Rússia i tot l’espai exsoviètic. Denis Voronénkov, un exdiputat comunista de la Duma (Cambra baixa del Parlament rus) que havia fugit del seu país la tardor passada, va ser cosit a trets al migdia en ple centre de Kíev, va informar el portal de notícies Meduza. Immediatament, el president ucraïnès, Petró Poroixenko, va culpar Rússia de l’assassinat, acusant-la de «terrorisme d’Estat».

Aquest últim assassinat es produeix quan encara estan fresques a la memòria la recents morts violentes del periodista d’investigació Pável Xeremet, el juliol de l’any passat –que també es va produir a la capital ucraïnesa a causa de l’explosió d’una bomba al seu vehicle–, i de l’opositor rus Borís Nemtsov, el febrer del 2015, abatut a trets a les muralles del Kremlin.

Voronénkov i la seva dona, la cantant d’òpera Maria Maksákova, exparlamentària del partit progovernamental Rússia Unida, s’havien instal·lat a Ucraïna l’octubre passat fugint de Rússia. Allà, l’exdiputat rus col·laborava amb la justícia ucraïnesa en el cas que se segueix contra l’expresident prorús Víktor Ianukóvitx, deposat durant la revolució de Maidan, exiliat a Moscou i acusat d’alta traïció. Rússia, per la seva part, havia emès una ordre de recerca i captura contra el diputat exiliat per un suposat frau per valor de cinc milions de dòlars.

Al cap de poc de consumar-se l’assassinat, Aleksandr Bakulenko, cap de la Policia Nacional d’Ucraïna, en declaracions recollides per Interfax, privilegiava ja la hipòtesi de la presumpta participació de Rússia en l’assassinat, perquè l’exdiputat disposava d’«informació important».

El fiscal general d’Ucraïna, Iuri Lutsenko, va anar més lluny i va precisar els dos possibles mòbils del crim que s’estan estudiant: un assassinat motivat per la seva condició de testimoni en el cas contra Ianukóvitx, o pel seu testimoni sobre activitats criminals que porta a terme el Servei Federal de Seguretat (FSB, antic KGB), com el contraban. «És la típica execució exemplaritzant d’un testimoni que porta a terme el Kremlin», va acabar dient.

El succés es va produir al voltant de les 11.30 hores (una hora menys a Espanya) a la cantonada del bulevard Taràs Xevtxenko i el carrer de Púixkinskaia, en ple centre de la ciutat, quan l’exdiputat rus i el seu guardaespatlles sortien de l’hotel Premier Palace. Segons va explicar a Meduza un testimoni que només va voler donar el seu nom de pila –Maksim–, primer es van sentir «tres trets» i després «diverses ràfegues».

«Al principi, pensàvem que es tractava d’un gamberro, però de seguida hem sentit les sirenes», va continuar Maksim, que immediatament, quan va sortir al carrer, va reconèixer el cos de Voronénkov al terra ple de sang. El presumpte assassí va resultar ferit de gravetat durant l’intercanvi de trets i va morir hores més tard a l’hospital.

SENSE POR DE LA MORT

El mateix Voronénkov havia concedit una recent entrevista a la publicació Gordon en la qual recordava les amenaces de mort que pesaven sobre ell, després que la periodista li preguntés si no temia córrer la mateixa sort que el dissident Aleksandr Litvinenko, assassinat amb poloni a Londres el 2006. «Tots morirem, tard o d’hora; a vegades, és més important la raó per la qual vivim que quant de temps vivim», va dir.

Voronénkov va justificar la seva recent fugida a Ucraïna per la necessitat d’«escapar-se d’una investigació de l’FSB». En declaracions realitzades el mes de febrer passat, va comparar el clima que es viu a la Rússia actual amb el de l’«Alemanya nazi» i va denunciar la «total falsificació» dels resultats en les eleccions de Rússia. Pel que fa a l’annexió de Crimea, que va qualificar de «gran error», va denunciar amenaces perquè votés a favor quan la qüestió va ser plantejada al Parlament rus.

CITA AMB UN ALTRE EXILIAT

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

En el moment de la seva mort, la víctima es dirigia a una trobada amb un altre exdiputat exiliat a Ucraïna, Ilià Ponomarev, que es va veure obligat a deixar Rússia precisament per negar-se a votar a favor de la incorporació de la península crimeana. Tant Ponomarev com Maria Maksàkova, la dona de Voronénkov, van ser posats sota la protecció del Servei de Seguretat Ucraïnès (SBU).

Com era d’esperar, el president ucraïnès i el Kremlin van intercanviar dures acusacions en les hores posteriors al crim. Recordant que el difunt era «un dels principals testimonis de l’agressió russa contra Ucraïna», Poroixenko va qualificar l’assassinat de «terrorisme d’Estat» per part de Rússia. Des de Moscou, el portaveu del Kremlin, Dmitry Peskov, va respondre que aquestes acusacions només són «falsedats absurdes».